Longevitat
Preguntaven sovint a Wu Tu-Nan, mestre de Tai txí
que va viure 105 anys:
"És el Tai txí el motiu de la seva longevitat?"
"No directament. El tai txí ajuda a cultivar un esperit relaxat.
Posseir un esperit relaxat és el secret de la longevitat"
Ahir me'l va recordar una de les meves iaiones de 83 anyets, la Maria, quan tota emocionada, després de la classe, amb espurnetes d'alegria als ulls, se'm va acostar i amb un dolç somriure em va dir:
"Nena, aquesta setmana he començat a entrenar seriosament a casa, a relaxar-me com ens ensenya el tai txí i ara sí que veig que viure molts anys"
Em va arribar al cor...
Maite Fruitós 1:01 p. m.
14 Comments:
Ja m'agradaria als 83 anys tenir l'esperit de la teva "iaiona" :-D
Potser que comenci a prendre'm això de la relaxació mes seriosament, a veure si hi arribo
Bon cap de setmana tot i que se que t'espera molta activitat. Tu rai que seguiràs relaxada mentre et fan suar la cansalada :-D
Una abraçada
Myt, vols dir que aquest venerable jai fa tai txí? Jo diria que està en plena execució del "primer punt" d'un bolero. Síííííííí, ja ho sé!... em sembla que interpreta l'arxiconegut "Bolero de Beijing", no et sembla? Un-dos-i-tres, un-dos-i-tres...!
Una besada grossa! ;-)))
Myt, vols dir que aquest venerable jai fa tai txí? Jo diria que està en plena execució del "primer punt" d'un bolero. Síííííííí, ja ho sé!... em sembla que interpreta l'arxiconegut "Bolero de Beijing", no et sembla? Un-dos-i-tres, un-dos-i-tres...!
Una besada grossa! ;-)))
Ui, amb un comentari ja n'hi havia a bastament!
:-)
Hahaha Caterina, tant un-dos i tres, has agafat el ritme i no hi havia qui et parés als comentaris...
Bolero de Neijing diu... :-) és una de les postures més conegudes del tai txí, anomenada: "La garsa blanca esten les ales" i és una efectiva i contundent aplicació per desfer-se d'algú que t'ha agafat la mà. Recorda'm quan ens veiem que te'n faci una demostració :-)
Un petonet i bon cap de setmana
Ei Carles!!
A mi també Carles, Precisament la Maria té una mobilitat bastant reduïda i part de la classe la fa asseguda, però no falta ni un dia i si ho fa gairebé em porta un justificant per escrit.
Hahaha suar la cansalada diu... No serà tant, no serà tant...
Gràcies! tu gaudeix del mar (aisss quina envejaaa-sana eh ;-)-)
Aixxx... és difícil tenir l'esperit relaxat vivint a les grans ciutats eh?
Sí, nineta, ho apunt ara mateix a l'agenda: "la garsa blanca estén les ales". Au, anotat!
Una besada i... no et cansis gaire! ;-))
Respira soci, respira... :-)
Té molt més mèrit, no hi ha dubte! Però n'hi ha que ni al cim més alt i aïllat el cultivarien ;-)
Bon cap de setmana (ui anava a dir llarg i no recordava que només a Sabadell tenim festa dilluns...:-)
una abraçada
No, si quan comencis a practicar Tai txí, gaudiràs d'un vocabulari ja...
Cansadeta estic, però felissssssssssss! :-))
Un petonet i bon diumenge!
"Dies certus an,incertus quando".
Amigo, has de morir, aunque no sepas cuando.
Un somriure.
Ei Pilar, amiga!
Tots hem de morir, certament, i no sabem quan, però mira, et dic un secret: [jo n'hi estic de bé aquí!!] així que millor no pensaré en aquest "quan", intentant omplir d'il.lusió, i de vivències enriquidores els dies que em quedin... :-)
Només espero que la salut m'acompanyi força anys, doncs crec que encara tinc feina, moltaaaaa per fer aquí (aquest cap de setmana n'he visualitzat molta més de la que tinc i que m'encantaria fer) :-))
Un somriure
Espero que aquest cap de setmana hagis aconseguit el que volies. Segur que has buscat la sort i t'ha arribat de la mà de l'encert. SEGUR!
N'has llegit "Les intermitències de la mort", del Saramago?
Mil muàs.
Ha sigut un cap de setmana preciós, pilar...
N'he sentit comentaris del llibre, tot i que no l'he llegit. Els dos pols de la vida; el néixer i el morir, i com ell expressa, si la mort deixès de fer la seva tasca, el món seria un caos que ens portaria a destruïr-nos uns als altres...
Petonets i bona setmana
Publica un comentari a l'entrada
<< Home