El Tai txí i l'Artritis

Els anys d'experiència ensenyant Tai txí, m'han anat fent evidents, els múltiples beneficis que pot aportar la pràctica d'aquesta disciplina, a persones amb certs problemes de mobilitat, dolor, osteoartrosi, artritis reumàtica,.. i la considero un valuós suport a les prescripcions mèdiques.

No podré oblidar mai la tendresa i l'agraïment d'una iaiona, que un dia al final de la classe, em va regalar un preciós mocador blanc amb la meva inicial brodada, dient-me que gràcies a l'exercici havia pogut tornar a fer aquesta feina que l'apassionava.

També recordo la Pepita, quan m'explicava que temps enrera havia pensat demanar al fill que li baixés l'estenedor, doncs les seves mans ja no arribaven al fil per penjar la roba. Després d'un any de pràctica, em manifestava amb alegria que per sort no ho havia fet i potser caldria que li alcés una mica més ja que el trobava massa baix.

Em va emocionar aquest cap de setmana, al curs d'instructors de Tai txí per l'Artritis, l'entusiasme i la il.lusió de la Núria, una jove afectada per un dolorós procés d'artritis, explicant-nos, que després de 3 anys de pràctica contínua, de les dotze pastilles diàries que prenia, havia passat a una; ara es dedica a donar classes de Tai txí, col.laborant amb la seva mestre, l'Olga.

Crec, que tots els que tenim el privilegi de practicar, compartir i ensenyar aquesta disciplina que un dia ens va impregnar l'ànima, erigint-se com un dels motors de la nostra vida, gaudim de moltíssimes experiències i testimonis positius del que aporta, tant a persones sanes, com a les afectades per algun patiment físic.

És cert que el dolor i els problemes discapacitants tendeixen a desanimar a qui suporta una problemàtica específica a nivell de mobilitat, a l'hora de posar-se a fer exercici. Sense mouren's, però, quan patim algun d'aquests problemes, les afeccions es van agreujant dia a dia.

Com diu una sentència de la Medecina Tradicional Xinesa: "L'aigua estancada, es podreix, l'aigua en moviment no és fa malbé", i el mateix passa amb el nostre cos.

El Tai txí, millora la flexibilitat, redueix la rigidesa. Gràcies als seus moviments, treballem de forma suau però profunda, la totalitat de les articulacions, músculs i tendons del cos. Hi ha seriosos estudis d'Atlanta, que desmostren una disminució de la freqüència de caigudes d'un 47,5%, quan es practica.

Al Tai txí, usem moviments isomètrics i isotònics que incideixen favorablement sobre la força muscular (grups d'estudi medeixen l'enfortiment en un 15-20%); les articulacions es mantenen estables i protegides, evitant que segueixin degenerant-se les parts ja afectades, patint menys lesions i menys dolor.

També a nivell cardiorespiratori, protegeix cor i pulmons, incrementant la seva ressistència, millorant la circulació de la sang, dels fluids i de l'oxígen.

Podria mencionar nombrosos beneficis més: la correcció postural que farà que es produeixi menys desgast de músculs i articulacions, una major consciència del cos a l'espai, l'augment de l'equilibri, l'apertura dels meridians d'energia,.. la llista seria ben llarga.

Cal destacar, que la majoria de practicants amb algun tipus d'afecció, després d'un temps de treball, manifesten més auto-estima, més confiança, sentir-se més clars mentalment, molt més relaxats i animats per encarar la problemàtica que els deixava sense capacitat de lluita temps enrera.

Estic il.lusionada i motivada per ampliar el meu treball en aquest terreny específic i em sento molt agraïda per tot el que Jeff, vingut de Miami, i Roberto, de Bolònia, m'han ensenyat aquestes darreres setmanes, esperant l'arribada del Dr. Lam.

Del Dr. Lam, m'han impressionat la saviesa, la seriositat, la passió, el seu amor per les persones que pateixen, i tot això, es veu reflectit en cada detall del programa que ha creat específic per l'Artritis.

Amb maestria, humilitat, i una simpatia encomanadissa, el Dr. Lam, aquest cap de setmana, ens ha transmès aquest acurat i valuós treball, capacitant-nos, per difondre'l i transmetre'l.

Sento que compto amb moltes més eines per incorporar al meu Tai txí i, dins el caparronet rinxolat, no paren de dibuixar-se idees i projectes, que espero transformar en espurnes de suport a qui pateix aquests transtorns.

Sé que els que em llegiu, m'entendreu si els meus posts són més breus, si tenen menys continuïtat o tardo en contestar, quan en lloc d'escriure'm als comentaris d'aquí, m'escriviu al correu. Qui em coneix i m'estima, sap que necessito expressar-me o comunicar-me sense dependències ni obligacions, per sentir-me bé.

Aquest blog va néixer per explicar-vos el meu somni d'anar a Xina, les vivències que pogués descriure, una vegada allí i, quan el somni s'acomplí, a petició d'alguns dels meus estimats però masoquistes amics i alumnes, no el vaig tancar i, xino-xano, ha anat avançant.

Déu n'hi dó els "rotllets" que us he deixat anar per ací, des del juliol, veritat?

No vull tancar aquesta caseta, doncs li he agafat un "carinyo" especial; entraré uns minutets al dia per ventilar-la i deixar que hi entri la llum del solet, escrivint només els dies que pugui i em vingui de gust.

Tot el que estic movent ara, reclama temps, energia i canalització d'esforços cap a punts determinats.

A més, estic segura que, amb una reducció dels meus "cuentus xinus", més d'un sentireu cert alivi ;-)

Un petonet i un somriure dolç