Parlant d'aigua, d'hivern...

Tot i que les estranyes temperatures d'aquest any, ens ho poden fer oblidar més d'un dia, som a ple hivern, l'estació que segons els xinesos correspon a l'element Aigua de la Natura.

Afirmen les teories de la Medecina Tradicional Xinesa, que en aquesta estació, els Ronyons i la Bufeta del nostre organisme, alimentats energèticament pels pulmons i l'intestí gros, treballen al màxim.

Segons els orientals, el ronyó, és un òrgan del que hauriem de tenir molta cura. Apart de les funcions de depuració, filtració i homeostasi, dóna suport als òrgans reproductors i amagatzema i consolida el Jing: el Chi o Energia d'Essència.

Aquest Chi d'Essència determina la nostra constitució i vitalitat. El rebem geneticament dels pares i s'enforteix amb el Chi de l'aire i el Chi dels aliments. Tant el Chi heretat com el Chi adquirit són acumulats dins la reserva del ronyó per ser utilitzats quan es necessitin.

El ronyó és la base que recolza la nostra regeneració contínua. Quan l'Essència és abundant, la força vital i la capacitat de ressistir malalties i d'adaptar-se als canvis, és forta.

Si contrariament es pateix deteriorament d'articulacions, fragilitat dels ossos, disminució de la memòria, rigidesa de la columna, caiguda excessiva de cabell, pèrdua de l'audició, detriment dental, impotència i esterilitat o problemes de medul.la, podem pensar que el nostre Jing, lluny de conservar-se, es debilita.

El color determinant de l'estació és el negre violaci, la climatologia, el fred i el sabor, el salat, tot i que un excès de sal podria causar danys nefrítics i també provocar que la sang es coaguli més ràpidament, facilitant el risc de patir malalties cardíaques.

L'emoció de la por danya l'energia dels ronyons i la fa decaure. També a la inversa, diu el Clàssic de Medecina Interna que "si l'energia renal és dèbil, s'és propens al temor crònic". Un signe molt comú de debilitat energètica renal apareix en forma de mans i peus freds.


Perquè considero que les emocions influeixen molt en la salut del nostre organisme, crec bàsic tenir en compte les nostres pors, i, molt especialment, en aquesta estació.

Així, quan ens vinguin aquells temors que tots coneixem, aquella inquietud que apareix tot de cop davant determinats moments de la nostra vida, davant situacions difícils, incertes o nous reptes, pensem una mica en la nostra Energia d'Essència.

Confiem en nosaltres, en la nostra immensa capacitat d'adaptar-nos a cada situació, a cada nou objectiu, intentant fugir del pànic, l'ànsia o la intimidació.

No deixem que la nostra Essència minvi i es deteriori amb els nostres pensaments negatius i atemorits. Tenim tota la força i tot el coratge per enfrontar-nos al que ens acosta la vida, a cada moment.

Cada espurna de somni per la que lluitem, cada repte assolit, ens farà sentir la nostra infinita força, la nostra veritable Essència...