La bellesa
Bonic o lleig?
Cada dia m'agrada més jugar a descobrir la part de bellesa d'aquelles coses, que d'entrada, em semblen lletges o fins i tot desplaents.
Sempre es desamaga alguna característica que no havia valorat i que l'embelleix. Em reafirma que tot depen dels ulls amb què mirem les coses; en tot hi ha beutat i poesia si enfoquem bé la mirada.
Avui, escoltant "Cita con Angeles", de Silvio Rodríguez, hi he pensat, i recordava el somriure que em va dibuixar aquesta cançó, la primera vegada que la vaig sentir.
Dues criatures del regne animal, convertides en bells amants, dos humans, invertebrats per la tendresa i la passió...
Powered by Castpost
Maite Fruitós 1:00 a. m.
13 Comments:
Per a mi, la bellesa és una percepció més enllà dels sentits. Un miratge, primer entès i desprès palès, amb diferents significats que, sortosament, m’ha arribat al llarg de la vida. Va més enllà d’un encontre casual, d’una llum que ens arriba a la consciència, de la guspira d’un enigma... No parlo d’una impressió que ens obliga a etiquetar-la amb cal-lificatius seguint unes pautes arquetípiques apresses; la que percebo no segueix cap motlle.
La bellesa és...bellesa.
Tingue's un bell dia.
Si em fas dir si bonic o lleig, diria que els bitxos aquí han quedat afavorits però quan els trobo al jardí serà que van poc maquillats però no són tan resultons.
Vaig a jugar a aquest joc a veure si trobo alguna gràcia a la jefa que la trobo lletja,lletja :-DDD
Preciosa la canço
Una abraçada
Uix mira ara has tret la cuirassa a la cargolina de la que parlaves l'altre dia, no?
Em sembla que a vegades la closca va be (per lo menys per tapar un body no massa agrait)
Bella la teva concepció de bellesa...
Un petonet, Pilar
Hahaha, lluís. Ets un trapella! Segur que si te la mires bé, li trobes més d'una gràcia a la jefa. Mira, mira... ;-))
Una abraçada
Jo els he vist més com bovers que s'hagin tret la casa de sobre, closca, tot i que segur que les cargolines de mar tenen un cos semblant...
De fet, diuen que els llimacs no són res més que cargols que, en el
decurs de milions d’anys d’evolució, han perdut la closca.
Serà que no és tan necessari això d'amagar-se o protegir-se?
No és millor asumir com s'és, sense necessitat de disfresses?
Ais que em sembla que bé podem aprendre d'aquests bitxets...
Un petonet
"... invertebrats per la bellesa i la passió..."
la frase és molt bonica, però no l'entenc -les paraules també tenen belleses indiscernibles- :S
"invertebrats per la tendresa i la passió..."
Quan vaig escoltar la cançó, m'imaginava dos cossos fonent-se, sense vèrtebres, ossos ni estructures. Essència i energia sublimant l'instant...
Crec que amb el símil dels llimacs, animals invertebrats es reforça aquesta fusió de dos amants.
Mira que em complico a vegades amb les descripcions, oi? ;-)))
Una abraçada
No, no et compliques en absolut, és poesia pura, alliberada.
;-) usuario anónimo.
M'atreveixo a escriure un fragment d'un poema que trobo preciós d'un poeta que admiro.
I jo... aleshores jo em disfressaré de cèrvol,
d'arbre, de pluja, de sol llunat, de tot el que calgui
fins que no em reconeguis, fins que quasi
t'oblides de tu i de mi i siguem tots dos
fregar de pells, cruïlla de camins, magma primigeni.
Serem l'antic cerimonial de l'existència, sublimarem
l'instant
fins desaparèixer, com fan els instants a cada instant
des de temps remotíssims i estimats.
I en acabat, quan torni el rostre al rostre,
la mà a la mà, el cor al pit i el bes a la boca,
ens mirarem com els infants que som
amb l'esguard serè i transparnt de la innocència retrobada
i no caldrà dir-nos res, ni bona nit,
car ja estarà tot dit per sempre més.
Una abraçada
*transparent
Estic d'acord i penso que allò de: "todo depende del cristal con que se mire", és molt cert.
La nostra mirada oberta pot veure molta bellesa on a primer cop d'ull no n'hi ha
Segueix fent bells escrits :). Un petó
hola josep :-)
Exacte!! Mirada oberta i a la recerca de coses positives, que tot en conté, encara que moltes vegades ens costi vol percebre-les.
Gràcies! ;-) Un petonet
Publica un comentari a l'entrada
<< Home