Conversant...
"Mai no et facis mal, mai no en facis a ningú, o t'avergonyiràs
d'haver perdut el teu propi control"
Tot i que pugui semblar que el diumenge me les "estava tenint" amb un noi xinès, el cert és que estavem ben relaxats fent Tui shou, un component molt important del Tai txí.
El Tui shou o "Mans que empenyen", no es tracta en absolut d'un combat o d'un afrontament, sino d'una pràctica d'escolta i de subtilitat per percebre el "Chi", i un dels seus objectius bàsics, és aconseguir ting chin o l'energia de saber escoltar.
Amb més freqüència, però, de la que seria desitjable, es malenten aquesta disciplina, i és fàcil trobar més d'un "oponent" que et vol demostrar enferrissadament la seva "gran força", o algú que, rígidament, només lluita per llençar-te a terra.
Tan sols a través de l'escolta, del ting chin, descobrirem l'essència del Tui shou, copsant la distinció entre "buit" i "ple" i aconseguint entendre, mitjançant el nostre cos, la complementarietat del yin i el yang.
Exercitant Tui shou, sabrem valorar si el nostre cos està totalment relaxat, si mantenim el nostre "centre", l'equilibri i si la nostra base és ferma i estem ben arrelats a la terra. Amb un treball correcte, percebrem si els nostres moviments gaudeixen d'harmonia i flueixen amb els de l'oponent o, contràriament, són rígids i durs.
Concebeixo el Tui Shou com un tipus de "comunicació", com la conversa entre dues energies. Penso, que ens fa més conscients, donant-nos una excel.lent comprensió del nostre cos, alhora que ens ofereix una meravellosa eina per entendre i acceptar la nostra interacció social, el nostre comportament amb qui ens relacionem.
També a la vida, hem de respectar la premisa d'aquest saber escoltar, entendre que l'harmonia entre les persones, l'assolim amb l'equilibri entre el donar i el rebre, entre el cedir i l'avançar. Com al Tui shou, a la vida ens és fàcil perdre el "centre", la confiança, l'equilibri,.. a favor de les lluites de poder i de domini.
Per què no utilitzar la fluïdesa, la flexibilitat, la suavitat, la confiança,.. amb els altres i no el poder destructor de la força bruta i de la rigidesa?
Observant els principis del Tui shou, podem captar, com també a la vida, tot flueix molt millor si ens comuniquem sense la por a ser derrotats, a la força del destí o de l'altre, quan concebim que relacionar-nos, és contactar i compartir i no tant dominar...
Dissolvent rigideses, essent més subtils, atenent i deixant que sorgeixi naturalment la nostra creativitat, gaudim de més claredat, no hi ha lloc ni per la confusió ni pels dubtes i es manifesta tota la nostra nostra força interna.
... I acabàrem rient :-))
Maite Fruitós 1:05 p. m.
22 Comments:
:-))) Gràcies Emili per les fotos que vares fer-nos i per sacrificar el dia de platja per practicar Tai txí.
Un petonet ;-)
Ai! ha de ser molt difícil relaxar-se quan t'empenyen o et proben de tirar, no? :)))
Molt maques les fotos, myt, una abraçada
Uffff quan us veig a vosaltres practicant sembla tant fàcil!
Quan m'hi poso jo, em sento rígid com un pal i en dos minuts no m'aguanten les cames
Ara comprenc perque m'entenc tan malament amb el veí. Tindré que practicar més Tui shou, a veure em torno més flexible i em costa menys escoltar-lo :-D
Una abraçada
Al tai txí hi ha molts principis per aplicar fora de la classe, no Maite?
Un petó*
Hehe Sara, aquí està la gràcia, relaxar-nos davant situacions que poden comportar tensió...
Com la resta d'aspectes del Tai txí, només requereix treball, treball, temps, temps, més temps i molta paciènciaaa ;-))
Un petonet
Hahaha carles!
Tu segueix practicant i veuràs quines cames més fortes que se't posen!!
(i pel que fa al veí, fa de mal dir, ehh! que potser no te'l treus de sobre... ;-)))
Una abraçada
Hahaha pupil, preciosa...
Em sembla que tu vares presenciar alguna trobada amb "shaolineros" que em volien tombar i em van deixar els braços plens de morats, oi?
(Em va costar bastants hematomes no fer-me la "dura" i aprendre que no tenia que respondre a la seva força amb força...) :-)))
Jo també tinc moltes ganes de veure'ttttt. A veure si demà vens ja eh! campanera galleguinya ;-)))
Un petonet i fins ben aviat
Ei Ramon!
Saps? No he trobat cap principi del Tai txí que no ens afavoreixi aplicar-lo a les nostres Vides. Per mi, és tan important la part física que exercim entrenant, com poder aplicar fora, al carrer, el que ens ensenya...
Un petó
Tinch tanta set que a les cinc tinch son...
(perdó, és que m'ha vingut això al cap i no me n'he pogut estar... ja sé que no queda massa correcte, però també he acabat rient!!!)
Ni hao usuario trapella asedegat, adormidet... ;-)) Una cherveseta ja ve de gust ara, oi?
Beu que a les cinc no són hores de dormir, home!
(Ah, i queda correctíssimmmm!! ;-)))
Jo vaig anar dos anys a aprendre tai chi i mai em van ensenyar Tui shou. És normal?
M'agrada com l'entens. Jo pensava quan veia practicar que era combat
Gràcies
Maca aquesta concepció de l'equilibri entre el donar i el rebre. No sempre és bo donar i donar i el que sempre vol rebre sense donar res tampoc no va enlloc
Una abraçada (heu quedat wuapusss! :-D)
Conversar, prové del llatí: Conversus (covertir-se).Esdevenim persones diferents, és cert, si mantenim bones converses. Jo agafo el millor del que tu dius, tu agafes el millor del que jo dic...Aprenem!, modifiquem accions, resultats, preguntes i postures. I, el millor de tot, en una conversa sempe hi ha respostes.
Tan se val si de vegades penso el que dic o, també de vegades, dic el que penso.
Siau reina de la filosofia xinesa. Ens veiem per aquí
Hola rosa!
Certament, altra vegada l'equilibri, és el que ha de regir les dues polaritats: el donar i el rebre.
wuapus, wuapus!! ;-)))
Un petó, bonica
Ei Pilar!
La Comunicació és una de les coses més precioses que existeix, sigui quin sigui el canal o mitjà que utilitzem (la paraula, el cos,..)
Com tu dius, en una conversa sempre hi ha respostes (encara que siguin subtils). Una comunicació plena i rica exigeix un bon feed back entre ambdues parts.
Tan se val, tan se val :-))
Hahahaha reina de la filosofia xinesa diu... Potser més aviat emperatriu del "cuentu xinu" ;-)))
Petons!
Ui usuario anónimo, que m'havia despistat i no et contestava! ;-)
És freqüent el que comentes i moltes vegades s'exclou el tui shou de les classes de Tai txí.
A vegades, per desconeixement del professor o també per la mala predisposició que tenen la majoria dels alumnes a l'inici, doncs ho troben dificultós i no els relaxa.
El Tui shou, no és gens fàcil quan es comença (a vegades costa anys començar a percebre avanços), doncs surten totes les tensions personals, la por a que ens empenyin o ens guanyin, a que ens envaeixin el nostre espai. Sorgeixen les tensions, les rigideses, el voler dominar la situació i a l'altre... i molt sovint, s'acaba molt tens i cansat o amb els braços morats si te'n trobes un de més "xulo" que tu ;-))
Si no s'apliquen principis com el d'arrelar-se amb els peus i ser flexible al la resta del cos, el deixar anar i l'escoltar, el moviment circular,.. no s'avança i no s'hi troba cap gràcia a la pràctica.
Sempre s'hi és a temps per començar i si tens dos anys de pràctica, segur que molts dels principis ja els tens integrats i et serà molt més fàcil el treball.
Endavant, no t'ho perdis, que val la pena!
Una abraçada
Fins i tot també riu l'avi de la jaqueta vermella, de la primera foto!! ;-)
Hahaha soci!
No tindria clar com acabaria la cosa, l'home! Ves a saber el que li passava pel cap... ;-))
Un petonet
Excuses!! Què més inventaràs per tal de poder fer manetes?? :-))
Hahaha borinot,
Seràs trapella!!!!
Que fa un munt d'anys que el Tui shou està inventat, home! (i pensaras que "fer manetes" també, clar...:-)))
Aissss aquest home!! :-)
Un petonet
És molt difícil trobar algú que no posi rigidesa quan es fa Tui shou.
Jo vaig desistir fa temps
Hola usuario anónimo
És difícil com dius, però una lliçó a aprendre és que si el company posa resistència, la culpa també és meva, doncs jo estic utilitzant malament la força. Si jo no usés força, ell no tindria res contra què empènyer.
Crec que és una llàstima que desistissis...
Cheng Man-Ching posava un exemple:
Si dos persones treballen amb una serra, la seva força ha de ser tal que no existeixi resistència en els moviments "davant-darrera". Si un canvia l'equilibri de la força, tot i que sigui molt poc, les dents de la serra poden bloquejar-se... Si un dels dos perd el control, l'altre, per molt que s'eforci no aconseguirà alliberar la serra...
El Tui shou és un treball de dos i els dos tenen la responsabilitat de l'èxit o el fracàs, a mitges :-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home