"El Somni" trencat...
"Tot i que "el somni" es trenqui, no perd valor"
Fa uns dies, el milionari Steve Wynn acabava de vendre el quadre "El Somni", pintat per Picasso, per la increïble xifra de 111 milions d'euros i comentava feliç a uns amics que la venda havia batut el record del quadre de Gustav Klimt, "Retrat d'Adele Bloch-Bauer".
De cop, amb un gest mal calculat amb la mà i el colze, causat per una malaltia que pateix que li afecta la visió perifèrica, colpejà la pintura, perforant-la 5 cm. Tan sols exclamà: "Oh merda! mireu el que he fet! Gràcies al cel que sigut jo".
El va fer restaurar, però a petició de la seva dona, que interpretà el succés com un senyal del destí, l'obra segueix a les seves mans, i el seu valor continua augmentant.
I parlant de "somnis trencats" ...
És cert! a voltes, algun dels nostres somnis es fa bocins. Ens llevem un dia i sabem amb seguretat que no es farà mai realitat. Potser les circumstàncies que l'engendraren han canviat, o sentim que ja no és el nostre somni, o tal vegada ni en som conscients i es va fonent lentament, amb el pas del temps.
Crec però, que no per això, deixa de tenir valor a les nostres vides. I tota la il.lusió i la energia que han vibrat en nosaltres mentre el manteniem viu? I l'impuls i la positivitat que hem generat quan l'alimentavem? I la imaginació que hem aconseguit desenvolupar, eixamplant-se la nostra capacitat creativa?
Tot això no es perd quan un somni es fon, si deixem de banda frustacions i negativitats. Què millor que aprofitar tota la força interna extreta del que hem après, per dibuixar-ne de nous?...
Que em diguin somniadora o somiatruites, però no vull deixar de fer-ho mai!
I vull seguir pensant que la il.lusió és un component màgic que crea miracles, que el que desitgem aconseguir està cercant la forma d'arribar a nosaltres si col.laborem, que una mentalitat pròspera ens capacita per guanyar una i altra vegada i que cada un dels nostres propòsits sentits amb el cor, troba els mitjans: "el quan, l'on i el com", per fer-nos somriure.
Amb el desig d'un cap de setmana ple de somnis... i de realitats!
Maite Fruitós 6:30 p. m.
13 Comments:
Et prova això de somiar, no hi ha dubte! Molt ocurrent la relació del trencament del quadre "El sueño" amb els somnis que no es fan realitat.
Serà qüestió de seguir somniant, tot i que n'aconseguim pocs,no?
:-) Bon cap de setmana!!
Hola ;) ¡Qué bonito blog!
Me gusta mucho, gracias por compartir :)
Saludos y un fuerte abrazo.
;o)
Ei, Maite!
Somiem, que encara és de franc, però no perdem de vista la realitat... "quan", "on" i "com", això ja és feina de cadascú.
Una besada molt grossa! ;-)
Hola Carles!
Hehe, em sembla que a tots ens prova això de somniar, que tu també n'ets de mena eh! ;-)
Mira, em va fer gràcia la notícia i com feia dies que no atabalava amb això dels somnis, pos ala! ;-)))
Sí senyor, a seguir somniant! I que els que no s'acompleixin no ens impedeixi concentrar la nostra força i la nostra energia en somnis nous.
Petonet i bon diumenge1
Hola Marian!
Gràcias por el regalo de tu visita y por tu gran sensibilidad
Un dulce abrazo, de corazón a corazón :-)
Aquesta és la meva estimada pupil! com m'agrada sentir-te, plena d'il.lusió i de força, nineta! :-)
Que el periode de dol per la pèrdua d'un somni sigui la justa i la necessària per no perdre'n de vista d'altres de nous; que no s'estanqui el nostre chi en la frustació i el desengany. A mobilitzar-lo amb força cap a noves il.lusions quan ens calgui!
Bon diumenge, preciosa!
Un petonet
Uei caterina!
Jo que et feia ben caigudeta de la xarxa cibernètica... ;-) Ja solucionada la reparació? Tu ho saps molt bé que no cal perdre la realitat tot i ser grans somniadors, oi?.
Aprofitem que són de franc sí senyora, que això es dóna en ben poques coses avui en dia... ;-))
Una forta abraçada (((((( caterina ))))))
tieta...i què passa quan te'n adones que els somnis mai es faran realitat? quan simplement es quedaran en somnis? perquè quan passa això sentim un buit? com si ens arrebetessin aquella cosa que ja forma part de nosaltres? aquell somni que ja és nostre...sense serho de veritat? aixx quantes preguntes sense resposta!
Un petonet i no deixis mai de somiar!
Anna
Bona pregunta "nebodeta" de na Myt.
I si els somnis fossin com les cartes als reis mags?.
I si en tinguéssim molts i només s'acomplissin uns pocs?.
I si per pocs que s'acomplissin nosaltres ja en tindríem prou per sentir-nos bé (o al menys prou bé per tirar endavant?)
(perdoneu que jo també faci preguntes però m'ha agradat la d'usuario anónimo)
Ei Anna, preciosa!!!
Uisss quàntes preguntes es fa la meva nebodeta... :-)
A veure, preguntaré jo també: generalitzes? dónes per fet que cap dels teus somnis no es farà mai realitat? Si en tens molts, no seria potser qüestió d'enfocar per veure quins realment desitges?
Si realment hi ha algun somni que saps que no es pot ja fer realitat, no seria millor despedir-se d'ell definitivament i projectar vers noves il.lusions?
No serà també quan sentim aquest buit que comentes, que ens costa molt "deixar anar", fer canvis, que ens fa certa por mouren's i és més còmode restar immòbils a veure què passa?...
Aiss més preguntes sense resposta? :-)
Jo crec que estaria bé anar pensant en fer un soparet dels nostres per veure si en responem alguna, no creus? ;-)))
Un petonet i fins aviat!
Ais despi, estava responent a la meva nebodeta i no he vist el teu comentari. Més preguntes! hehe entre les dues va bé la xiqueta!
Crec que és molt important el que dius de sentir-nos bé amb aconseguir tan sols alguns dels nostres somnis. Sovint no es fixem prou en tot el nostre camí per la vida, potser deixem de valorar aspectes i fites aconseguides de gran valor.
Com dius, deixem somnis pel camí sense fer realitat, però si els analitzem bé, segur que n'hem tret coses positives, aprenentatges de futur...
Un petonet i bona setmana!
I no oblidem que també existeixen els somnis premonitoris, i que, sovint, ho són, però d'quests no en parlem mai a la llum del dia... per què deu ser?
Un post excel.lent :-)))
ais bloggy quines preguntetes es plantegen avui... ;-))
Hi ha espurnes de somnis que expressats a la llum de la lluna, a mitjanit, brillen amb una força encegadora...
Gràcies company de somnis! ;-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home