Toc toc...

Comentari al meu post del 15 de setembre... Fu-Fu

Un dilluns d'aquest passat febrer, al vol de les 11 del matí, la Prosperitat va trucar a la meva porta...

Allí la tenia, sense saber-ho encara, desitjosa d'instal.lar-se a casa, abrigada dins d'una bossa de paper blanc, gronxada per la mà de'n Martí que lluïa un somriure d'orella a orella i una mirada especial, com la d'un xiquet que en duu alguna de cap...


Als pocs minuts d'entrar, els seus ulls comencen a repassar dissimuladament però amb certa frisor l'espai de l'estança, com cercant quelcom (jo maleint no haver tret la pols de bon matí, amb tanta observació...) i de cop, em diu: "no miris!, tanca els ulls, ja he trobat el lloc!"

Encuriosida, obeint l'ordre de no mirar, amb les mans a la cara tapant qualsevol escletxa de llum que malbarati la sorpresa, espero impacient el seu "ja!" i quan a la fi l'escolto i obro els ulls, xispetes d'emoció espurnegen el meu rostre, l'il.luminen...

Allí s'alça, recolzat al prestatge, ressortint amb força de la pedra que l'emmarca, el preciós "Fu", que el meu amic ha enginyat, girant cerimoniós al compàs del temps, expressant magistralment els dos significats bàsics del Fu xinès.

Segon a segon, durant una hora, amb el seu gir musicat pel suau tic tac de la maquinària de rellotge, va passant de ser el Fu que significa "prosperitat" al que s'interpreta com "caure", manifestant-se amb força el simbolisme tan estès i usat a Xina: "Que la Prosperitat caigui aquí".

L'he penjat a una de les parets del menjador i, moltes nits, acaronada pel silenci de les darreres hores del dia, no puc evitar mirar-lo amb un somriure, sentint-me hipnotitzada pel seu harmoniós gir.

Efectes de Feng Shuí no sé si en tindrà,
tampoc, si gaudiré de més prosperitat,
felicitat o bona sort, doncs crec que
soc una privilegiada ja,
però sé, que sempre que me'l miri,
em sentiré joiosa i agraïda,
pel gest tan tendre del meu amic.

Gràcies Martí :-))