Image hosted by Photobucket.com

25 d’abril 2007

El drac és ben viu!

A moltes de les cultures europees, el drac és el símbol per excel.lència del Mal, de les forces descontrolades de la natura, fins i tot una manifestació del mateix diable.

En els mites cristians, és l'enemic contra el que lluiten els cavallers, una bèstia a qui s'atribueixen els mals de les collites (sequeres, inundacions), del bestiar domèstic (desaparicions, epidèmies), en definitiva, un animal al que s'ha de tèmer i contra el que cal lluitar.

Potser perquè ja de petita, Paf, el drac màgic de la cançó que vivia al fons del mar, m'inspirava molta tendresa, o perquè em meravellen estèticament les representacions orientals d'aquesta criatura, vull imaginar que el pobre animaló, una Diada més, ha aconseguit escapar de la llança del cavaller Sant Jordi i és ben viu.

No ho puc evitar: m'encisa el drac! i prefereixo la concepció xinesa que veu el "long" com un animal espiritual, la més celestial de totes les bèsties.

Ell representa la màxima saviesa, el poder i la força; simbolitza la benevolència, el coratge, la decisió, i encarna la prudència i la perseverança. El drac personifica l'esperit del canvi o de la regeneració.


Crec que no ens cal emprendre dures caceres per empaitar dracs externs. Si existeixen, penso que som nosaltres mateixos. Que bé ens aniria trobar i dominar el drac que habita dins nostre...

Per què no concentrar-nos en fer ressorgir les seves qualitats més brillants, la força, el coratge, la saviesa, la benevolència, elements que ens donaran el poder de portar la nostra vida per on volem?

Per què no dominar-lo en els seus aspectes més febles, vencent les pors, les indecisions, l'Ombra que ens limita i ens impedeix moltes vegades trobar el veritable sentit de les nostres passes i portar a terme els nostres anhelats somnis?

Com diu una màxima del Tao: "Si vencem els altres, som forts, si ens vencem a nosaltres mateixos serem realment poderosos"

>Paf era un drac màgic

12 Comments:

Anonymous Anònim ha dit...

Uf m'has retornat a l'infantesa amb aquesta cançó, Maite. Quins records!
Sí que seria molt millor que busquessim dins nostre i no estiguessim tant pendents del que fan els altres. Que bó seria dominar el nostre drac i fer-lo ben màgic

Una abraçada i gràcies! :)

d’abril 25, 2007  
Anonymous Anònim ha dit...

Sempre és més fàcil buscar objectius externs contra els que lluitar que mirar dins d'un mateix. Ens fa por el que el nostre drac ens llenci alguna flamarada potser....
Bona setmana

d’abril 25, 2007  
Anonymous Anònim ha dit...

ES DRAC DE NA COCA

Cocodril que, segons la llegenda, visqué el s XVII a les clavegueres de Palma, on arribà de forma misteriosa, o bé en un llast d’arena d’alguna barca o bé portat clandestinament per un mariner. La tradició popular diu que es menjava els nadons i en perseguia les mares i que fou mort pel capità Bartomeu Coc. El 1990, es conserva al Museu Diocesà de Palma.



ES DRAC DE NA COCA
Tradició mallorquina
(Fragment)


Es trepig d’un cavaller
pes carrer de sa Portella
alegra es cor de la jove
que guaitava a sa finestra.

Però mentres arribava
tot xalest just a baix d’ella
es drac arrossegant sortia
de per dins sa claveguera.

I la jove, que amb sa vista
travessava ses tenebres,
vé la vida perillar-ne
de qui era la vida seva.

Per això quan l’escometia
per resposta li diu ella:
– Bartomeu, treu-ne l’espasa.
Guarda, que t’envest la fera!

S’enamorat cavaller
mira entorn a tota pressa,
treu s’espasa i s’arredossa
just a baix d’una capella

Un fanal d’oli penjava
i sa llum veure li deixa
aquell drac que se’n venia,
sonant s’escata lluenta.

Es cavaller se mirava
tot a un temps, d’aquella fera,
es barram, s’espasa nua,
sa capella i sa finestra.

S’amor li dava coratge,
son nom, es desig de vèncer,
sa fe, sa confiança en Déu...
es drac envest... i l’espera.

Cau a sota es cavaller
pero no és ella qui gemega.
Valga que li ha entrat s’espasa
per mig de sa gargamella!

I es governador d’Alcúdia
ses patrulles conegueren,
que per festejar amb na Coca
era arribat aquell vespre.



Bartomeu Ferrà Perelló

d’abril 27, 2007  
Anonymous Anònim ha dit...

Hola-hola :-)

Q tal?. La teva cita em recorda aquesta de Lao. El final és igual:

Comprender a los demás es sabio, comprenderse a uno mismo es estar iluminado. El que vence a los otros es fuerte, pero el que se vence a sí mismo es poderoso

Knowing others is intelligence; knowing yourself is true wisdom. Mastering others is strength; mastering yourself is true power.

una abraçada...

d’abril 28, 2007  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Ei Rosa!

Sí que ens porta records llunyans la cançó, oi? ;-)

Tots tenim un drac màgic dins, tot i que sovint tenim poca fe en ell i no deixem que expressi tot el seu poder...

Un petonet, bonica

d’abril 28, 2007  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Hehe Carles, sí que costa sí no tèmer les flamarades del nostre drac intern :-)

Si creiessim que juga al nostre equip i no en contra, no ens espantaria tant.

A vegades és més fàcil caure en el victimisme i creure que la causa de tot el que no ens funciona és per culpa dels altres...

Bon cap de setmana :-)

d’abril 28, 2007  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Uei Caterina, princesa de les llegendes! :-)

Gràcies pel teu regalet, bonica.
Et truco aviat que he anat de bòlit aquests dies...

Una abraçada a la Coca més guai de ses illes ;-)

d’abril 28, 2007  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Ei Soci!

Com va tot? Desitjo que els negocis vagin de meravella!! ;-)

És la mateixa sentència de Lao Tse del llibre del Tao la que cites.

Coneixent-nos a nosaltres mateixos, dominant el nostre drac intern obtenim el màxim poder i la més gran saviesa. I costa, oi? ;-))

Una abraçada

d’abril 28, 2007  
Anonymous Anònim ha dit...

Molt cert, Myt, mirant cap endins és quan podem obtindre el poder més gran

Que hagis passat un pont ben xulo :)

Una abraçada

de maig 01, 2007  
Blogger despi_na ha dit...

I si aquí també tenim dracs savis i els orientals també tenen dracs malignes?.

De vegades generalitzem perquè hi ha molt del que veiem en primer pla.
De vegades només veiem el primer pla i ignorem el que hi ha darrera.

La pregunta que em faig és... Per què nosaltres hem vist només el drac dolent i ells només el drac bo?

Despi_na

de maig 03, 2007  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Ei Pere!

Va molt bé mirar cap endins de tant en tant. Podem trobar grans tresors...

Que passis una setmana preciosa :-)

de maig 08, 2007  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Ei despi, bonica!

Mira ella com es pregunta! Li haurem de donar voltes...

A mi, però, des de sempre m'han agradat els dracs, no els veig com éssers malignes, tot i les llegendes. No sé si serà perquè, a la vida, també intento veure la part positiva del que a primera vista pot semblar negatiu, no sé, hi haurem de pensar... :-)

Una abraçada

de maig 08, 2007  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Image hosting by Photobucket