Aprenent a dibuixar la Felicitat...
He passat un dissabte inoblidable, compartint pinzells, tinta xinesa, paper d'arròs, tasses de te i menjar xinès amb una bona colla d'alumnes occidentals, entusiasmats com jo, per aprendre les tècniques bàsiques de la Cal.ligrafia Xinesa i la Pintura Sumi-E (a la tinta xinesa).
Em feia moltíssima il.lusió! i en molts instants, van retornar a la meva memòria imatges d'infantesa; aquell estimat "Lotus blau", de'n Tintin, que llegia i rellegia, aquells tatuatges de caràcters xinesos, aconseguits mastegant una determinada marca de "xiclet", que a desgrat de la mare, lluïa al braç, sempre que podia.
Em considero privil.legiada de tenir els amics que tinc, i un d'ells, preparà a consciència un curs que semblava pensat per a mi. Jo encetaria el dia amb una pràctica de Qi Gong (Chi Kung), per eliminar tensions, relaxant cos i ment i, tot seguit, passariem a experimentar la pintura i la cal.ligrafia amb la reconeguda artista Xia Hang.
Vaig llegir el llibre sobre pintura Sumi-E que em regalà, documentant-me tant com em fou possible sobre el tema, i confesso (shssstttt), que vaig utilitzar més d'un grup d'alumnes com "conillets d'Índies", per experimentar el conjunt d'exercicis específics que vaig anar creant per la pràctica.
Si alguna cosa n'he tret en clar, després d'endinsar-me en el tema, és que el Qi Gong i l'Art de la Cal.ligrafia i la Pintura xinesa, tenen molts principis concordants i sincrònics.
El "Chi", l'alè vital que al Qi Gong i a la Medecina Tradicional Xinesa es considera que governa la forma i l'activitat del nostre organisme, a la pintura s'ha d'expressar a través del pinzell, per expandir la consciència i arribar a una fusió amb el que s'està creant.
És necessari que l'artista integri el cos físic mitjançant una postura correcta i harmonitzi la ment amb la relaxació. La mirada se'n va vers l'interior i, com l'aire que es respira, el creador expressa la seva realitat: la bellesa i l'harmonia, transmet el "Shen", l'esperit.
L'objectiu principal de la Pintura i del Qi Gong, és aconseguir l'harmonia, sorgida de l'equilibri del Yin i el Yang. Hi ha un mateix tracte en el fluir de l'energia a través de les dues forces que conformen el Cosmos i el Microcosmos, representat per l'home. És necessari crear una estructura física, mental i energètica apta per expressar el treball intern de l'individu.
El nostre cos, necessita estar relaxat a l'hora d'enfrontar-se al paper d'arròs, lliure de tensions i rigideses, per tal que el pinzell pugui fluir i expressar el que sentim dins nostre. Sense aquest treball, l'expressió no serà més que un conjunt de signes simples, superposats, sense vida.
Com en les disciplines que jo practico, el moviment i l'energia han de sorgir del Dantien (a uns 3 dits sota el melic). Amb aquesta zona governant, el Chi es mourà per tot el cos fluidament, com el moviment d'una onda que es forma i es desplaça per la caiguda d'una petita pedra sobre un estanc d'aigües tranquil.les. L'energia, des de l'interior, s'encadenarà fins arribar a les extremitats, a l'exterior.
La majoria dels assistents, coneixien el Tai txí i el Qi Gong, així que fàcilment van captar l'essència de la pràctica que els havia creat pel curs, i per una estona, els nostres cossos fóren pinzells, dibuixant fluïdament l'espai, connectant amb Yin i Yang, relaxant i nutrint el nostre cos amb el Chi de la respiració abdominal profunda.
Un cop asseguts, amb els pinzells xinesos entre els dits, tot i voler integrar els principis que tan clars m'havien quedat, la cosa ja no va ser tan fluïda ni harmònica. Ufff que difícil però alhora, que bonic!
Un cop més, he constatat que tot lo xinès exigeix una paciència i una constància immenses, si es vol assolir algun resultat més o menys digne, si és vol avançar en l'aprenentage.
Feia temps que no em divertia tant fent un curs, i crec que el pobre Huang, l'ajudant de la professora, que passava taula per taula, controlant les nostres "obres d'art", en més d'un moment es va desesperar sentint-nos riure, i no va acabar d'entendre a la colla d'occidentals que preteniem fluir amb el tremolor de la rialla...
Les hores van passar volant i omplírem papers i papers de pinzellades de tinta, caràcters xinesos, bambús, boscos i flors. Es fongué un dia que la majoria recordarem, amb la sensació de voler-ne més i el ferm propòsit de repetir ben aviat l'experiència.
Serà bàsic, a partir d'ara, seguir la fórmula del mestre de Tai txí, Peter Yang: "repetició + repetició = perfecció", fer molta cal.ligrafia, per tal que les nostres pinzellades neixin al cor i expressin el nostre Esperit fora de nosaltres.
I sabeu?, penso que és un gran repte això d'adquirir seguretat i fluïdesa en el traç de la Felicitat...
Em feia moltíssima il.lusió! i en molts instants, van retornar a la meva memòria imatges d'infantesa; aquell estimat "Lotus blau", de'n Tintin, que llegia i rellegia, aquells tatuatges de caràcters xinesos, aconseguits mastegant una determinada marca de "xiclet", que a desgrat de la mare, lluïa al braç, sempre que podia.
Em considero privil.legiada de tenir els amics que tinc, i un d'ells, preparà a consciència un curs que semblava pensat per a mi. Jo encetaria el dia amb una pràctica de Qi Gong (Chi Kung), per eliminar tensions, relaxant cos i ment i, tot seguit, passariem a experimentar la pintura i la cal.ligrafia amb la reconeguda artista Xia Hang.
Vaig llegir el llibre sobre pintura Sumi-E que em regalà, documentant-me tant com em fou possible sobre el tema, i confesso (shssstttt), que vaig utilitzar més d'un grup d'alumnes com "conillets d'Índies", per experimentar el conjunt d'exercicis específics que vaig anar creant per la pràctica.
Si alguna cosa n'he tret en clar, després d'endinsar-me en el tema, és que el Qi Gong i l'Art de la Cal.ligrafia i la Pintura xinesa, tenen molts principis concordants i sincrònics.
El "Chi", l'alè vital que al Qi Gong i a la Medecina Tradicional Xinesa es considera que governa la forma i l'activitat del nostre organisme, a la pintura s'ha d'expressar a través del pinzell, per expandir la consciència i arribar a una fusió amb el que s'està creant.
És necessari que l'artista integri el cos físic mitjançant una postura correcta i harmonitzi la ment amb la relaxació. La mirada se'n va vers l'interior i, com l'aire que es respira, el creador expressa la seva realitat: la bellesa i l'harmonia, transmet el "Shen", l'esperit.
L'objectiu principal de la Pintura i del Qi Gong, és aconseguir l'harmonia, sorgida de l'equilibri del Yin i el Yang. Hi ha un mateix tracte en el fluir de l'energia a través de les dues forces que conformen el Cosmos i el Microcosmos, representat per l'home. És necessari crear una estructura física, mental i energètica apta per expressar el treball intern de l'individu.
El nostre cos, necessita estar relaxat a l'hora d'enfrontar-se al paper d'arròs, lliure de tensions i rigideses, per tal que el pinzell pugui fluir i expressar el que sentim dins nostre. Sense aquest treball, l'expressió no serà més que un conjunt de signes simples, superposats, sense vida.
Com en les disciplines que jo practico, el moviment i l'energia han de sorgir del Dantien (a uns 3 dits sota el melic). Amb aquesta zona governant, el Chi es mourà per tot el cos fluidament, com el moviment d'una onda que es forma i es desplaça per la caiguda d'una petita pedra sobre un estanc d'aigües tranquil.les. L'energia, des de l'interior, s'encadenarà fins arribar a les extremitats, a l'exterior.
La majoria dels assistents, coneixien el Tai txí i el Qi Gong, així que fàcilment van captar l'essència de la pràctica que els havia creat pel curs, i per una estona, els nostres cossos fóren pinzells, dibuixant fluïdament l'espai, connectant amb Yin i Yang, relaxant i nutrint el nostre cos amb el Chi de la respiració abdominal profunda.
Un cop asseguts, amb els pinzells xinesos entre els dits, tot i voler integrar els principis que tan clars m'havien quedat, la cosa ja no va ser tan fluïda ni harmònica. Ufff que difícil però alhora, que bonic!
Un cop més, he constatat que tot lo xinès exigeix una paciència i una constància immenses, si es vol assolir algun resultat més o menys digne, si és vol avançar en l'aprenentage.
Feia temps que no em divertia tant fent un curs, i crec que el pobre Huang, l'ajudant de la professora, que passava taula per taula, controlant les nostres "obres d'art", en més d'un moment es va desesperar sentint-nos riure, i no va acabar d'entendre a la colla d'occidentals que preteniem fluir amb el tremolor de la rialla...
Les hores van passar volant i omplírem papers i papers de pinzellades de tinta, caràcters xinesos, bambús, boscos i flors. Es fongué un dia que la majoria recordarem, amb la sensació de voler-ne més i el ferm propòsit de repetir ben aviat l'experiència.
Serà bàsic, a partir d'ara, seguir la fórmula del mestre de Tai txí, Peter Yang: "repetició + repetició = perfecció", fer molta cal.ligrafia, per tal que les nostres pinzellades neixin al cor i expressin el nostre Esperit fora de nosaltres.
I sabeu?, penso que és un gran repte això d'adquirir seguretat i fluïdesa en el traç de la Felicitat...
Gracias bichillo! :-))
Powered by Castpost
Maite Fruitós 5:00 p. m.
15 Comments:
T'ho vas passar pipa oi Maite? Em sembla que la cal.ligrafia xinesa és molt difícil, però això de tenir capacitat de dibuixar-nos la felicitat personal, encara és molt més difícil. Com dius, haurem de fer molta pràctica
Un petonet Sumi-E :)
Ei, Maite!
No m'atrevesc a pensar quins esforços haurien de fer alguns per aprendre cal·ligrafia xinesa, atès que "la de tota la vida", fins i tot "la dels diumenges", és per a ells un trencaclosques tan gran que cal una enorme dosi de paciència+paciència+paciència per intentar desxifrar-la i poder treure'n l'entrellat... ai, Senyor!
Una besada grossa! ;-)
Hola Laoshi!
Vaig estar diumenge repassant el teu blog en busca de les teves impressions sobre el curs. Gràcies per transmetre aquestes bones sensacions als que no vam poder venir.
Una abraçada!!
Ei Rosa! Com ho saps??? Va ser un dia molt maco!! ;-))))
El que ens costa més, també és el que més satisfaccions dóna quan es van asolin petits èxits, així que a practicar i a posar-hi la il.lusió més gran...
Un petonet, bonica
Ei Caterina, preciosa! No parlaràs per la teva, oi?, que la conec bé i de lletra de metge no en té res... Ja t'imagino amb el pinzellet a la mà i dient: "aisenyor"... ;-))
No sé si existeix allí la Grafologia i es pot observar també la personalitat i l'estat del que escriu, però el que està clar, que cada caràcter que pinten, intenten que sorgeixi del seu estat interior, que cada traç expressi tota l'energia interna...
Quan vinguis ens posarem a pintar bambús ;-))
Ei laurinha, xuesheng!
Hehe et vas quedar amb les ganes de venir eh ;-)) A veure si la propera ocasió us hi apunteu que va ser molt divertit...
Ens veiem divendres guapa! un petonet
"el traç de la felicitat"
És que claves les expressions, Myt... I és ben cert, l'expressar una idea, o un estat interior, mitjançant el traç, és encara més complexe que fer-ho amb paraules :-)))
Sí, Martí: Les paraules les tecleja però el traç l'ha d'interioritzar. Com quan ens alimentem (ha d'entrar l'aliment concret i ha de treballar el nostre organisme per pair-ho).
Al final si que se't posaran ulls de mytxineta! (ella no pot fer un curs de sardanes o de ceràmica de la Bisbal, no... coses orientals només faltaria!) :D
No canviis mai vale?
:D
Hola Martí!!
Bé, per mestres de les paraules que són alguns dels meus amics no és tan difícil eh ;-) Estampeu amb tinta d'or el que dieucz...
Ara, ja tinc ganes de veure't amb el pinzell! ;-))
Ei despi, bonica!
I tant que s'ha d'interioritzar...
Referent al que comentes dels aliments, els meus amics xinesos diuen: "Fes que allò sòlid que poses a la boca, passi pel coll quan sigui líquid; que allò líquid que hi entris no sigui empassat fins que adquireixi solidesa." (Fins i tot el que entrem a la boca precissa grans dosis de paciència perque ens sigui beneficiós. Aisss, enteneu allò de "més paciència que un "xino", oi?)
Un petonet
Hahaha carme, m'has fet riure!! Va que darrerament estic animada a fer cursos occidentals. Ja t'ho explicaré preciosa!
Un petonet i tu tampoc canviïs. T'estimo :-)
A veure quan veiem alguna de les teves creacions xineses per aquí i ens creiem que practiques :-))))))))
Una abraçada
Hahaha Pere, haureu de tenir molta, però que moltttttttttta paciència que ho veig com quan vaig començar a practicar Tai txí: desesperada per aconseguir un moviment mínimament fluid. ;-))
Algun dia us dóno una sorpresa :-))
Bon final de setmana
Ei pupil, preciosa!
Em va fer molta il.lusió compartir taula, somriures i riures (masses segons en Huang:-) amb vosaltres.
Un petonet i que passis un cap de setmana relaxadeta :-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home