Crear
si esculpeixes o fas sabates;
no importa si ets jardiner o granjer,
pescador o fuster.
El que importa és:
Estàs posant tota la teva ànima en
allò que estàs creant?
Osho
Maite Fruitós 11:00 a. m.
16 de març 2007
si esculpeixes o fas sabates;
no importa si ets jardiner o granjer,
pescador o fuster.
El que importa és:
Estàs posant tota la teva ànima en
allò que estàs creant?
Osho
ALTRES ESPURNES
ESPURNES REGALADES
12 Comments:
Cada dia el veia darrera el mostrador, atent a qui entrava a la seva botiga per arreglar les sabates, cordial amb el jovent que passavem per davant la seva botiga al mati, amable amb la senyora gran que passejava el gos, pendent de les sabates que tenia que tenir enllestides aviat. Sempre tenia un somriure al rostre quan el veies treballar amb el martell a la mà, semblava que fos la feina més important del món la seva.
És maco posar-hi l'ànima en el que es fa. Bonic post, Myt
Bon cap de setmana
Tot el que fem dia a dia es una nova creació
Crear amb l'ànima -sense posar-hi l'ànima no es pot parlar de creació- és una bona manera de crèixer...
:-)
De vegades ni ens adonem que hi posem l'ànima quan fem coses que tenim molt assimilades.
Hola Carme!
La història del teu sabater m'ha recordat un porter de l'edifici on vaig treballar molts anys. Em meravellava com realitzava la seva feina, et feia sentir que la feia amb l'ànima. Sempre amb un somriure, amb una paraula agradable quan sentia que qui passava davant no tenia massa bon dia, o sempre prest a ajudar. Et feia sentir que qualsevol feina, un mateix la pot convertir en una bona feina, encarant-la amb positivitat, amb creativitat,..
Un petonet
Ei pupil carinyet!
Jo penso, que fins i tot quan no hi poses l'ànima estàs creant, però una creació que podria tenir un valor immens feta des d'ànima, es queda en quelcom pobre, mancat de força i expressió d'un mateix...
Bona setmana!
Hola Di!!!
Totalment d'acord amb tu! I a més, podem fer que les nostres creacions diàries tinguin un gran valor, per senzilles que siguin
Un petonet per tu i un pels dos "bitxos"
Ei Martí!
Certament quan a les nostres creacions hi posem l'ànima, creixem i ens enriquim moltíssim, a diferència de quan les fem sense esma, sense il.lusió ni motivació
Una abraçada
Hola Despi!
Malauradament, ben sovint, quan fem coses repetitives i com tu dius, les anem assimilant, perdem aquesta motivació i la força per fer-les amb l'ànima.
Crec que és important no caure en aquest parany, cal cercar la creativitat i utilitzar la imaginació perquè tot el que tenim assimilat i après, no es converteixi en quelcom avorrit. Posant-t'hi l'ànima trobarem la forma de que cada dia sigui un repte nou
Una abraçada
Ei pupil, preciosa!, m'encanta la teva il.lusió...
Tens tota la raó! com ho farem amb tota la nostra ànima, segur que crearem moments ben màgics, un espai teixit d'harmonia i de fluïdesa.
Fins demà! Un petonet
Ves en compte amb el canvi horari! ;-))
Jo estic creant el meu futur tieta, i saps a on?? doncs per començar...a la patagonia!! Com n'es de maco veure que a poc a poc anem realitzant els nostres somnis oi? sembla que és llavors quan veus que són palpables i no simples il·lusions.
Una abraçada de la teva nebodeta que t'enyora!
Anna
Ei Anna, preciosa!!!
Sé que, com jo, ets de mena somniadora. Tampoc t'hi poses per poc eh senyoreta! a la Patagònia per començar... ai ai ai
És preciós, com dius, veure com anem fent realitat els nostres somnis, allò que en un principi semblaven espurnes insignificants i que acaben prenent meravelloses formes.
Només l'acció transforma la il.lusió en realitat. Així que cap a la Patagònia, s'ha dit!
M'ho has d'explicar detalladament, que jo també t'enyoro molt...
Una immensa abraçada
Publica un comentari a l'entrada
<< Home