I no et resignes al final
Si saps que es pot anar enllà:
I sempre es pot anar enllà...
(Per tornar a començar. Feliu Ventura. Alfabets de Futur)Si saps que es pot anar enllà:
I sempre es pot anar enllà...
Maite Fruitós 2:01 p. m.
19 d’octubre 2006
ALTRES ESPURNES
ESPURNES REGALADES
13 Comments:
I és que no n'hi ha, de final...
Vindreu dissabte al vespre?
Ei martí!
Començar i recomençar, sempre...
Mira'l ell com està al dia! Doncs sí! Hi vaig amb un parell d'amigues ;-) Promet ser una preciosa nit, oi?
Si em veus em saludes ehhh ;-))
Al fil de la cançó del Feliu Ventura m'ha vingut al cap un poema del darrer llibre de Miquel Martí i Pol "Després de tot". Per anar enllà sempre ens cal no perdre la memòria però tampoc hem de caure en el parany de viure empressonats per ella -uff quin rotllo us estic fotent-. Vaja que m'ha vingut al cap aquest poema i aquí us el deixo.
Memòries
Ara que sé que encara em queda alè
canviaré de veu i de registres
i potser jugaré amb cartes marcades
per evitar els paranys i les sorpreses.
Fa molt de temps de tot i encara em sobta
l'aiguabarreig dels sentiments que pugnen
per establir-se al pou de la memòria
i fer-ne la primera residència.
Hi ha massa món darrere cada signe
i poc espai per encabir-hi els fràgils
mecanismes insòlits del desig
que reclamen un lloc de privilegi.
Amb tot, més val no perdre l'esperança,
si més no perquè els anys només importen
per tot allò que cadascú assumeix
com a vida viscuda, el referent
que interroga i sorprèn, però acompanya.
De tot plegat no vull pas que me'n quedi
res més que una frisança al cap dels dits
i un vent de llum al fons de la mirada;
la resta, fet i fet, no m'interessa.
Perdò per ocupar tant d'espai.
Petonets.
Hola tieta! M'hagrada molt la foto que has posat.
La canço no es del meu estil pero no està gens malament.
Un peto,
Sergi
Hola Clamence, xiquet!!! ;-)
Precioses les paraules que ens regales del poeta i més sabent que són molt properes al teu sentir.
Gràcies per ocupar tant d'espai...
Un beset
Mita'l!!! el meu nebodet preciós! Quina sorpresa veure't per aquí... ;-))))
Sí que és bonica la foto, oi? En quant a la música, sé perfectament que no és del teu estil com la majoria de les que poso, però ja coneixes a la teva tieta... ;-) Ja saps que davant els teus coneixements musicals em trec el barret... :-)
Ei quina pàgina més xula! Un projecte nou, res a veure amb altafidelidad o compagines les dues? Ja m'explicaràs...
Gràcies per venir i a veure si ens veiem aviat ;-) Petons
Si que es cert, Myt. Moltes vegades en una crisi, en un moment dur de la vida et sembla que tot s'acaba i poc a poc veus que tot continua, que es pot tornar a començar amb il.lusions renovades.
Son les teves petjades les de la imatge? :))
Bon cap de setmana
....
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.
Profund, Llach!
Remuàs.
Hola marta!
Ja ho diuen els meus amics: "Si caus set vegades, aixeca't vuit",
mmmm m'agradaria deixar petjades en aquesta platja, hauré d'investigar... :-)
Bon cap de setmana bonica, un petonet
Hola Pilar!!!
Molt adient també aquest fragment del nostre estimat poeta. Gràcies! :-))
Bé, ja que estem poètics, en vaig a escriure un de breu de la poetessa Montserrat Abelló, que demà, si tot va bé, tindré el privilegi d'escoltar recitar en directe.
Visc i torno
a reviure
cada poema,
cada paraula.
Estimo tant
la vida
que la faig meva
moltes vegades.
Bonic cant a la vida, no?
Bon cap de setmana! Un petonet
Aisss que em poso tendreta... Ací en va un altre de la mateixa autora :-)
Sovint diem
això és la fi,
cap música ja no controla
les nostres esperances.
Però hi ha ulls que no coneixem
que escruten l’horitzó,
llavis que xiuxiuegen.
Orelles que perceben,
que amatents escolten
allà al fons de la nit.
Aquesta és la força que busquem,
l’amor que aprenem a sostenir
contra el caire del temps.
Bona nit :-)
La vida és aquest constant tancar etapes i començar-ne d'altres. Resignar-nos als moments dolents no esperant-ne de millors seria tancar-nos a la vida.
M'agrada la cançó i el que diu.
Bon cap de setmana laoshi :))
Hola carles!!!
Cert el que dius. No podem tancar-nos a viure, tot i que a vegades, els moments baixos ens facin sentir que ens falta l'alè i la força. Cal seguir fent camí amb il.lusions renovades.
Deistjo que estiguis passant un parell de dies ben macos
Petonet :-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home