Consells de finances
He fet de les meves i no me n'he pogut estar d'axinar un conte que m'ha arribat a les mans... ;-)
Wang Li, rellegia una i altra vegada la carta que havia rebut aquell matí de Qionghai, comunicant-li la defunció dels seus pares en un terrible accident.
- No, ara no!, per què? - es repetia- contemplant el bitllet d'avió que havia comprat per anar a visitar-los aquelles vacances ja pròximes.
Havien passat 10 anys des que la seva benestant familia l'envià lluny de Hainam, una de les dues illes tropicals més grans de la Xina.
L'anhelat somni de preparar l'únic fill per un futur brillant a una prestigiosa universitat americana, s'havia acomplert, i asseguraven així, la continuitat dels seus negocis cada dia més florents, a una de les zones xineses més riques economicament.
Un mes després de la seva graduació, mercès a les seves excel.lents qualificacions, el jove, havia aconseguit entrar a una de les multinacionals de més prestigi de tot el país, com Product Manager. Ascendia amb força, i en poc temps, es convertí en un alt executiu que poc enyorava les costums i les vivències de la seva illa, però ara...
Des que retornà a l'illa, quan podia, s'escapava fins la platja. Li agradava trepitjar aquella sorra que gairebé havia oblidat i, mica a mica, li retornaven amb claredat records de la seva infantesa; les imatges dels pescadors eren idèntiques a les que tenia guardades en un raconet de la seva ment.
Amb les Armani protegint els ulls, el polo Ralph Lauren impecable, el Breiling enlluernador el canell, les xancles Lotus als peus, el Nokia últim model enganxat a la cintura...
Veient un pescador que recollia pacient i feliç les xarxes plenes de peix i amarrava la seva petita barca, se li apropà dient-li:
- Perdoni, l'estava contemplant... No és massa d'hora per tornar de pescar?
El pescador, sense deixar la seva tasca de recollir les xarxes li respongué:
- D'hora? He acabat ja la meva jornada i he pescat tot el que em calia avui, estic content!
- Les dues de la tarda i ja dóna per acabada la jornada? - li inserí incrèdul.
-Miri - va dir-li el pescador- la meva jornada comença cap a les 9 del matí, esmorzo amb la dona i els fills i després de portar als nens a l'escola, pujo a la meva barca, surto a mar oberta, pesco unes quatre hores i a les dues torno a terra. Amb el que n'obtinc, en vivim la meva família, no pas folgadament però som feliços.
Menjo amb ells tranquil.lament al migdia, faig la migdiada, recullo els nens a l'escola amb la meva dona, passegem, parlem amb els amics, tornem a casa i ens en anem feliços al llit.
Wang Li, no podia refrenar el que pensava i el va interrompre fent-li de conseller.
- Perdoni, però penso que va errat en la gestió del seu negoci i que el "cost de l'oportunitat" que està pagant és excessivament alt. Renuncia a un "pay-back" impressionant i el seu "bait" podria ser molt més gran! Està sota mínims respecte al seu sostre de màxima competència.
El pescador, no deixava de somriure, pensant on voldria arribar aquell jove, d'estranyes paraules, que poc encaixava en l'entorn a no ser per la seva fisonomia.
Wang Li seguia:
- Si treballés de vuit del matí a deu del vespre, el rendiment de la seva barca seria molt més alt, pescaria el triple de peix i ben segur que en menys d'un any podria comprar un vaixell més gran i contractar un patró.
El pescador, encongint les espatlles li digué:
I tot això, per què? Per què vull jo un altre vaixell i, a més, un patró?
- Que no se n'adona que amb el que arreplegaria amb els dos vaixells i en dotze hores de feina podria comprar dos vaixells més en un termini relativament curt de temps?
- I tot això, per què?
- Però que està cec? En vint anys i reinvertint el que guanyés, tindria una flota d'uns vuitanta vaixells deu vegades més grans que la barqueta que té ara!
El pescador, rient amb ganes, insistí:
-I per què ho vull, jo, tot això?
L'executiu, desconcertat amb tan poca visió empresarial, va contestar:
Però que no veu que amb tots aquests vaixells, tindria prou patrimoni i tranquil.litat econòmica per llevar-se cada matí cap a les 9, esmorzar amb la seva dona i els fills, portar-los al col.legi, sortir a pescar per plaer unes horetes, tornar a dinar a casa, fer la migdiada..?
..........
Maite Fruitós 4:00 p. m.
29 Comments:
"Volta el món i torna al Born", en poques paraules, oi, myt?
El pescador tenia més visió de futur que en Wang Li, certament. La vida li havia ensenyat que no s'és més feliç per tenir més riqueses, sinó que la major riquesa és VIURE amb el que bonament la vida et dóna. Em sembla que en Wang Li n'havia d'aprendre molt, del pescador!
Una besada grossa, MYT! ;-)
Trobava a faltar els teus "cuentus xinus"!!! :)
Per fer reflexionar la humilitat i la intel.ligència del pescador.
Bon cap de setmana
Alguna vegada m'he topat amb algun yuppie d'aquests que m'ha glossat i envejat la llibertat de treballar com ho faig, sense caps, ni reunions, ni viatges maratonians, ni gent a qui donar ordres absurdes.... i aleshores els dic:
- T'agrada oi? Doncs mira, és molt senzill, renuncia als caps de setmana que comencen el divendres a les tres, renuncia al sou fixe, a les dietes i a les pagues dobles i al cotxe d'empresa, i a la secretària, el mòbil pagat i els hotels reservats...
gaudiràs de bona salut, no aniràs estressat i sabràs valorar el petit gest d'una persona, un somriure de bon dia i la paraul amable.
i marxen amb la cua entre cames, perquè a fe que els ho dic ben clar... ;-)
Hehehe Caterina, sempre tens el teu refrany apunt eh! ;-))
Estic d'acord amb tu i crec que el pescador era molt més feliç que Wang Li. Allò que diem, de valorar les coses petites, l'alegria en minúscules que fa els nostres dies plens i enriquidors.
Afegeixo una sentència (això sí, xinesa) a la teva: "No és més feliç qui més té, sino qui menys desitja"
Un petonet i bon cap de setmana!!
Hahaha pupil. "tenir cuento", ho havia sentit, que quelcom que s'explica és un "cuentu xinu", també. Míra-la ella, ja ho ha unit! ;-))) És ben bé que el joc amb les paraules és un "cuentu de mai acabar"
Ui fan una "Operassion Triunfito" a TV3? No estic pas al dia, ja ho veig! Així potser sí que tenim pluja assegurada... :-))
Bon cap de setmana. Un petonet
Ei Rosa, bonica!
Ja veus, no us en escapareu tan fàcilment... ;-))
Sí, sí, per reflexionar aquells dies en que anem arrastrant-nos quan arriba el vespre, esgotats, després del ritme frenètic sostingut durant tot el dia, veritat?
Bon cap de setmana! Petonets
Ais, usuari anònim, renunciar...
...la paraula clau, que a molts espanta i els hi nega la possibilitat de viure realment, de forma serena i amb veritable intensitat.
Ja t'imagino exposant-els-hi la teva filosofia de viure... ;-))
Segur que els fas rumiar una estoneta, almenys fins que els hi sona el mòbil amb una trucada del jefe reclamant alguna urgència.
Bon cap de setmana!! Una abraçada
Jajajajaja (ara mateix és majoria qui fa cua a les autopistes i aeroports).
Quan llegia, primer he pensat en el conte de la "lletera".
Però quan he vist el final he recordat el "Petit príncep" que, si s'estalviés cinquanta tres minuts gràcies a les píndoles per no beure aigua, ell els faria servir per anar "poc a poc" a beure a la font.
De tota manera podem triar una mica fer el que volem però també estem una mica condicionats oi?.
Myt, llegint el comentari de na PUPIL m'he assabentat d'aquesta versió "operativa" i "triomfadora" en català que fan a TV3. Ens animam a participar-hi? Em sembla que, tant tu com jo, que cantam talment com "almekas", podríem acabar amb la sequera del país i de part de l'estranger. A veure si ens posam en contacte i preparam una bona actuació. Qui sap si amb el temps la Conselleria d'Agricultura o la de Medi Ambient de la Generalitat ens farien funcionàries-cantaires a perpetuïtat i amb un contracte blindat de per vida. Ai, senyor, que poc costa somiar, oi?
Una besada molt grossa, nineta! ;-)
Hola, pupil,
La veritat és que mai no l'he vist, el programa aquest, però si un dia en tenc l'oportunitat horària li faré una ullada. Pel que fa a com cant... bé, no som jo la més indicada per "tirar-me floretes", però si en parles amb na MYT tal vegada te'n farà cinc cèntims! ;-)
Des de ses Illes, una besada per a tu, pupil!
Mira la despi com riu pensant en les cues! :-)
Molta saviesa en el Petit Princep, despi...
Sí, malauradament ens anem condicionant nosaltres mateixos sense ser-ne moltes vegades massa conscients, no?
Una abraçada
Ui Caterina! Tu i jo cantant juntetes. Fariem furor eh!!! (vull dir "enfurir" els núvols).
Segur que no ens caldria ni passar les "opos" i obteniem plaça fixe, només cantant en temps de sequera (tampoc es tracta d'acabar amb el turisme balear del tot, no?) ;-))
Un petonet i que comencis bé la setmana
Pupil, jo t'asseguro que la dama de ses illes canta com els àngels i que si plou, no és degut a que ella canti... :-)
Si escoltes la cançó "abril" del meu post del 2 de febrer sobre el naixement de la meva estimada Lucia, podràs tenir una petita mostra de les seves refilades :-)
Una abraçada a les dues
Amb permís, myt... A la petita Lucía se li acudí aterrar al món dia 2 de gener. Pel que es veu va ser tan discreta que no volgué interrompre les dotze campanades a la seva família i esperà una mica més a fer-se present en aquest món.
;-)
Les diverses teories filosòfiques que coincideixen a dir que la contenció del desig és "condicione sine qua non" per a obtenir la felicitat, sortint de la frustració que imposa la necessitat insatisfeta, de vegades són una disfresa demagògica davant la qual hem d'estar preparats.
Dubto si aquest pensament de ser feliç amb el que es té, tan pel que fa a la part material com a la part espiritual, no ha estat utilitzat moltes vegades pels poderosos, amb la fi de tenir content el poble mentre ells n'abusaven.
Crec que hem de saber quan hem de lluitar per alguna cosa o superar una situació, o, en cas contrari, assumir allò que ens consumeix i acceptar-ho. No és lícit, llegítim i ètic lluitar per a obtenir el que cada qual consideri una vida millor o el que volguem? Com pots saber si estàs conforme o no amb el que tens si la vida és lineal i no hi ha referències per a poder comparar?
Daltra banda, pecant d'ingenua, m'agrada imaginar que tots volem coses senzilles i mirem d'obtenir-les honradament, sense oblidar-nos de viure, encara que sigui un instant de la nostra vida. Qui m'assegura que no n'hi ha prou amb un instant?
I com diu, "el meu Serrat" : cada quién es cada cual y baja las escaleras como quiere.
Petonets infantils, emperadriu dels contes xinesos.
Bé, llevadora... Tinc el privilegi de veure sovint a la petita Lucia (ais té el cor robat a la tieta Mai...), i la trapelleta sap molt bé el que vol des que va nèixer. Ens fa ballar a tots com vol, així que crec que més que discreció, el que no es volia perdre's era el ball de cap d'any dins la panxa de la seva mare.
:-))
Ei Pilar, bonica!
Sempre enriquint amb els teus comentaris... :-)
Crec que tens tota la raó i és totalment lícit lluitar per obtenir el que cadascú consideri una vida millor o unes fites personals, però sempre sentint-ho sincerament, no perquè la societat, el veí o les modes ens imposin unes pautes de conducta a seguir per tenir determinats status o la necessitat de posseïr determinats bens per sentir-nos importants..
Malauradament, crec que és aquest oblit de les coses que són veritablement importants del nostre dia a dia, d'aquests moments senzills i aquest deixar-los passar per crear-nos un futur millor, més pròsper el que ens fa perdre detalls realment valuosos del nostre present.
Petonets i gràcies!
Resumim?
No es tracta de quantitat; voler poques o moltes coses; aspirar a tenir-ne molt o poc, sinó triar i mirar d'encertar tenint com a meta la "felicitat".
MMMMMMMUUUUUUÀAA!!!
Gràcies a tu, que em fas "parlar"
Hola Pilar!
Felicitat, o la senzilla alegria de cada un dels nostres dies...
Penso que a vegades, malgastem esforços. Seria bo prendren's un temps i una distància per observar-nos, veure com són els nostres moviments, el nostre dia a dia. Valorar quins esforços són importants i ens conduiran a sentir-nos millor amb nosaltres mateixos i amb els altres i quins, després de molta lluita i desgast energètic, ens conduiran al mateix lloc on estavem o encara a una situació pitjor que ens exigirà més lluita, més desgast...
Muàaasss per tu :-)
Uis pupil, carinyet! Si que li faig bona campanya jo a la meva amiga de ses illes...
Perdona! no era el 2 de febrer sino el 2 de gener :-( Ho sentooo!
Hahaha!, vaig estar amb el maestro el diumenge i li vaig dir que us donés canya... ;-))
Un petonet
Em sembla que tenint una representant així NO FAREM NI CINC CÈNTIMS DE CALAIX! hahahahahahahahhahah
Una besada molt grossa! ;-)
Ah, pupil, sigues condescendent!
Ja veus Caterineta, estic ben desconnectada del món propagandístic :-))
Una abraçada
Aiiii, que eren altres temps, estimada! ;-)
Una besada!
myt myt, pero que bonito, exactamente es esto lo que quería decir cuando pienso en las mañanas que paso con mi pequeña Lu, eso es impagable, verla crecer, escuchar su risa, sentir como me mira, cogerla, mimarla, darle mil besitos, no hay dinero en el mundo que me lo pueda compensar!!!! somos afortunados cuando apreciamos lo que tenemos, y somos ricos teniendo bien poco.
Aisss usuaria anónima, ¡¡¡que alegria leerte aquí!!! ;-))
Cuando veo las chispillas en tus ojos, se que es así y que estas viviendo una de las cosas mas bonitas que te puede regalar la vida.
Estoy feliz de tener una amiga super-millonaria (en ilusión y cariño, una de las fortunas de este mundo) :-))
Un besito para ti y uno para mi Xiao Lu
hoola!
quin és el conte de la lletera???
Un petonet a la estrella dels karaokes sichuanesos :-)
Ei laurinha, preciosa!
Ui el conte de la lletera diu... Haurem d'"axinar-lo oi? :-)) Ara que això de somniar i que al final res de res és dur eh!...:-))
Ostres estic recordant tant l'agost passat, en aquestes dates! Karaokes, perruqueries, passetjos pels parcs xinesos sense sortida,... uff tants records que sempre portaré ben endins...
Desitjo que estiguis passant un agost preciós! Un petonet i fins el dia 3!
Quins records, eh, Maite?
Just fa un any... i jo en tinc un de molt viu... on estas tu asseguda en unes escales repeting monosílabs en xinès... ou-tomàquet... pollastre-cacauets ... i dos nens asseguts al teu costat, l'un amb cara de fascinació i l'altre corregint cada monosíl·lab, buscant la perfecció en la pronúncia.
Espero que hagis tingut un agost com a mínim tant bo com el passat!
Una abraçada i fins el dia 3!!
Laurinha!!
Sí carinyet, records preciosos que tot i estar tenint un agost ben bonic no puc evitar evocar amb un xic de melangia. Si puc l'any que vé hi torno altra vegada així que ja saps... Va ser una estona preciosa aquesta que vares compartir amb mi dels nens a l'escala, mai l'oblidaré!
Ja practiques una mica? Que si no el dia 4 les cames es queixaran eh! :-))
Un petonet
Publica un comentari a l'entrada
<< Home