Quan es podrien dir tantes i tantes coses però la pluma del cor es nega a deixar anar ni una sola gota de tinta visible, més val gronxar-se en el silenci i deixar-ho en mans d'aquells que tan bé han sabut expressar el que sent una ànima com la meva, avui enyorada.

Gràcies mare

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixies,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina;
tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.

De Llibre d'absències. Miquel Martí i Pol