Espurnes dins d'un ou
Sec vacil.lant, sense treure l'ull de l'interior de la closca que lentament es tanca sobre meu...
Un xic insegura, he jagut, intentant afluixar al màxim el meu cos nu, sentint com és tendrament acollit per un líquid sedós, càlid, ingràvid.
Se'm fa estranya l'absència d'estímuls sensorials, la manca de gravetat, la desaparició de la percepció del líquid sobre el que suro. Em sorpren el so de la meva respiració que flueix dins i fora del meu organisme.
Resto immòbil i el meu cos deixa de tenir pes, no el sento un cop l'he aconseguit relaxar. Ara, però, la meva ment s'erigeix més present que mai, encetant un accelerat passeig per infinitat d'idees i pensaments.
Acompanyada únicament per la foscor i el silenci, isolada dins d'un espai que em fa sentir com si hagués retornat a l'úter matern, em trobo de cara a la meva nena interior.
Afloren un munt d'emocions d'aquella criatura reblerta d'inseguretats i pors; observo que no han desaparegut del tot encara... Apunta la consciència d'aquell ésser que necessitava i necessita a voltes tenir-ho tot controlat, protegir-se, confiar...
Passo gairebé la meitat del temps que se'm permet romandre dins l'ou, flotant entre sensacions oscil.lants, brillants i fosques.
A la fi, però, aconsegueixo acallar el diàleg desbridat de la meva ment. M'acarona un pessigolleig especial i una sensació d'alegria flueix pel meu cos distès. Sento pau, molta pau...
El so d'una preciosa música d'ocells i d'aigua, m'anuncia, que en breu s'obrirà la closca i sortiré. Reflexiono uns instants sobre l'estona viscuda ací.
M'ha costat molt confiar en l'espai. S'han esmunyit minuts que ara m'agradaria tornar a atrapar, i penso, que si tinc una altra oportunitat d'entrar a una cabina de flotació, serà molt diferent.
Em somric, pensant que sovint el nostre comportament en el món real no s'allunya massa del que he tingut en aquest petit microcosmos.
Ens passem mitja vida dubtant, desconfiant del medi en el que ens trobem. No ens atrevim a deixar-nos anar, a confiar. Ens omplim de tensions, de pors, ens mou una necessitat imperant de controlar-ho tot.
I quan en som conscients, quan volem corregir comportaments i tornar a viure allò que s'ha escapolit inexorablement, o tenim forces arrugues al rostre, poca força per lliurar als nostres desitjos i somnis o potser no es presenta mai més allò que deixàrem perdre.
De totes formes, diuen que mai és tard per canviar la nostra manera de mouren's per aquí i aprofitar tots els instants de felicitat que puguem. Tal vegada, ni tan sols sortirem de l'ou de la Vida, a l'abrigall d'una música d'ocells i d'aigua...
El segon dia flotant va ser molt, però que molt millor... :-)
Maite Fruitós 5:30 p. m.
18 Comments:
He sentit que les sals d'Epson són molt bones pel nostre cos i que la flotació va molt bé per les tensions. Serà cosa de provar-ho, però em fa una mica de "yuyu" tancar-me allà dins. I si no pots obrir? Aiiii! :))
Bon final de setmana
Mmmmm sola amb tu mateixa...Relaxar-te i per company, el silenci.
Mencantaria provar-ho...Ho faré, sense dubte.
Gràcies per aquest espai aïllat del món!
Maite, sembla que m'hi trobi! :-) A Sabadell també n'hi han oi de cabines d'aquestes?
Serà questió de provar-ho
Bon cap de setmana
Ei, Maite!
I després diuen que les sorpreses es troben dins un ou de Kinder!
Una besada molt grossa!
(... és que m'ho has posat... "a ou"!) :-)
Ei Carles!
Diuen que sí que són molt bones les sals de les cabines de flotació. Et poso un texte que ara no tinc temps de traduir perquè vegis que se'n diu de les sals i dels beneficis:
La acción benéfica de las sales Epsom
El factor importante en la acción de las sales Epsom es que, al ser una sal artificialmente hecha de magnesio, siempre está intentando regresar a su estado original de carbono y, por esta afinidad con el carbono y los compuestos carbónicos, es de gran ayuda al tratar con condiciones anómalas del cuerpo. Hasta donde su acción medicinal concierne, se debe tener en cuenta que el cuerpo humano subsiste casi enteramente de alimentos que contienen elementos carbónicos y que los desechos que emanan de estos alimentos toman la forma de carbono. Ésta es una rutina diaria en una persona de buena salud. La mayor parte de estos desechos de carbono es eliminada del cuerpo a través de los pulmones en forma de bióxido de carbono (CO2). El proceso por el cual los desechos carbónicos se convierten en CO2 es una forma de combustión conocida como oxidación.
Para que el carbono no utilizado de los alimentos pueda ser expulsado, es necesario que la sangre y los tejidos tengan el suficiente oxigeno para llevar a cabo la oxidación. Si la cantidad de oxigeno requerida no es alcanzada, se produce una combustión retardada que resulta en la formación de desechos parcialmente oxidados, como el ácido úrico y las toxinas, que son el resultado de la putrefacción. Estos compuestos tienden a acumularse en la sangre y en los tejidos, elevando las enfermedades y la mala salud. Por lo tanto, las sales Epsom debidamente administradas son de gran ayuda. Por su afinidad con el carbono, absorben y nulifican los desechos carbónicos, actuando como limpiador.
Homeostasis
El cuerpo humano es un sistema exquisitamente inteligente que se autoregula y autosupervisa, y que constantemente trabaja para mantener el cuerpo en homeostasis -en equilibrio y armonía. El estímulo externo rompe continuamente nuestra homeostasis natural. El estrés en sí —el proceso natural de reacción a los estímulos— es inofensivo. Sin embargo, la acumulación de tensión sin el equilibrio de la descarga puede ser dañina y a menudo la verdadera homeostasis —mente y cuerpo relajados— se olvida.
La buena noticia es que lo que se olvida puede recordarse. Cuando quitamos las presiones externas de manera eficaz, nuestro ingenioso sistema humano automáticamente dedica entonces su energía a restaurarse. El uso de la flotación ha demostrado ser una manera rápida, eficaz y fácil de iniciar y fortalecer la respuesta automática de relajación del cuerpo y de regresar al cuerpo a su estado natural de equilibrio y armonía.
Referent al "yuyu", un cop t'has tancat, pots controlar en tot moment la porta des de dins amb un botó gegant molt fàcil de prémer. Ho controlen molt bé des de fora.
La veritat que val la pena provar-ho. per mi va ser tota una experiència ;-)
Hola Joana!
hehe ja t'ho imagines, oi? La veritat és que tenim poques ocasions de sentir tota la magnitud del silenci, de trobar-nos amb nosaltres sense cap interferència. Ja em comentaràs si ho fas. Crec que t'agradarà.
Gràcies a tu bonica per aïllar-te uns momentets aquí :-)
Hahaha Rosa, ja t'hi trobes!
Sí que hi ha un lloc aquí a Sabadell, de la mateixa cadena que jo vaig anar a Barcelona, però es veu que només tenen 2 cabines. Si ho demanes amb dies segur que aconsegueixes lloc
Ja m'explicaràs! Que passis un cap de setmana preciós
Hahaha Caterina! Ja veus que no carinyet, i a més t'aseguro que el gust de les sals d'Epsom és terrible. Ni se m'acudiria fer una llapadeta com faig amb els kinder
Una abraçada immensa
Ja ho veus, Caterina. Els qui no fem servir ous de Kinder venim a trobar les sorpreses als blogs que ens agraden.
És veritat i se'ns escapen els moments,la vida i quan ens en adonem,ja hem passat més de mitja existència si és que no sortim de l'ou abans d'hora. I com dius,moltes vegades ni amb música marxem d'aquest món.Paga la pena que l'aprofitem!!!
Bon cap de setmana
pensava que era una bella metàfora, però veient que és real la veritat és que em fa por... uf! encara no estic apunt per això...
Hola despi! Què llaminera és la Caterina eh. Lacasitos, kinder, ensaimades, ai ai ai...
Gràcies per les teves paraules, bonica
I tant que l'hem d'aprofitar anònim! :-)
Que no tinguem la sensació de que deixem escapar masses moments sino que els hem viscut amb la màxima intensitat, posant-hi el cor
Bon cap de setmana
Ei laurinha!
Real, real, xiqueta... Bé, segur que després de dominar aquelles posturetes de Ioga i de Tai txí que estàs aprenent estaràs més preparada... (inclosa la que m'has mostrat avui, eh ;-))
Un petonet i gràcies per la tendresa que m'has demostrat avui.
Caram, com et cuides sòcia!! ;-). Ja veig que tot va molt bé!
petonets...
Per la teva descripció m'hi posaria pero veient la foto (digam "cagutes") ja no ho veig tant clar! Sembla bastant claustrofobic, no? :-)
Bona setmana
Ei soci, quan de temps!
Eps amb el que t'agrada a tu l'aigua, ho hauries de provar... (però aquí no dónen cavallets de mar ni quelcom semblant de premi eh ;-)))
Desitjo que tots els negocis vagin "viento en popa" ;-)
Petonets
Hola Ramon!!
hahaha cagutes o caguetes jo no t'hi veig eh ;-)
A veure... si ets una mica claustrofòbic és una prova "durilla" però no tant per les proporcions de l'espai sino per la sensació d'aïllament total que es té.
Ara, sempre es pot tenir la "closca" oberta i anar fent petites insercions en l'aïllament. També pots deixar encesa una petita llum vermella que no et deixa en la foscor i escoltar música relaxant tota l'hora, amb el que la sensació no és tant forta com el silenci total.
Bona setmana! :-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home