Elixir d'eterna joventut
La joventut no és un periode de la vida, és un estat de l'esperit, un efecte de la voluntat, una qualitat de la imaginació, una intensitat emotiva, una victòria del coratge sobre la timidesa, del gust per l'aventura sobre el desig de confort.
Un no es converteix en vell per haver viscut un cert número d'anys: un envelleix quan ha desistit del seu ideal. Els anys arruguen la pell; renunciar al propi ideal arruga l'ànima. Les preocupacions, els dubtes, els temors i les desesperances són els enemics que, lentament, fan inclinar-nos cap a la terra i convertir-nos en pols abans de la mort.
Jove és aquell que s'estranya i es meravella. Ell pregunta com el nen insaciable: i despres? Ell desafia els aconteixements i troba alegria en el joc de la vida.
Ets tan jove com la teva fe. Tan vell com el teu dubte. Tan jove com la teva confiança en tu mateix. Tan jove com la teva esperança. Tan vell com l'abatiment.
Romandràs jove mentre et mantinguis perceptiu. Receptiu a la bellesa, a la bondat. Receptiu als missatges de la natura, de l'home i de l'infinit.
Maite Fruitós 1:50 a. m.
25 Comments:
Elixir meravellós,Myt!
N'agafo una mica si em permets i passo del botox per les meves arrugues a la cara que són més importants les de l'ànima :)
petonassos
J ocs d'infants o de més grans,
O rientals i de tot lloc,
V osaltres, nosaltres, tots,
E spurnes per somiar.
N et desig de llibertat,
T rescadors muntanya amunt,
U n pessic d’infinitud,
T ot un cant d’eternitat.
Una besada molt grossa! ;-)
Ple de veritats el que diu l'Ullman. Sempre joves d'esperit! Més importants les arrugues de l'ànima que les de la pell
Bona setmana
Ei carme!!
Quànta raó tens! Ens preocupem massa sovint de les nostres arruguetes a la pell i poc de les que, si no anem en compte, van dibuixant-se a l'ànima.
Ai el botox, quina por!
Vaig llegir aquesta frase de les arrugues de l'ànima al bloc d'una amiga i m'encanta! Vaig recordar que jo tenia el text complert d'Ullman, així que em va fer il.lusió poder compartir-o aquí
un petonet, preciosa!
Ei Caterina!
Sempre precioses les teves aportacions en aquest espai...
Gràcies per aquest bonic acròstic. No deixis d'escriure mai, carinyet
Molts petons :-)
Sí eh Carles! Jo també estic totalment d'acord amb ell (ara, tampoc es deixem de cuidar la pell, oi?... ;-)
Bon final de setmana!
Hola Myt,
Un bloc realment encisador. L'acabo de descobrir!
Mai és massa tard per descobrir coses noves, belles, per caminar i veure el camí diferent.
Els anys!Només són un número més al nostre calendari. Les vivències són el que compten!
una abraçada!
Et continuaré llegint!
Gràcies, preciosa, per compartir et text!
Encara que procurem que no se'ns arrugui l'ànima, potser de tant en tant ens cal parar una miqueta i fer-li algun "lífting". :-)
Un petonas!
Hola Joana, benvinguda!
Gràcies per les teves paraules, per la teva llum. Tens tota la raó! Les vivències que omplen els nostres anys són el que realment importa. Et faré una visita ;-)
Una abraçada
Ei Laurinha, carinyet!
Tu ets qui me'l va fer recordar, ja saps... ;-)
Cuidem-la dia a dia l'ànima i tens raó, de tant en tant, un suau "lifting" que netegi allò que li pot fer mal, serà el millor tractament que li podem donar
Un petonet i fins divendres, "samurai del sabre" ;-)
He llegit i rellegit atentament aquest text. Cada vegada que ho he fet, m'he peguntat a mi mateixa: Què té de dolent la vellesa?
Un muà i un somriure,
Ei Pilar!
Hehe bona pregunta-resposta (i estic d'acord amb tu): no té perquè tenir res de dolent la vellesa! i pot ser de gran bellesa.
Tinc la sort de tenir aprop vellets preciosos, amb moltes arruguetes a la pell, però plens de vida, que experimenten el final preciós d'un cicle, conscients del moment, sense perdre l'esperit que els condueix a imaginar i a somniar, a sentir, a estimar.
Malauradament, força sovint, el cos físic i la ment, castigats en altres etapes, no arriben a la vellesa en unes bones condicions , portant a que aquesta etapa no sigui tant bella com seria desitjable. Molts sabem la tristesa que s'experimenta amb això...
Penso que, precisament, el que vol transmetre l'autor, és que per arribar a una vellesa amb bellesa ens cal no perdre la il.lusió, la capacitat de sorprendren's, de meravellar-nos. Si la nostra ment és positiva, juganera, vital, dibuixarem arrugues a la pell, però gaudirem d'una ànima tendra, viva, brillant, receptiva a cada engruna de vida.
Petonets :-)
Doncs jo sabeu el que penso? que si no s'arriba a la vellesa en bones condicions no en té massa de maca i pot tenir moltes coses dolentes: pot fer patir al vell i a tots els que l'estimen i observen les seves condicions malmeses.
No penso que Ullman tingui res en contra de la vellesa sino que diu el que hauriem de fer per no fer-nos vells en males condicions de salut. Vol expressar el que hauriem de tenir per arribar a una vellesa, bella, no?
Salutacions
I aquell qui és capaç, encara, de sentir la frescor de l'oratge arran del cor.
Hola anònim!
Tens raó i una mala salut fa patir, tant a l'avi com a qui té aprop i se l'estima. Veure les facultats d'aquell ésser en altres temps independent i fort, debilitat i desesperançat, és certament dur.
També però, és un gran aprenentatge en el que pots demostrar més que mai com estimes, com dónes i veure si saps acompanyar quan l'altre més ho necessita...
Una abraçada
Ei bloggy!!!
Saps? T'imagino de vellet amb aquesta capacitat... ;-)
una abraçada
Tant de bo que només patíssim, a causa de "no bones condicions", en arribar a la vellesa...I ara em pregunto si el problema de patir o no, no forma part de la manera de reconduir les nostres vides...O pot ser de no acceptar la nostra pròpia naturalesa...Si som capaços d'ajudar i tenim qui ens ajudi...Si tenim la capacitat d'anar més enllà, d'obrir les diverses portes que ens empresonen amb molts mots i en qualsevol temps...Tant si som joves, com vells, que carai!
UIIIIII...Quin testament, Déudelcel!
Una abraçada, Myt. Espero i desitjo que temps antics d'angoixa, s'hagin fet presents en tu, plens de joia.
Muà.
Ah!, Jo tinc la sort de tenir al meu costat una velleta que juga a ser un esperit innocent i m'està ensenyant la bellesa de l'ésser humà fins i tot en l'enfermetat més feixuga i impactant.
Apa, prou ja de comentar.
Ai Pilar, "patir", concepte que no correspon sols a la vellesa. L'hem vist i l'hem après des de petits, ens hem arribat a creure que només patint tenen valor les coses, que "qui vol lluïr, ha de patir", que tot costa molt esforç, molta lluita, que no es pot ser bo del tot si no s'ha patit...
Cada dia n'estic més convençuda que ens hem d'alliberar d'aquestes creences, penso que l'univers no vol que patim, que ens dibuixem nosaltres mateixos el nostre patiment o la nostra felicitat.
Hi ha moments poc agradables, poc fàcils, a voltes a la vida, però formen part d'ella i si els vivim com una forma de créixer el concepte de patiment es converteix en enriquiment i fortalesa. Jo ho veig així...
Estic convençuda que la teva estimada velleta d'esperit innocent t'està regalant molts moments de bellesa, molts instants per sentir el veritable amor que emana aquest gran cor que tens
Una abraçada molt tendra
Jo vull ser com el meu avi. Als 80 anys, poc abans de morir encara encomanava el somriure i l'alegria a qui se li acostava. Mai va ser vell d'esperit
Una abraçada, Maite
Pere, seràs un vellet encisador, segur!
No deixis de ser com ets. No et puc imaginar molt diferent del teu avi...
:-) Una abraçada
Oi que de vegades es diu que “l'arruga és vella” (l'arruga és bella).
De totes maneres qui es fa estimar arriba un dia que rep algun fruit (tant si sembla un vell aïllat com una alegre companyia).
Ei MYT!
és impressionant el que desplega cadascuna de les teves espurnes.
M'heu fet pensar en l'avi de la cursa del Corte Inglés. Va fer els 11KM portant un cartell que per davant posava "Vilobí" (per això li diuen l'avi de Vilobí i per darrere "Damià Roig, 100 anys".
No sabeu la feina que vam tenir (i les corredisses que vam fer) per arribar abans que ell! Portava una marxa. I al final li van preguntar si tornaria l'any que vé i va i espeta: "no ho sé... és que tinc moltes coses a fer". Apa!
Espero veure't divendres.
Ja saps com m'agrada, el sabre.
Petonets, preciosa!
Ei despi!
ai que això de "l'arruga és vella" em sembla que està pensat per no planxar la roba... :-)
Algú que estima i es fa estimar, per molts anys que tingui, no acostuma a semblar un vell aïllat i gairebé sempre acaba la seva vida envoltat pels seus estimats, no?
Un petonet, bonica
He he Laurinha, el teu avi t'hagués fet "pam i pipa" quan pujavem les 4000 escales de Leshan a Xina, no? ;-))
Jo també espero veure't "guerrerilla" del sabre.
Un petonet
Publica un comentari a l'entrada
<< Home