Image hosted by Photobucket.com

23 de febrer 2007

Límits?

Si t'acostumes a posar límits al que fas, físicament o a qualsevol altre nivell, aquests es projectaran a la resta de la teva vida. S'expandiran a la teva feina, al teu ésser, a la teva energia.

No hi ha límits. Hi ha fases, però no et pots quedar estancat a cap d'elles, has d'anar sobrepassant-les...

Bruce Lee


13 Comments:

Anonymous Anònim ha dit...

Ai quin mal!!!! :)

És veritat, posar-nos límits ens impedeix arribar més lluny del que fem normalment. "Mica a mica", com dius tu, es poden anar superant obstacles i fases que semblaven impossibles de traspassar

Bon cap de setmana

de febrer 23, 2007  
Anonymous Anònim ha dit...

Que gran que era el bruce lee! Tots els seus films son plens de espectacularitat. El nostre Ronaldinho personal en les arts marcials.

Veig que t'has enganxat al goear.com per les cançons. Funciona bastant bé i s'està fent famós com el youtube.com en el seu moment.

Un peto tieta!

de febrer 23, 2007  
Anonymous Anònim ha dit...

Uf vaja estirada de cama! Algun dels teus mestres, Myt?
M'encanta la música que has posat. Una veu que segur no ha posat limits a l'esforç per aconseguir aquesta perfecció

Bon cap de setmana! Petons

de febrer 23, 2007  
Anonymous Anònim ha dit...

Ei, Myt!

Veient aquest elàstic xinès m'ha vengut al cap allò de "Com ser àgil i posar-te un peu a l'alçada de les orelles i no caure de morros en l'intent".

Una besada molt grossa! ;-)

Ah, que em perdoni l'autora del títol en qüestió per la meva gosadia de reciclar-lo per a l'ocasió!

de febrer 24, 2007  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Hahaha Carles, va home que ens queda poc per arribar a fer això! ;-)

Mica a mica, sí senyor! ;-)


Bon cap de setmana! Una abraçada

de febrer 24, 2007  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Ei Sergi, preciós! Sí que va ser gran sí en Bruce i va deixar-nos molta saviesa escrita a tenir en compte. Aiss el Ronaldinho... ara diuen que s'us està engreixant massa, oi? ;-)

Doncs el goear.com va més ràpid que el castpost que era més lent i sí, per ara hi estic ben enganxada ;-)

Una abraçada molt forta!!!

de febrer 24, 2007  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Ei Roser! Sembla de goma, veritat?

Doncs sí, he tingut el privilegi de fer alguns seminaris amb ell. És el mestre Wang Bo, i d'ell és la forma d'estil Chen que treballem a classe.

És increïble la força i l'agilitat que té!

Passa un cap de setmana preciós. Petonets

de febrer 24, 2007  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Hahaha Caterina-no-gaire-elàstica!

Tot és posar-s'hi, dona! ;-))) Sempre en tens alguna per dir, eh, nineta. Molt bona!

Una abraçada i bon cap de setmana!

de febrer 24, 2007  
Anonymous Anònim ha dit...

Ni tan sols a l'horitzó més llunyà...

de febrer 26, 2007  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Hehehe pupil, a entrenar!

Tu saps bé que pots amb tot, si t'ho proposes! ;-))

Amb els anys que fa que et conec, si alguna cosa he pogut comprovar són els teus ànims i la teva fortalesa. Tinc molt clar que no et poses límits!

Una abraçada fortíssima

de febrer 26, 2007  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Ni més enllà de l'horitzó, bloggy...

:-)

de febrer 26, 2007  
Anonymous Anònim ha dit...

Es cert, nomes pensant en les limitacions costa molt arribar als objectius

Bona setmana,Myt :-)

de febrer 27, 2007  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Hola Lluís!

I no es tracta tan sols de lluitar contra les debilitats sinó de transformar i fer créixer les habilitats positives que tenim. Podem arribar molt, molt lluny... ;-)

Bona setmana! Una abraçada

de febrer 28, 2007  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Image hosting by Photobucket