La força de la humilitat
"Aigua"
és el seu nom...
Des del néixer, és contemplada com un esperit lliure. Enjogassada, corre pertot; atzarosa, fluïnt sense guia, desproveïda de mapes, eximida de regles...
L'albir, però, no l'ha convertit en una essència envanida o altiva. En tot temps, humil i ablanida, cerca incondicionalment les posicions més baixes.
Sempre descendent, relliscant, precipitant-se, davallant, cedint...
Amollida i dòcil, arribarà un dia al riu, i fonent-se amb ell, abastarà el mar, el seu propi destí, incògnit paradís d'elevació.
Powered by Castpost
[More than this. Norah Jones]
Maite Fruitós 1:00 a. m.
19 Comments:
Bonica, la imatge del mar com incògnit paradís d'elevació.
Però, pregunto, i el recer, quan l'aigua, imparable i enèrgica, arrastra amb ella tot el que troba al seu pas?
Comparteixo la fluïdesa que encomana i que convida a seguir-la i a fondre-s'hi, però no la percebo com un element humil, sinó tot al contrari. Som nosaltres qui ens hi hem d'apropar amb tota humilitat, ja que som petits, molt petits, al seu costat.
Tot, com tot, en la seva justa mesura...
Hola anònim!
Cert, molt cert el que dius, anònim i malauradament, moltes vegades hem els vist efectes més durs i devastadors de l'aigua..
Jo també la considero un dels elements més forts, imparables i enèrgics de la Naturalesa. Sempre m'ha meravellat que un element tan tou i feble en aparença, posseeixi tanta força...
M'agrada observar les seves característiques i intento, en molts aspectes de la vida i sobre tot al Tai txí, tenir-les com punts de referència.
Aquest concepte "d'humilitat" se'm va ocórrer ahir i ara somriuràs. Havia vist unes imatges de saltants preciosos i a la tarda, la font que tinc a l'entrada, va començar a fer de les seves. L'aigua baixavai baixava imparable pel moble, relliscava descendint pel radiador, s'esmunyia per les juntes del parquet i si no arribo a adonar-me'n segur que el veí de sota hagués pujat content :-)
No volia expressar l'humilitat com antònim de debilitat sino en aquest sentit de força tot i el moviment descendent.
Els humans sempre estem desitjant pujar, ascendir, escalar i, a vegades, des de posicions més baixes, donant tot el que la nostra essència és, podem aconseguir treure tota la nostra força (i no en el sentit físic únicament)
Un petonet.
Hola, Myt
Soy un enamorado como tu, de las propiedades del agua.
Coincido contigo en sus elevadas cualidades y creo que ejerce su fuerza destructora como respuesta a lo que el hombre hace con ella.
Como tu dices en el post, el agua nació como "espiritu libre" y el hombre en su deseo de poder, de dominio, rompe a menudo las reglas establecidas por la naturaleza. La humildad no es sinónimo de apatia ni de resignación. No es de extrañar que ella nos responda y se revele.
Me gusta mucho tu espacio. Un abrazo
Ei, myt! I els venerables avis verds nedant corrent avall? Aisenyor!
Una besada! ;-))
Font de vida, motor de destrucció i llàgrimes desfermades... tot això és l'aigua.
Seria un bonic nom de noia, myt, no creus?
A mi m'agrada també l'aigua però com un bon vinet, no hi ha res! :-D
Bon cap de setmana
Hola usuario anónimo.
Me alegro que compartas esta atracción por el agua...
Estoy de acuerdo en lo que dices y también pienso que los humanos hemos abusado un poco de nuestro poder, luchando contra la naturaleza en vez de fundir-nos con ella. La Medicina China nos concibe como un microcosmos del macrocosmos, así que destruyendo nuestro entorno, nos hacemos daño a nosotros mismos.
Pienso como tu, que la humildad no es signo de debilidad o fragilidad sino de fuerza, tanto física como emocional.
Grácias por venir. Un abrazo
Ei pupil carinyet,
Molt cert! No siguem catastrofistes però realment és una problemàtica important...
Mira-la ella, com s'ha après la lliçó de l'orbita de Chi-Kung (amb els rotllos que t'he fet durant tants anys, oi? :-))
Espero que estiguis gaudint d'un cap de setmana tranquil.let i serè.
Un petonet
Ai Caterineta! Em sembla que és massa tard i estic mig adormida... Avis verds? aisssss.
Bona nit o bon diumenge! :-)))
Ais borinot... més, molt més per mi...
Un petonet i bon diumenge :-)
Sí que és bonic el nom, carles... :-)
Hahaha trapelleta, l'aigua per dutxar-se i prou, no?
Una abraçada i un somriure :-)
Hahaha Caterina! Quan em vaig despertar, vaig pensar en el teu comentari i segur que et referies a aquests "Avis verds", no? :-)))
A l'entrada no hi són, eh! i verds tampoc són, oi? ;-))))) ( els meus"avis, savis" no tenen pensaments verdets. Vaja! que jo sàpiga! ;-)
Gràcies pels teus mailets bonica. Desitjo de tot cor que segueixi brillant el solet tot i l'horabaixa
Un petonet
Aisenyor, que em sembla que dec ser daltònica... hauria jurat que eren verds, els avis savis!
I sí, el solet brilla fins i tot a la nit! ;-)
Una besada molt grossa i bona setmana!
Jajajajajaj
Na caterina "daltònica (o potser és la pantalla no?).
En Carles suggerint que obrim una ampolla per compartir.
L'aigua que ens fa trencar el cap amb característiques que canvien segons les circunstàncies.
Si hi ha una goteta aviat s'evapora. Si hi ha millions de milers de gotetes deunidó la força que té.
Esperem que aquest pantà que han innaugurat els xinesos no els doni cap disgust (que els seus metges són molt bons però els poders fàctics que manen fan coses que fan por).
Hehe despi, na Caterina els ha vist en directe els meus "avis verds" (que diu ella...) Seria que estava molt atenta al "Xino", el meu gat o a la "Xula", la gossa. No sé, no sé, potser no les tenia totes i per no veure-ho negre ho veia verd... ;-)
Ui en Carles!, no sé si ha parlat de compartir el vinet però ara que ho dius, no estaria gens malament ;-)
Que no ens faci trencar res l'aigua, sino que ens mostri amb les seves característiques positives, pautes per fluir per la vida...
Ai aquests xinesos! Creixen i creixen, necessiten més i més energia i fan la central hidroelèctrica més gran del món, una "mole" de ciment que tot i resoldre els greus problemes d'inundacions i accidents pel trànsit del Yangtzé portar ahora nombrosos efectes negatius. Em sembla que molts no les tenen totes de l'impacte i efectes que tindrà a llarg plaç...
Un petó bonica
Per al·lusions, myt,
En Xino i na Xula m'infongueren respecte, prou que ho saps. Ah, i continuu dient que vaig veure els avis... verds!
Una besada! :-))
;-) Caterina... (
res! ella "r que r", que els avis eren verds...) :-))
Bon dimecres
jajajajajaj
Si riu, riu despi, que tu ja la coneixes... ;-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home