I se'n van, el cavaller la donzella i el drac, pels marges dels camins primaverals, rossos d'espigues i sagnants de roselles. En Jordi, cavaller de l'estandard quadribarrat de vermell i daurat,regala una rosa a la verge i l'enamora. El drac,fa un buf, les roselles s'espanten i se'n van volant a escriure de nou la llegenda, que quedarà per sempre escrita en el marge de la vida en què resplandeix la florida de la ginesta.
Cert despi, no sempre podem quedar-nos tan sols amb la part d'essència de les coses. Hem de suportar consumisme i d'altres condicionaments imposats, però sempre és a les nostres mans agafar tan sols el que ens interessa de cada cosa...
Ai l'amor! com canviaria el món si estigués present en tot...
13 Comments:
Què tendre!
Que passis un dia de Sant Jordi ple de tendresa, myt
Una abraçada i una rosa per tu @--'--
Una altra roseta per la rosseta del tatami ;-)))
@---§---]
Una abraçada
Per la cara de "trapella" que fa el nano, no diries que el que vol és l'entrepà de la donzella?
:-D
Bon Sant Jordi, Maite
Una abraçada
Ei Ramon!!
A que són un encant la parelleta? :-))
Gràcies pels teus desitjos i per la rosa! Espero també que hagis gaudit d'un dia preciós.
Un petonet
Hehe carles...
Moltes gràcies!!
Espero que t'hagin regalat aquell llibre de Tai txí que volies :-))
Una abraçada
Hahaha Carme!!! Fixant-m'hi bé, sí que sembla que se'l miri de reull!
Tu creus doncs que no és romanticisme tan sols, oi? Aisss ;-)))
Un petonet, bonica
Ei pupil, carinyet!
Desitjo de tot cor que hagis passat un dia maco, maco i que els teus homenets d'hagin omplert de perfum la casa :-))
Un petonet i un somriure de Sant Jordi
I se'n van, el cavaller la donzella i el drac, pels marges dels camins primaverals, rossos d'espigues i sagnants de roselles. En Jordi, cavaller de l'estandard quadribarrat de vermell i daurat,regala una rosa a la verge i l'enamora. El drac,fa un buf, les roselles s'espanten i se'n van volant a escriure de nou la llegenda, que quedarà per sempre escrita en el marge de la vida en què resplandeix la florida de la ginesta.
Déu n'hi do el dia!
Mil muàs.
De vegades barregem els actes d'amor amb l'esnobisme-les modes-el negoci de molts...
..però,tampoc no és tant greu. Millor oferir una rosa i un llibre que beure massa o fer malifetes.
I si l'amor hi és present, en la mida que sigui, molt millor!.
Ohhhhhh Pilar, què bonic!!!
Desitjo que el dia fos preciós...
petons!!
Cert despi, no sempre podem quedar-nos tan sols amb la part d'essència de les coses. Hem de suportar consumisme i d'altres condicionaments imposats, però sempre és a les nostres mans agafar tan sols el que ens interessa de cada cosa...
Ai l'amor! com canviaria el món si estigués present en tot...
Un petonet, bonica
Ja saps, la primavera i la tonteria adolescent. Un dia et faré un conte xinès i ja veuràs.
Saps? M'has fet riure. Gràcies.
Ah!, els dies preciosos; plens d'orenetes, papallones i VESPES I AVELLOTS. Ai l'alergia!
No, si al final us convertiré a tots en mig xinets, Pilar :-)
Aiss les al.lèrgies! Pren força pol.len si en tens... :-))
M'alegra que riguis!
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada
<< Home