Arribant a Reis...

Va ser el dia abans de la nit de Reis, que li comentà a la seva cria...

- Cada vegada se'm fa més feixuc això de carregar amb tants regals. I si l'any que vé em quedo tranquil.lament arran de mar, contemplant les ones i el cel?

- Mira mami, segons em va explicar l'avi...

- Aquests dies, fins i tot el mar es fa còmplice de la màgia. Esdevé nítid mirall que reflecteix núvols de suau sucre rosat, la ferma duresa de les roques s'esvaeix, transformant-se en dolç carbó, amatent a les llengües dels petits trapelles.

Totes les criatures marines, disfressades de virolades llaminadures, de llepolies ensucrades, juguen amb l'escuma espurnejant de sidral de llimona, encetant un festival de tombarelles a l'arribar a la sorra, catifa de mil colors. És un espectacle únic, preciós, realment màgic, però saps?...

- Aquí no hi ha cap infant meravellant-se amb aquesta màgia!

Ens teniu massa ocupats omplint immenses llistes, demanant tot allò que sen's anuncia, objectes que alguns intenten convertir en indispensables per la nostra felicitat. Promeses d'entreteniment que, amb una mica de sort, faran que no reclamem tant la vostra atenció i pogueu seguir guanyant més diners i comprant més i més coses...

Un any més, desembolicarem un munt regals, hi haurà somriures, és clar, d'aquells que t'il.luminen els ulls i t'obren el cor quan saps que has fet feliç a algú, però també veuràs més d'una frustació, doncs malauradament, ja tot és poc, i queda lluny aquella frase de l'avi: "qui més té és qui menys desitja"...

- Mami, vine que t'abraço fort i ja veurem què passa l'any que vé...