Tindré la imatge gravada a la meva ment, i quan les forces em defalleixin la recordaré. Si ens ho proposem segur que podem! Preciosa imatge i precioses les poques paraules...
Crec que tens raó. Moltes vegades ens és més fàcil quedar-nos quiets dient un "No puc" que mouren's vers on sincerament desitja el nostre cor. Els fruits, però no tenen comparança. Podem i tant que podem!
Jo no puc, ho sento, però no puc...No obstant això, el que jo no puc, enllaçat amb el que altres persones que m'enbolcallen no poden, em fa seguir endavant per tal que puguin elles i així poder jo. NO PUC... I què?
És trist el temps del NO PUC. Jo l'he viscut i després d'anys veig que podia més del que em semblava i que perque podia me'n vaig sortir i els que estaven amb mi no van patir tant. No entenia moltes coses i em semblava que NO PODRIA soportar-ho. Em repetia sovint aquesta afirmació JO PUC! i vaig PODER Si se'm permet, li diria a la Pilar: No et quedis en el NO PUC
Certament és trist el NO PUC i malauradament la vida ens porta, a vegades, experiències, vivències que ens poden fer pensar que no podrem.
Les afirmacions i visualitzacions tenen una gran força. Al principi pots sentir-te malament, gairebé ridícul o com si t'auto-enganyessis dient-te quelcom que no creus, però el missatge pren força. La ment es grava el desig i les coses comencen a veure's amb uns altres ulls...
A voltes ens trobem davant experiències doloroses que ens costa acceptar, o que No podem acceptar o entendre, no les trobem justes, perquè ens fan patir massa i fan patir a qui estimem.
Tens raó i sempre, inclús en els moments més durs, hi ha un PUC, encara que sigui inconscient, quelcom que ens empeny malgrat la tempesta. No el veiem però hi és. M'agrada dir-lo en veu alta quan el necessito, amb el temps es visualitza més nítid i es compren com ens va ajudar.
Ei, bona gent! Pel que fa a mi, PUC amb tot. Sóc molt afortunada, de veritat. El comentari que vaig fer és un joc de paraules que no s'ha d'interpretar, sinó llegir i... encertar el que dic. MYT, bonica...No se m'ha passat mai pel cap si puc acceptar o no. Visc el dia a dia, el moment, l'instant i ho faig amb un somriure seré, ja que conec perfectament, sense enganys "el que tinc al davant". Gràcies per "haver-me vist".
Mil muàs, Carme, Myt, Despina... Fins que ens tornem a veure per aquí.
És difícil, de vegades, assumir un JO PUC, ja sigui per mandra, falta de motivació, un cert recel, una mica de por a la responsabilitat que se'ns ve a sobre. Però quan aquestes fantasmagòriques barreres es trenquen tot resulta una mica més fàcil. I la qüestió, més que poder, és voler i intentar-ho.
Poques paraules més puc dir després de les teves. Només que m'emociona pensar en el gran JO PUC que fa uns anys vares fondre amb tu, que et fa brillar cada dia més
Estic totalment d'acord amb el que dius. Què més poderós que un JO PUC, vital, sense la rigidesa paralitzant de l'estancament, fluint amb la vida, pas a pas, sense presses però amb objectius clars, amb la paciència i la perseverança com aliades...
26 Comments:
uala quina força!
gràcies per aquesta injecció de força i auto-estima
Petonassos
Moltes vegades quan diem "no puc" no estem convençuts de que no tinguem la capacitat sino que ens fa por fracasar em sembla
molt maco, Myt
Jo puc, tu pots, ell/ella pot, nosaltres podem, vosaltres podeu, ells/elles poden. Si! si volem tots podem!
Bon cap de setmana, Maite. Una abraçada
Jo també puc perquè vull!!!!!!!!!!!!!!
Preciós!
Tindré la imatge gravada a la meva ment, i quan les forces em defalleixin la recordaré. Si ens ho proposem segur que podem!
Preciosa imatge i precioses les poques paraules...
Un petonàs bonica ,-)
Ei Rosa, bonica!
Reconeixes la teva força, oi? ;-))
Passa un cap de setmana preciós! Petonets
Hola Sílvia!
Crec que tens raó. Moltes vegades ens és més fàcil quedar-nos quiets dient un "No puc" que mouren's vers on sincerament desitja el nostre cor. Els fruits, però no tenen comparança. Podem i tant que podem!
Petons, preciosa
Que bé conjugues, Ramon!! ;-)
Un verb dels millors...
Una abraçada
Ei Joana!
Voler ens dóna moltíssimes garanties de poder realitzar allò que desitgem,, així que endavant amb els teus somnis!
Un petó, bonica
Ei Jana, carinyet!
Les afirmacions positives i les visualitzacions creatives són de gran ajuda sempre i més, en moments en que necessitem treure les forces d'on sigui.
Desitjo que si la necessites algun dia, et sigui d'ajuda
Un petonet
Això necessito jo tieta...necessito sentir que puc...ara que ve època d'examens!
Una abraçada
Anna
Jo no puc, ho sento, però no puc...No obstant això, el que jo no puc, enllaçat amb el que altres persones que m'enbolcallen no poden, em fa seguir endavant per tal que puguin elles i així poder jo.
NO PUC... I què?
És trist el temps del NO PUC. Jo l'he viscut i després d'anys veig que podia més del que em semblava i que perque podia me'n vaig sortir i els que estaven amb mi no van patir tant. No entenia moltes coses i em semblava que NO PODRIA soportar-ho. Em repetia sovint aquesta afirmació JO PUC! i vaig PODER
Si se'm permet, li diria a la Pilar: No et quedis en el NO PUC
Bon diumenge, a tots. Petonets Myt
Ei Anna, preciosa!
Vinga que ja ho tens superat! I tant que pots!
Visualitzat ja a la Patagònia amb els teus "bitxillos" que ho tens ven aprop.
Desitjo de tot cor que et vagin molt bé els exàmens, bonica. Una immensa abraçada
Hola Pilar,
Només desitjar-te de tot cor que trobis el teu "JO PUC"; segur que és darrera la teva gran força i està aportant molt als que t'estimes...
Una abraçada
Ei Carme, bonica
Certament és trist el NO PUC i malauradament la vida ens porta, a vegades, experiències, vivències que ens poden fer pensar que no podrem.
Les afirmacions i visualitzacions tenen una gran força. Al principi pots sentir-te malament, gairebé ridícul o com si t'auto-enganyessis dient-te quelcom que no creus, però el missatge pren força. La ment es grava el desig i les coses comencen a veure's amb uns altres ulls...
La teva força és immensa, Carme.
Un petonet i bona setmana
Quan la Pilar diu no puc és que alguna cosa no pot. Les coses que pot ja les fa sense ser-ne conscient.
Potser quan li arribi una època de recollir fruits s'adonarà del que ara pot (i està fent).
Potser no rebrà els fruits que desitjava però en rebrà uns que també li agradaran molt.
Ei despi!
A voltes ens trobem davant experiències doloroses que ens costa acceptar, o que No podem acceptar o entendre, no les trobem justes, perquè ens fan patir massa i fan patir a qui estimem.
Tens raó i sempre, inclús en els moments més durs, hi ha un PUC, encara que sigui inconscient, quelcom que ens empeny malgrat la tempesta. No el veiem però hi és. M'agrada dir-lo en veu alta quan el necessito, amb el temps es visualitza més nítid i es compren com ens va ajudar.
Una abraçada
Ei, bona gent!
Pel que fa a mi, PUC amb tot.
Sóc molt afortunada, de veritat. El comentari que vaig fer és un joc de paraules que no s'ha d'interpretar, sinó llegir i... encertar el que dic.
MYT, bonica...No se m'ha passat mai pel cap si puc acceptar o no.
Visc el dia a dia, el moment, l'instant i ho faig amb un somriure seré, ja que conec perfectament, sense enganys "el que tinc al davant".
Gràcies per "haver-me vist".
Mil muàs, Carme, Myt, Despina...
Fins que ens tornem a veure per aquí.
El post més ben sintetitzat de tota la blogosfera ;-)
Mil muàs Pilar! i una tendra abraçada
Hehe Martí! Tot un honor venint d'una gran figura de la blogosfera... :-)
Una abraçada
Ei, Maite!
És difícil, de vegades, assumir un JO PUC, ja sigui per mandra, falta de motivació, un cert recel, una mica de por a la responsabilitat que se'ns ve a sobre. Però quan aquestes fantasmagòriques barreres es trenquen tot resulta una mica més fàcil. I la qüestió, més que poder, és voler i intentar-ho.
Una besada molt grossa! ;-)
Ei Caterina!
Poques paraules més puc dir després de les teves. Només que m'emociona pensar en el gran JO PUC que fa uns anys vares fondre amb tu, que et fa brillar cada dia més
Una petó, estrelleta ;-)
L'aigua forada la roca més dura, un JO PUC, els obstacles i moments més difícils
Molt maco, Myt
Hola anònim.
Estic totalment d'acord amb el que dius. Què més poderós que un JO PUC, vital, sense la rigidesa paralitzant de l'estancament, fluint amb la vida, pas a pas, sense presses però amb objectius clars, amb la paciència i la perseverança com aliades...
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada
<< Home