La Cinquena Estació

La Medecina Tradicional Xinesa identifica aquesta darrera part de l'estiu, amb la Cinquena Estació, un periode interestacional que enllaça la canícula amb la tardor i que correspon a l'element Terra del Cosmos.
És temps de valorar especialment el contacte amb la Natura. Sembla que acaben les intenses plujes i tenim davant dies preciosos per passejar per camps i boscos, moments de placidesa per gaudir de la meravellosa paleta de grocs i ocres, que dilueixen en pocs dies, els majestuosos verds regnants fins ara.
Ens trobem en un moment molt especial per sentir el nostre arrelament a la terra, per connectar-nos a ella i percebre l'estabilitat. Senzillament caminant o servint-nos de pràctiques milenàries com el "Chi-Kung" o el Tai txí, experimentarem gratificants sensacions d'harmonia i d'equilibri energètic.
[Podem apropar-nos a un arbre i observar com es nutreix de la terra i del cel mitjançant les arrels i el brancatge. Tanquem els ulls i conduim la ment a la planta dels nostres peus. Allí neix el primer punt de ronyò, "Yong quan" (pou bombollejant), per on absorbim l'energia yin de la terra, nutrint-nos talment com ho fan els arbres i les plantes.
Tot seguit, dirigim la ment al punt d'intersecció del cap amb les orelles, "Bai hui", visualitzant-lo obert, per impregnar-nos de l'energia yang del cel. Només resta cercar el nostre centre, "l'Oceà de chi" o "Dan tien" situat a la zona del melic, i respirar abdominalment de forma suau i profunda per amagatzemar tot el chi nutritiu que estem rebent.]
En aquesta Cinquena estació, la Melsa, òrgan de màxima importància per la Medecina Tradicional Xinesa, que treballa conjuntament amb l'Estòmac, passa a ser l'Emperador del nostre cos. La boca és l'abertura d'entrada de l'estòmac i està estretament relacionada amb la melsa; la saliva és el fluid que li correspon.
Les funcions més importants de la melsa són les de transportar i metabolitzar l'energia alimentícia per tot l'organisme, controlar l'aigua i els líquids, alliberar l'hemoglobina que el fetge transformarà i participar en la formació de linfocits i monocits, així com en el mecanisme immunitari,..
Molts arribem de vacances amb la idea de que alguna cosa haurem de fer amb la nostra alimentació abans no arribin les festes nadalenques. Sí, sí! tots aquells que sabem que toca no seguir "malcriant" el nostre estòmac... Aquesta cinquena estació, és el moment just i idòni per posar fil a l'agulla!
Sense obsessionar-nos, és bàsic que ara tinguem cura de la nostra alimentació, evitant qualsevol excès (sobretot del dolç, sabor corresponent a l'estació). Un consum descontrolat d'aliments innecessaris, desequilibrarà la melsa, impedint-li transformar i transportar el que rep.
Aquest desequilibri, ens pot provocar sensacions d'apatia, preocupació obsessiva, una ment confusa i tendència a la distracció amb pensaments superficials. El cos se sentirà cansat, sense energia, la nostra força, sota mínims.
De la mateixa forma, si la preocupació és una emoció sempre present a les nostres vides, molt probablement caurem en un desequilibri de l'òrgan i tot el cicle d'alimentació del nostre cos es veurà afectat.
Penso que ara, més que en qualsevol altra estació, ens cal confiar en la vida, "Viure l'Ara"! De què ens serveix "pre-ocuparnos" de coses que ni tan sols sabem si succeïran? Quina utilitat té guardar dins el sac que és el nostre estòmac, coses i fets que no podem digerir o ens rosseguen per dins?
Buidem mentalment aquest sac, deixem les seves parets ben netes! Quan trobem allò que sabem que volem a les nostres vides, hem de perseguir-ho, ens cal enfocar tota la nostra energia per assolir-ho.
De què ens servirà "pre-ocupar-nos" per si no ho aconseguirem? Potser tan sols per no utilitzar tot el potencial que tenim, o no canalitzar tota la força que posseim vers el nostre motor de vida, vers els nostres somnis...
12 Comments:
Això de "pre-ocuparnos" de coses que potser no succeïran ho trobo interessant, pero em sembla inevitable i fins a cert punt necessari.
Crec que necessitem imaginar-nos a nosaltres mateixos en el futur, per saber si allò que vindrà ens convé, i per estar segur de que fer quan arribi el moment si s'arriben a produïr... No diguem ja, si "allò" és una cosa que volem. A tots ens agrada somiar desperts :-)
Ei soci, carinyet!!
Estic d'acord en una "pre-ocupació" per un futur, referida a l'anàlisi i a destinar un temps determinat al fet en qüestió per gaudir de la suficient claretad mental per saber el que volem i el que no volem.
Així entesa, estic d'acord amb tu en que és necessaria per veure amb lucidesa el camí que volem traçar, per saber cap on volem caminar i aquest temps d'anàlisi, de pre-ocupació ens portarà cap els nostres objectius més àgilment i amb il.usió.
La pre-ocupació que realment preocupa però, moltes vegades no és aquest anàlisis, aquest escoltar-se un mateix, sino un estat angoixant de confusió mental, de sensacions desagradables, plè de pors, incerteses, dubtes,.. que el que fan és restar-nos energia i força per assolir els nostres objectius.
És bonic somiar despert eh soci! ;-) Però una vegada ben dissenyat el somni (temps de pre-ocupació) cal intentar fer-lo realitat, no creus? :-))
Un petonet
Jo soc un d'aquests que sé que no haig de malcriar l'estòmac, però el tinc ben consentit i em farà més d'una rebequeria quan ara li posi límits! Però sonen convincents les teories dels teus amics xinesos. Haurem de començar ja!
és difícil això de no preocupar-se, però és cert que ens anem omplint de coses i coses, nostres i dels altres i això desgasta molt
Bon cap de setmana,myt! Una abraçada
Aixi que a mes de la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern, tenim una altra estacio?
Sempre s'aprenen coses noves aqui, senyoreta Myt! :)
Bon diumenge!
Mira, precisament quests dies començo altre cop a menjar pomes. Al'hivern i fins la primavera me'n faig un fart, i a l'estiu, res de res. És clar que tampoc n'és temps, però és curiós com ens autorregulem sense adonar-nos-en.
Un dia t'explicaré una cosa molt curiosa que succeeix cada any entre setembre i desembre... ;-)
Hehe Carles, així que ets un "mimosin" amb el teu estòmac... Ja diuen que a qui t'estimes no se li pot consentir tot. Posa'l una mica a ratlla, home! ;-)))
Masses coses guardem i moltes que ni tan sols són a les nostres mans. Tanta preocupació, certament, resta energia per encarar el dia a dia amb força.
Una abraçada i una suau setmana
Ja veus, Ramon, quines coses tenen aquests xinesos! ;-))
A passejar força i a treballar chi-kung eh!
Bona setmana!
Ja diuen que el cos és savi. I si l'escoltem, imagina't :-)
Diuen que la poma és un dels millors fruits que la natura ens regala. Les seves propietats antioxidants fan de la poma un valuós protector cardiovascular.
Ja tinc ganes que m'expliquis la curiositat entre setembre i desembre. aisss què serà, què serà... ;-)))
Un petonet (per cert, ja has començat a practicar?:-))) )
Síííííííí.....!!!!!!!
no es nota? ;-)))))
Hahaha martí! a veure, a veure que et miro bé... ;-)))
Hola maite!
M'ha fet puf l'ordinador i no podia entrar. M'havia perdut els xinets tan monus de l'aserejé i aquest de la cinquena estació. Una mica més i arribo a la tardor! :)
Espero que a la propera estació que ja tenim aqui ja no tinguem que tenir tanta cura amb l'estòmac que jo això de vigilar amb el menjar ho porto fatal.
un petonet
Ei rosa, bonica!
Ai els xinets... em sembla que no te n'ha quedat ni un dels xiquets de l'aselejé. Tots estan sol.licitats! ;-)))
Ui la propera estació... tampoc podem deixar de tenir cura de l'estòmac i la melsa, doncs en aquest periode fan de "mare" dels pulmons i de l'intestí gros i cal que es trobin equilibrats energeticament. Ara, que tampoc cal obssessionar-nos eh senyoreta... ;-))
Un petonet i fins el divendres ;-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home