Portes a l'infinit...
"El moment oportú és una porta
que s'obre vers infinites possibilitats.
Només cal aprendre
a reconéixer aquest moment"
Avui pensava en aquest mes de novembre que s'escapa llampant...
Correspon a l'11 de la Numerologia Tàntrica i aquest número ens demana una actitud de serenitat, d'estar atents a tot el que passa davant nostre, de forma pacient i inalterable. Tan sols així, podrem percebre els moments oportuns i atravessar les portes que ens obren a infinites possibilitats...
Des de sempre m'ha atret la figura del cercle. Al Tai txí, la circularitat, la fluïdesa, la continuïtat, l'estar atents i presents en tota la trajectòria de cada moviment, són principis bàsics que mai no podem oblidar. Avui, llegint aquesta cita que parla de portes d'infinites oportunitats, he recordat totes aquelles que vaig creuar fascinada, al visitar temples i poblacions xineses.
Evoco l'agradable sensació que em produïa travessar-les, senzillament amb la mirada, o creuant-les amb pas curós; em sentia atreta per una força estranyament acollidora que m'obria a un espai desconegut, infinit...
L'estructura del cercle, ja apareix a la prehistòria i al Neolític representant el sol i la lluna, lligat al culte solar. També en vàries civilitzacions agràries amb significats astrals, màgics i religiosos.
A Egipte i a l'antiga Xina, representava l’eternitat, el món sense principi ni fi. Al cristianisme primitiu, és el símbol de l’eternitat de Déu, i a les antigues religions de l’Índia, Iran, Mesopotàmia i Grècia té connotacions de resurrecció i vida perdurable.
Des de l’edat mitjana i el Renaixement, la simbologia presenta el cercle com a símbol de l'infinit, de perfecció. Representa també l'harmonia universal i la bellesa, l'equilibri i la integritat. És el símbol del cel i de la divinitat de tot el que fa referència al món espiritual.
Al budisme zen, el cercle significa la il•luminació, la perfecció de l'home. Jung, el comparava amb l'estat de l'home que ha aconseguit la unitat interior, l'etapa de màxima evolució.
A voltes, el camí no és plà, cal pujar escales i escales abans no trobem aquella porta que ens obre al que realment desitgem, al que dibuixa el nostre cor, però no val a badar, ni caure en el desànim si pugem els esglaons a pas molt lent. Ens cal no deixar d'avançar.Un munt de portes circulars ens esperen per abraçar el nostre somriure intern, la nostra essència infinita.
Maite Fruitós 7:00 p. m.
19 Comments:
Portes que apareixen i deixen que surti el reflex de la llum d'un tresor amagat. Portes que s'obren i es tanquen. Portes per on pots entrar i sortir...El millor de tot, és la fugacitat de cada instant.
Mil muàs!
Ben curioses aquestes portes circulars. Semblan el marc d'un quadre. No sabia que el cercle representés l'infinit. Sempre s'aprenen coses noves :)
Bon cap de setmana
Cal estar atents com bé dius...sovint tenim portes importants que s'obren al nostre davant i ni tan sols som capaços de veure-les ofuscats per l'estres continuat en què vivim. Observem, siguem receptius perquè no se'ns escapin les oportunitats que se'ns presenten.
És curiós però malgrat la importància del cercle a les diferents cultures i a la nostra pròpia, difícilment trobem portes circulars a occident(que jo sàpiga, almenys), això fa pensar...
I totes són portes sense fulla, sense panys.
Tampoc deu ser en va l'expressió cercle d'amistats... :-)
Si el cercle és la perfecció... llavors què deu ser l'esfera? :-) Té algun significat? I el 12 del més de desembre? ens pots avançar el significat? :-P
Quins records, de nou. Reconec que la porta de dalt al centre (la d'Emeishan. :-)) la porto sempre com a fons de pantalla al meu PC. :-) I la de la dreta és del poblet de Huang Long Xi... una veritable porta a un món molt desconegut per a molts de nosaltres...
Ei Pilar! Gràcies per la teva visita :-)
Ai la fugacitat dels instants... Al menys que tot i ser efímers, els visquem amb la màxima intensitat i presència. De fugissers instans omplim els baguls de les nostres vides, veritat?
Mil petonets, preciosa :-)
*instants
Ei Ramon!
Sí que són curioses sí! :-) La veritat que cada una t'emmarcava un quadre de gran bellesa i harmonia.
Doncs ja veus, en moltes cultures i creences així interpreten la figura del cercle: l'infinit, la perfecció, l'eternitat...
Una abraçada
Ei pupil, carinyet!
Un cop allí, no es fan gens extranyes i com dius, suggereixen pau i harmonia.
I tant que hem d'estar atents! Viure els moments presents, recordes? i més pensant que cada dia ens trobem davant portes, no cal esperar aquell dia futur, llunyà que qui sap si arribarà. En molts instants dels nostres dies, si estem ben atents podem reconéixer una porta d'oportunitat.
Doncs jo vaig veure brillar el solet en forces instants del dissabte :-))
Desitjo que malgrat els núvols hagis passat uns dies ben macos
Un petonet i fins dijous
Hola Jana, bonica!
Totalment cert el que dius! i és una llàstima que deixem que sen's escapin...
Amb el convenciment de que podem fer allò que desitgem, amb il.lusió i força per crear els canals perquè el que volem arribi a les nostres vides, vivint els moments present amb la màxima intensitat, segur que no deixem de veure aquelles portes que sen's obren davant nostre.
Jo tampoc n'havia vist aquí a Occident. Qui sap si moltes de les nostres portes en forma d'arc, que evoquen la forma circular almenys a la part superior, també simbolitzen aquesta connexió amb el cel i l'eternitat.
Un petonet imaginant-te encara ecionada i amb un somriure als llavis després del teu cap de setmana :-)
Ei soci, pensava que t'havies fugat a les Maldives ;-))
Mira ell com li dóna voltes a l'esfera que té sobre les espatlles... Aiss doncs la veritat que crec que cercle i esfera simbolitzn el mateix, però qui sap, investiga xiquet! ;-))
Va, abans que acabi el novembre et prometo un post amb el darrer mes de l'any per veure que ens diu la Numerologia de com estem acabant aquest 2006 per encetar un nou any amb foces i il.lusions renovades
Un petonet
Ei laurinha, carinyet!
Mira quina memòria té ella! ;-)) Aiss la d'Emeishan! quins moments de pau i descans després de les 4.000 escales pujades, veritat? :-)
I què dir-ne de la de Huang Long Xi, amarats per la fina pluja descobrint raconets preciosos... Ens sentiem al cel aquells dies veritat? :-)
Un petonet esperant que la classe del divendres no et deixés massa destrossadeta ;-))
emocionada Jana, no ecionada! ;-))
Ei Martí!
Certament, portes ben obertes, sense tancaments, que l'energia circuli lliurement, sense impediments...
Mira, no m'hi havia fixat mai en el que comentes dels cercles d'amistats :-) La veritat que és infinit el valor de la veritable amistat i és quelcom que ens pot ajudar a elevar-nos i a créixer com a éssers humans :-)
Bona setmaneta :-)
Semblen entrades a tunels del temps, temps infinit, clar ;)
Un petonet, Maite
Sí Maite, la nineta dels ulls (una porta molt especial,circular i infinita), acostuma a capturar moments únics. Aquests, si aconseguim interioritzar-los en l'instant fugaç (potser més tard ja no és possible), ens ajuda a encongir-nos davant la grandesa i ser de nou uns nounats.
M'agrada visitar-te. Tens una bonica casa de cristall.
Un somriure.
Hehe rosa, alguna sí que ho sembla sí... Ara que quan les vaig travessar vaig seguir gaudint tot el que vaig poder d'aquell temps present, que era el meu somni fet realitat.
Un petonet bonica, fins aviat :-)
Què bonic Pilar! Dius coses precioses... :-)
És la teva casa, ja ho saps :-)
Un somriure infinit
Publica un comentari a l'entrada
<< Home