L'espiral de la ment
[Ment tortuosa, captiva a l’espiral de les valls de l’ahir, de l’endemà.
Esmorteeix el teu gir vertiginós, cercant la sinuositat justa,
el ritme precís per no defugir el present].
Eixint de l'espiral de la ment, llegim amb més claretat el nostre present, palpem els instants, que efímers juguen a esmunyir-se.
Atenuant la sinuositat que traça, emergiran magmes de paraules precises, símbols explícits, per harmonitzar els acords del nostre pèndul, sempre oscil.lant.
Maite Fruitós 4:00 p. m.
13 Comments:
uf! que dificil això de deixar de donar voltes i voltes. I no arribem enlloc fent-ho. L'espiral no pot tenir final i al final mareja
Com canvia llegir en espiral o en linees! :-D
Bona cap de setmana, Maite
Ei carles, sí que en dona la ment de voltes, sí i sense demanar-nos permís. Ja diuen que la nostra ment moltes vegades és el nostre amo quan, en realitat hauria de ser el servent...
No sé si t'ha passat alguna vegada, tancar els ulls i veure una espiral en moviment imaparable, infinita. A mi, una vegada de petita, amb una febrada molt alta, i va ser horrorós!
Tot és més clar, certament quan deixem que flueixi naturalment, sense girs incessants que condueixen a generar més caos...
Bon cap de setmana!! Un petonet :-)
imparable*
a vegades la meva ment la comparo amb una cua de porquet i mira que soc neta i pulida :-)))))))
Bon cap de setmana!!!
Ei, myt... Ara tenc un gran dubte: es diu espiral o... espirall? ;-)
Una besada grossa! ;-)))
Hahaha carme, quines comparacions les teves! De la teva pulcritud no en tinc cap dubte, eh! ;-) de lo de cua de porquet a la teva ment, no sé, no sé.. :-))
Un petonet i bon cap de setmana
Hahaha Caterina. Què trapelleta ets!
Una cosa és l'Espiral i l'altra L'Espirall! L'espirall dóna obertura, és un respirador per l'espiral de la ment...
Entès? :-)))
Que gaudeixis d'un cap de setmana preciós.
Un petonet
Doncs a mi bé que m'agraden els cavallets de fira, i els recordo quan giraven, i giraven, i giraven...... en un present efímer sense gravetat.
;-)
Excel.lent cal.ligrama, estimada poetessa.
Feliç sant Jordi!
Hi ha dos tipus bàsics d'espirals, si els hi atribuïm una direcció, com és el cas que ens ofereixes on él sentit el dona el del texte. Poden ser convergents o divergents (no tripartites :-).)
Convergir o divergir? That's the question, que diria aquell...
Em sembla millor la teva proposta de sortir-se'n i fugir d'una trajectòria que ens conduïria a la dispersió o bé a la reducció al punt central. És definitivament millor deixar-nos de linealitats i eixamplar horizonts, hi estic d'acord.
Hehehe martí, ja t'imagino amb calça curta, amb cara de trapella girant i girant...
Uis! això "d'un present efímer sense gravetat"... M'agradaa!
Gràcies, preciós! Que demà et regalin el llibre que desitgis i tu omplis la casa de perfum de rosada ;-)
Feliç Sant Jordi!
Hahaha borinot! tots plegats, aquests polítics, ja giren i giren ja, a vegades ;-)
Si hem d'espiralar, també m'agrada més aquesta proposta que la inversa que em suggereix més tancament, més opressió.
Eixamplar horitzons, fluir amb una dolça sinuositat...
Que tinguis un dia molt especial demà, val?
Un petonet :-)))
L'oscilació ens gronxa i marca un ritme d'anada i tornada, de naixament i mort, d''elevació i caiguda, d'albada i vesprada. No em de perdre de vista, però, el punt mig (per a mi és la consciència), que ens condueix a un renaixement.
Profund!
Pilar
...el yin i el yang dels xinesos, Pilar. L'oscil.lació gronxant-nos vers les dues polaritats complementàries .
I el punt mig, ai el punt mig! Per mi, és l'Equilibri, aquest factor tan necessari i tan difícil d'assolir. Certament, també penso que la consciència ens permet gronxarnos en aquest punt mig, ara, un renaixement, ens tornarà a portar inexorablement vers l'oscil.lació, doncs només movent-nos, oscil.lant, podem avançar i créixer.
Un petonet
Publica un comentari a l'entrada
<< Home