Aigua d'hivern
Canals d'energies fluents,
somriures espurnejant les aigües,
la llum d'horabaixa contempla,
com es difon, l'ona de la tendresa...
- Tot i que amb una mica de retard, gràcies pel teu meravellós regal de Reis, gràcies per omplir de calidesa l'aigua d'aquest hivern :-) -
Maite Fruitós 1:00 p. m.
9 Comments:
Que maca la foto, Maite. Es van portar bé els Reis eh!!! :)
A l'hivern encara deu ser més maco i romàntic que a l'estiu. Un lloc al que tornaria sense pensar-ho gens
una abraçada fortíssima!
xxxttt.... silenci....
Com diu el bloggy poques paraules cal afegir al teu bonic post però m'atreveixo a deixar un trosset de poema sobre la ciutat
una abraçada
T’he enyorat
per perdre'm
pels teus estrets carrerons
font de sorpreses
d’espais inexplicables
on el temps s’ha aturat
i s’ha engolit el nostre.
Retornaré a tu
amb més saviesa
que el primer cop
que m’acollires
i em desvetllares els teus secrets
del que no vaig
assolir tota la consciència.
Han tingut que passar anys
per adonar-me’n
que tens
un llenguatge especial
que en corprèn d’arribada
i que no el desxifrem
fins que ens trobem
enfora.
Et lliures com una amant sigil·losa
resguardes
la teva intimitat
i ets reservada en entregar els misteris
de la teva sensibilitat amagada.
Ets un antic poema
que únicament llegirà
qui vingui cap a tu
sense cap pretensió.
i un cop has posseït
en el que t’has lliurat
l’has fermat en l’enyor
del record perdurable.
Un somni fet realitat
:-)
gràcies
Ei Carme!
Me n'alegro que t'agradi la imatge.
Veritablement res a veure amb l'estiu que vaig visitar la ciutat, estava preciosa... :-)
M'han quedat ganes de tornar-hi! ;-))
Hehehe bloggy
Amb el silenci s'escolta allò que flueix pels canals i que no és tan sols aigua, veritat? ;-)
Una abraçada
Hola Carles!
Molt boniques les sensacions que evoca el poema, gràcies!!
Una abraçada
Els moments preciosos viscuts i els que ben segur viurem ens dónen força en aquells menys plàcids que ens acosta la vida, sens dubte!
Sento molt lo de la teva àvia. Ens veiem aviat, carinyet. A veure si pots venir i estrenar la teva flamant arma, eh! ;-)
Una abraçada
Ais anònim, és preciós fer realitat els somnis... No deixem de somniar! ;-)
Un petonet
Publica un comentari a l'entrada
<< Home