alegria (en minúscula)
...Car no és una alegria. És -jo ho sé!- l'alegria.
L'alegria en minúscula, viva, quotidiana,
cosa de cada dia i d'anar i tornar:
al capdavall de viure, d'haver nascut, de ser...
Coral romput. Vicent Andrés Estellés.
Maite Fruitós 5:00 p. m.
18 Comments:
Si paressim més atenció a cada un dels nostres dies veuriem que tot i els moments durs o tristos que poguem viure, podem trobar aquesta alegria en mínúscula que descriu el poema. Des de que ens llevem, podem trobar-la en molts detalls i moments, només cal una actitud més positiva i valorar coses que desgraciadament no fem massa, no creieu?
Bon començament de setmana :D
A vegades no la trobam, però és a
L es petites coses.
E stà amagada en el més minúscul,
G uarda un tresor i ens l'ofereix,
R eposa al fons del cor,
I mmensament se'ns dóna
A cada pas.
Una besada grossa!
Ja diuen que les coses més senzilles són les més grans.. :)
Visca l'alegria en minúscules!
Quina imatge més tendre, Myt! Segur que l'avi sent aquesta alegria al veure com el cuida l'àvia, i ella sent alegria per poder fer al final de l'etapa de la vida, un dia més aquesta trena a l'home que estima.
gràcies i bona setmana!
Ni des del més profund dels pous, ni des de la negror més absoluta, ni des de la més gran de les tristors, mai podrem evitar veure el Sol resplandent en plé dia o la Lluna plena quan llueix a mitjanit. O el somriure d'un nen...
Ei Carme, bonica!
Tens tota la raó, senyora meva... :-)
A vegades ens compadim del que ens ofereix la vida, del que ens toca viure i tanquem la mirada a apreciar tota aquella part de bellesa, d'espurnes brillants, que realment mereixen ser valorades i no ignorades com acostumen a restar.
Un petonet i que la teva setmana vagi avançant amb espurnes d'alegria :-))
Caterina, quin acròstic més preciós!
Quina forma més bella de descriure aquesta senzilla alegria! Tot i que a voltes ens costa percebre-la, tot i que a vegades poguem sentir un xic de tristesa a l'ànima, sabem que hi és, que si enfoquem bé la mirada podem impregnar-nos en.
Un petonet i gràcies, de tot cor!
Ei Rosa, visca!!!
Sí, no cal buscar l'alegria en dies o moments molt especials, fora del nostre dia a dia. És dins nostre, si la volem escoltar...
Un petonet :-)
Hola Joan!!
Me n'alegro de que t'agradi la imatge. A mi m'encanta! La trobo carregada de tendresa i d'aquest valorar i viure el nostre dia a dia. Crec que sí, que els dos senten l'alegria de compartir la darrera estació de la vida...
Una abraçada
Què bonic borinot!
Tens raó, no ho podrem evitar mai i a més, si estem atents en la nostra observació, en podrem treure instant de gran bellesa i de sentir que el cor s'obre. L'alegria interna es podrà així manifestar plenament.
Un petonet
Hi ha moments d'alegria infinita, breus i inesperats, fruit de les situacions més aparentment insignificants i cotidianes, alegries que potser després no es recorden, però que es viuen dolçament, o apassionadament, i aquestes alegries són les que fan la felicitat, tal com ho veig jo. Les grosses, explossives, són fantàstiques però no substenten una vida, les altres sí, només cal saber gaudir-les (sinó, passen sense sentir...)i no intentar atrapar-les. La foto per cert és tendríssima :))
D'acord amb tots.
El que més m'ha cridat l'atenció era la paraula "car" (que podria anar paral·lel a una alegria però no n'és sinònim).
Per variar -torrafaves que és, un servidor, què hi farem-, proposo un sinònim, que m'encaixa una mica millor:
el goig de viure
Sinònim... matisat :-)))
Ei moonsa!
Per la teva força a l'expressar-te, em sembla que en saps prou de viure aquesta alegria en minúscula que expressa el poeta...
Gràcies per enriquir amb les teves paraules aquesta idea. Estic totalment d'acord amb tu! ;-)
Hola despi bonica!
La paraula "car" no fa referència aquí al concepte d'alguna cosa amb un cost material elevat...
El poeta és valencià i la forma CAR (antigament escrit tambè quar i qar) és una conjunció que serveix per introduir una proposició en què es dóna la causa d'allò que es diu en la proposiciò anterior o en la següent; correspondria al castellà: porque, ya que, pues que... :-))
Aquesta alegria que expressa el poeta, crec que s'aconsegueix amb coses que el cost poc hi té a veure... ;-)
Una abraçada
Ei bloggy torrafaves, és un goig veure'l per aquí! :-))
Bonic sinònim matissat, sí senyor!
Gràcies!! ;-)
Un petonet
Cada dia aprenem coses noves i jo aquí encara més.
Ho acabo de llegir altre cop. Abans imaginava que la paraula "car" formava part de la frase anterior però ara ja puc veure que és més lògic el que em dieu ara que el que jo interpretava al primer cop d'ull.
Sempre s'agraeix quan t'ajuden a veure una cosa que no has vist abans.
Ei despi, bonica!
És fàcil confondre's de la forma com he fragmentat el poema, no me'n vaig adonar :-)
Un petonet i bon cap de setmana
Publica un comentari a l'entrada
<< Home