Ara es veu que soc un "Ou"... :-)

Ahir sopava amb una amiga xinesa, i com tantes altres vegades no vaig poder evitar emocionar-me, al compartir amb ella un tema del seu món que m'apassiona i, més que un "rotllet de primavera", li vaig deixar anar un "rotllo" de la magnitud de la Gran Muralla.

El que li exposava no era massa gràciós, la veritat, però un somriure que semblava no poder controlar, li empetitia els ullets per moments. Vaig fer una pausa, pensant que algun disbarat li acabava de dir que l'estava fent riure per dins, de valent.

"Segueix, segueix- em digué sense deixar de somriure- perdona però, escoltant-te, no he pogut deixar de pensar en què et dirien els meus paisans davant tanta emoció pel nostre món: que ets un "Ou", senyoreta !"

És que tenen cada cosa a vegades!, un Ou???

Es veu que els xinesos entusiasmats pel món occidental són "platans"; com aquest fruit, són grocs per fora, i blancs per dins. Als occidentals, que com jo estimen amb força coses del seu món, ens diuen "ous": blancs a la part externa, al físic, grocs per dins, a l'interior.

Aiss el que s'ha de sentir una! Bé, m'ha quedat el dubte de si puc ser alhora un ou blanc i ros... ;-))

Bona setmana!!