El flascó de la Vida...

Enfilava un xafogós setembre a la petita aldea de Ch'en-chia-kou. T'ang Hao, abraçat per l'ombra d'un majestuós ginkgo, somreia observant els rostres encuriosits asseguts davant seu.

Un bon nombre de joves s'havia atansat al jardí de T'ang Hao, com moltes altres tardes, per passar una estona amb l'ancià mestre. S'impregnaven de la serenitat que els transmetia, gaudint de les sentències i contes singulars, que sempre contenien missatges enriquidors, sorgits de l'essència més pura d'aquell home.

Mirades intrigades, guspirejaven amatents, observant el flascó de vidre buit que sostenia el mestre. Estimaven aquell savi que els acompanyava en el traç del camí per la vida, i sabien, que d'aquell recipient alguna cosa n'aprendrien...

- Us prego recolliu els albercocs de plata que han caigut de l'arbre i els fiqueu dins el pot, fins omplir-lo, - els digué el mestre.

A l'instant obeïren la demanda, i en pocs minuts, tots aquells fruits platejats que s'havien desprès del ginkgo, atapeïen les parets del flascó.

El mestre preguntà: - Veieu el recipient ple?- Tots assentiren amb convicció en veure que no aconseguien entrar ni un fruit més...

Cerimoniosament, l'ancià abastà una caixeta de llavors i les buidà dins, tornant a preguntar als nois: - Veieu ara el flascó ple del tot?

No dubtaren ni un instant en respondre afirmativament...

Sense perdre el somriure, hi abocà la sorra d'un petit test, omplint tots els espais encara buits i tornà a preguntar de nou als nois si percebien el flascó ple del tot.

Malgrat el desconcert, tots respongueren amb un contundent "sí", i aleshores, l'ancià buidà amb solemnitat el contingut de dues tasses de te que tenia aprop i el fluid omplí tots els espais lliures, entre la sorra.

Els nois reien i comentaven sorpresos, tot el que el mestre havia aconseguit introduir al pot, quan aquest semblava ben ple. No sabien, però, quina lliçó en trauria de tot allò el venerable ancià i, quan començà a parlar, els xiuxiueigs s'apagaren.

- Vull que entengueu que aquest recipient representa la Vida i que penseu com en pot ser de plena i enriquidora si s'està atent. Els fruits del ginkgo són els elements més importants que la modelen: els pares, els fills, la salut, l'amor, allò que apassiona, el que dóna sentit a l'existència.... aquelles coses, que tot i que perdéssim la resta, ens permetríen percebre la plenitud de la nostra vida.

Les llavors simbolitzen aquelles altres coses que també la conformen: el treball, la casa, les possessions,.. elements que també tenen un paper, però que són reemplaçables. La sorra, representa la resta de les petites coses que anem apropant al nostre món.

Observeu la necessitat d'establir prioritats. Si omplíssim en primer lloc el flascó de sorra, no hi hauría espai ni pels fruits ni per les llavors; el mateix succeeix a la Vida.

Si utilitzessim tot el nostre temps i la nostra energia en les petites coses, no gaudiríem mai ni d'espai, ni de temps, ni de moments realment importants com poden ser jugar amb un fill, compartir un sopar o una conversa amb algú estimat, escoltar i cuidar el nostre cos quan ens dóna senyals d'alerta, fer allò que realment ens dóna sentit,..

És imprescindible així, ocupar-nos en primer lloc dels fruits del ginkgo, de les coses realment valuoses, després de les llavors, pensant que la resta és tan sols "sorra".

Tots somreien davant les paraules del mestre i un dels joves aixecà una mà, inserint-li: - Us oblideu d'un element, estimat mestre. Què representa el te?

Ell li respongué amb aquell somriure un xic trapella que ja coneixien tan bé:

M'agrada que em facis aquesta pregunta Liang! El te, et demostra, que encara que la teva vida sigui rica i plena, que estableixis les prioritats de forma que al teu dia a dia hi regni l'harmonia, sempre hi ha lloc per compartir un parell de tasses de te amb un amic.

[Amb la meva mania "d'axinar", en aquest texte que em va arribar fa uns dies per mail, vaig substituir les cervesetes que esmentava, per te. Pensant-ho bé, amb la caloreta d'aquest xafogós estiu i amb les vacances encara ben presents, tot i que fos xinesa, tampoc és gens dolenta la idea de compartir amb un amic un parell de canyetes, oi? :-) ]