L'any del Porc!

Llengües d'ànec (moltessss), ous negres, amanida de meduses, verdures xineses, gambes, ànec de Pekin, porc agre-dolç i tot un seguit de lluïts plats, anaven apareixent a l'engalanada taula...
No era una nit de dissabte qualsevol a la llar de la nostra anfitriona xinesa. Il.lusionada per compartir la festa amb nosaltres, havia cuidat fins l'últim detall, com manen les seves tradicions, per donar la benvinguda al nou any. Havia arribat l'hora de despedir la regència del Gos i encetar, amb alegria, la del Porc.
Va ser una vetllada preciosa, farcida d'agradables converses, de riures sincers, de complicitat i, fins i tot, d'unes espurnes de màgia que ens regalà, abans de les postres, el simpàtic cuiner contractat per l'ocasió, delectant-nos amb les seves sorprenents habilitats.
Embadalits ens deixà el cuiner-mag, quan, amb un somriure trapella que li empetitia encara més els ulls, començà a fer aparèixer peixos, símbols de prosperitat a Xina, explicant-nos que ho havia preparat amb el desig de que en aquest any, la prosperitat es faci present a les nostres vides.
Alguns dirien, per la quantitat d'aliments engolits i les ganes que hi posavem, que estavem menjant "com porquets" però tenint en compte que celebravem l'entrada a l'any d'aquest animaló, crec que la cosa no tenia tant delicte i gairebé li estavem fent els honors al garrí...
Entre el 18 febrer del 2007 i el 6 de febrer del 2008 regnarà l'anomenat popularment "Porc Daurat", corresponent a l'element foc; es dóna una vegada cada 600 anys i els astròlegs vaticinen un any de gran prosperitat si s'està atent i s'aprofiten les oportunitats que ens arribaran.
Es considera un bon any a nivell econòmic i també idoni per tenir fills. S'afirma, que els nascuts sota el signe de Porc, seran persones afortunades, honrades i riques. Milers de joves parelles xineses es plantegen tenir un fill els propers dotze mesos i les autoritats ja han començat a mostrar la seva preocupació pels efectes futurs d'aquest "baby boom".
Quelcom semblant va passar pel 2000, especialment celebrat com el primer any del segle XXI i l'Any del Drac - el més propici del calendari tradicional-, i avui en dia, molts dels nens nascuts en aquell periode, tenen problemes per matricul.lar-se a les escoles, per falta de plaça.
M'ha fet somriure aquests dies, la notícia de com científics xinesos de la Universitat d'Agricultura de Harbin, han aprofitat que s'atansava el regnat del porc i, combinant tradició i modernitat, han creat un nou ésser: un garrí amb les peülles, el morro i la llengua verds i fluorescents, a partir d'una proteïna verda de la medusa.
Diuen, que servirà per estimular la investigació de l'ús de cèl.lules mare, que la Xina recolza des de fa anys, doncs hi ha una gran similitud genètica entre homes i porcs.
Que hi posin tots els colorins que vulguin als godins xinesos, tot sigui per l'evolució de la ciència, però els nostres porquets, ni tocar-los!, amb les potetes ben negres ens estan la mar de bé!

15 Comments:
Jajajajajajaja
Sobretot que tinguin “potetes ben negres”, que siguin de “Güijuelo”, mengin aglà i els curin a “Extremadura”.
Del porquet s'aprofita tot. És una feina que es fa en equip i en col·laboració entre gent molt diversa. I, segur que entre tants també hi ha molts xinets cuiners treballant.
Ei, Myt!
Diferesc completament del comentari anterior. Tot el que vulguis sobre els pernils del sr. bacó, despi_na, però on hi hagi una bona sobrassada... no hi ha color!
Una besada molt grossa! ;-)
Doncs a mi sobrasada de tant en tant, però un jabuguito me'l prendria a totes hores!
Myt, al final et tornaràs mytxina de veritat :-)
Una abraçada
Ei despi! :-)
Veig que has captat a la perfecció: i amb unes quantes "J"...
Segur que també en trobariem algún, segur ;-)
Una abraçada
Uei Caterina!
Ai ai ai les sobrasades.. i de ses illes, per suposat, no?
Imagina la sobrasada verdeta. No seria el mateix tampoc, oi? ;-)
Un petonet
Hola carles!
Estic d'acord amb tu en que "el jabuguito" entra a tota hora.
Sí, sí, aviat em confonen pel carrer amb una xineta ;-))
Una abraçada
uiss *sobrassada, Caterina.
Quina falta de respecte a les sobrassades mallorquines ;-)
Un altre petonet
Moltes, moltes llengües d'ànec, Maite?
Ha de fer cert impacte veure'n moltes juntes, no?
un petonàs
Em sembla que aquí amb les poques ajudes familiars que tenim, de baby boom no n'hi haurà o hi haurà algun agosarat que es pensi que el seu fill naixerà amb el pa sota el braç? :-)
Petonets
Ei, Myt!
Amb l'emoció de la cançó no m'havia temuda d'una essa de més o de menys, així que... tranquil·la! ;-)
Per cert, si la sobrassada fos verda, com la faríem? Uix, quin dubte existencial, ara mateix!
Ufff Carme, moltesssss!!! Una mirada al plat i imaginaves tots els propietàris d'aquelles llengüetes. Es veu que és un plat molt valorat a la Xina, però als occidentals presents al sopar ens va costar bastant provar-les i pocs vàrem repetir... :-)
Hehe Rosa, tens tota la raó! em sembla que per molt any del porc que sigui, no puja la mitja de natalitat aquí.
Ara, que aquest matí, sentia per la ràdio que a Alemanya es preveu també un baby boom d'aquests, desencadenat per l'eufòria dels dies posteriors als mundials de fútbol. Així que mai se sap que ho pot desencadenar... ;-)
:-)
Benevolent que ets!! ;-)
Uiss sobrassada verda! Ja us veig als de ses illes important garrinets verds de la Xina...
Una besada
Sobrassada verda no n'he vist mai però farciment de cocarrois amb una tonalitat verdespinacs sí eh?. I tant bo com el pernil!, (hi ha tantes coses bones pel món).
Ah... i la natalitat puja o baixa segons paràmetres molt diversos. Suposo que l'any del porc ens seguirà duent nadons (sobretot nenes) xinesocatalans molt desitjats, adoptats i estimats.
Hahaha despi, ai els cocarrois... Coneixo una gran experta en aquestes delicatessen
Un petonet
Publica un comentari a l'entrada
<< Home