Rodona, rodona...

la claror inesperada
d'un raig de lluna.
Miquel Martí i Pol
He sortit al balcó a contemplar la preciosa lluna, rodona, rodona...
Mai no em deixa indeferent, però avui m'ha fet somriure, trapellament, com una xiqueta amb una lluna vermella al nas, rodona, rodona...
Avui, des del meu balcó, mirant la màgica lluna, em somric al sentir que està bé deixar sortir l'infant que portem dins, permetre que jugui i rigui tant com vulgui...
Avui, des del meu balcó, mirant la màgica lluna, em somric al sentir que està bé deixar sortir l'infant que portem dins, permetre que jugui i rigui tant com vulgui...
18 Comments:
Una cançó preciosa, me la quedo.
Marc Z.
Jo hi he jugat fa tot just una estona, tot conduint. S'amagava entre els arbres,a les corbes, canviava de cantó, passava un camp rasant, m'enlluernava...
:-)
Quan l'arbre riu a la llum de la lluna
és possible que un ós el mossegui.
(àntic proverbi oriental).
Un somriure caramelitzat.
Ei Marc, quina sorpresa!!!
Me n'alegro que t'agradi. Tota teva! (llàstima que està una mica tallada al final. Si l'aconsegueixo bé, ja te l'enviaré)
Em fa il.lusió saber de tu i segur que tota la colla els hi farà il.lusió saber del "Gasulet" ;-)
Un petó de tots
Mira el Martí, que juganer també!
És una companya de jocs ben trapella la lluna, eh!
No deixis de jugar! :-)
Aisssss usuario anónimo! I ara quan practiqui el Chi Kung en la postura de l'arbre, què? Hauré d'anar pensant si vé l'ós o no?
Bé, que siguin mossets caramelitzats si s'apropa... ;-)
Ai la Mytxineta que portes dins! :)
Massa poc sovint deixem que s'expresi aquest infant al que fas referència. A jugar, s'ha dit!
Una setmana plena de somriures
He! Jo també hi jugava avui conduint, tot i que avui ja no era tant rodona. Tenia un costat una mica aixafadet. Però al final ha sortit la "nena gran" i m'ha dit que estigués pel volant... que al final qui tindria un costat una mica aixafadet seria el cotxe :-)
Un petonet i fins divendres!
Hahaha Carles!
Tens raó, sempre tan seriosos i responsables, negant-nos al joc i al deixar-nos anar, molt sovint per la por a la no acceptació o al ridícul.
Serà qüestió de jugar més, sí senyor! :-)))
Molts somriures per tu
Ei pupil, preciosa!
Encara ben proper el record d'aquests dies de ple contacte amb la Natura eh! ;-) Tens raó, encara és més majestuosa enmig de la nítida nit en plena natura...
A veure si és veritat i ens veiem demà, que ja t'enyoro! :-))
Bona nit
Segons la lluna del meu blog, està un 3% aixafadeta ja avui...
Hahaha la nena interior passa de les regles de conducció, dels punts que et puguin treure i de les factures que tinguis que pagar per una aixafadeta, així que penso que has fet bé de passar la laurinha al seient de darrera i fer que la conducció la faci la laura (un 3% d'aixafadeta al cotxe deu fer una ràbiaaaaa) ;-)))
Un petonet i fins divendres bonica
Ostres! Marc volies la cançó... Vols dir que no te l'has emportat de veritat juntament amb totes les meves altres músiques? Aissss ;-)))
(A veure si els de GoEar acaben ja les reformes que estan fent...)
T'amanaçava de quedar-se-la el Marc i tu li dius "Tota teva!". Dona no et queixis ara! :DD
Era preciosa, llastima :(
Bona setmana
Hahaha Ramon! tens tota la raó! ;-)
Res noi, que els de GoEar no me'n volen tornar cap, mecatxins!
Haurem de tenir paciència... :-)
Bona setmana!
Aquests dies dec estar jo ben despistada, perquè de llunes no en vaig gaires. Deu ser cosa de la tardor i que de vegades "els arbres no ens deixen veure el bosc"... Ai, senyor!
Una besada en quart minvant.
veig*
Uei Caterineta!
Deixa els arbres per passejar-t'hi l'estiu quan tinguis la teva estimada illa plena de guiris :-) Aprofita ara, per apropar-te al preciós Mirall i gaudir del reflexe de la màgica lluna, segur que la tardor et sembla més bonica...
Una petonet i un somriure dolç
Olé! m'han retornat la cançoneta...
La deixo al proper post, m'agrada molt! :-))
Publica un comentari a l'entrada
<< Home