Pare
he somiat en tu,
pare.
Venies
en el meu somni
com un cèrvol
i t’has plantat al cim
d’un turó
cobert d’herba.
T’he cridat
pel teu nom,
pare.
T’he cridat
amb aquest mot: pare.
T’he dit:
Mira,
els meus ulls
són com flors humides
a la vora d’un torrent
de muntanya.
Vine,
que la teva calenta
llengua de cèrvol
eixugui la rosada
caiguda
als meus ulls.
I tu eres allí,
com en un altre
món,
com en altres
somnis,
al capdamunt
del turó amb herba.
Has fet moure les teves
banyes
fortes
i has desaparegut en el núvol
blanc
dels somnis
de ningú.
Peter Semolic
Maite Fruitós 2:00 a. m.
11 Comments:
Jo també he recordat avui al meu i l'he trobat a faltar
Una abraçada
Fa molts d'anys que el meu no és amb mi. També li he dedicat un pensament.
Una besada! ;-)
Aquest mot em remou massa coses contradictòries, com casdascú hi vivim les coses de diverses maneres, no obstant molt intímament et diré que m'ha prodüït una dolça enyorança.Com sempre les teues paraules mostres la preciositat de la teua ànima. Una abraçada ben forta ^_^
Lluís, em sembla que en som uns quants...
Una abraçada
Segur que un pensament preciós...
Un petonet, carinyet :-)
Puc imaginar aquest sentir contradictori...
Avui, especialment, m'ha fet il.lusió recordar tot el que el meu em va regalar de la seva essència i espero saber-ho aprofitar tota la vida.
Gràcies, Joan
Una càlida abraçada :-)
Tot el que el teu et va regalar de la seva essència ho duus dintre teu. Per tant ara mateix esteu tots junts. Al menys en el sentit de l'essència.
El pare... Mentre el tenim, el tenim... i això ja és prou. Quan ja no el tenim, llavors... el sentim. Com mai no l'haviem sentit.
I com més anys passen, més clar és el sentiment.
Una abraçada.
Sí despi, crec que porto coses valuoses de la seva essència que em donen molta força quan més la necessito.
Ara, ell no hi és, el seu temps per compartir amb mi va finalitzar i cada vegada valoro i entenc més coses que passaren desapercebudes molts anys...
un petonet
Quina raó tens, borinot...
Fa ja gairebé sis anys que no el tinc i, com tu dius, cada dia el sento més; m'imagino els teus sentiments...
M'hagués agradat gaudir de la clara visió que tinc ara d'ell fa molts anys, poder percebre, com ara faig, parts de l'essència que d'alguna manera em va transmetre, haver estat més capaç de no jutjar actituts que ara entenc i poder-li agrair més en vida tot el que amb ell vaig poder aprendre.
Un petonet
Ei pupil, carinyet! N'estic segura que li dones molta tendresa, coneixent-te ;-)
Un petonet
Publica un comentari a l'entrada
<< Home