és com travessar l'oceà,
empresonats dins el buc d'una nau"
Dr. Alexander Lowen
Maite Fruitós 1:30 p. m.
16 de juny 2007
és com travessar l'oceà,
empresonats dins el buc d'una nau"
Dr. Alexander Lowen
ALTRES ESPURNES
ESPURNES REGALADES
12 Comments:
VERDAD PARA EL CORAZÓN
DULZURA PARA EL ALMA
GRACIAS HOY Y SIEMPRE POR ESTE BLOG TAN MARAVILLOSO
CHARO.
Penso com Lowen i com tu, Maite.
Més val patir a vegades que no sentir res. El Sentir és el motor de la vida, no creieu?
Bon cap de setmana a tothom. Petonets
Ohhhh que macoooo!
A vegades fa "pupa" sentir, no? pero d'altres és la sensació més meravellosa de la terra ;-)
Bona setmana!
Ai, MYT, mira que a vegades he desitjat ser insensible i quedar-me tancada dins el buc!
Sovint cal recordar tot el que gaudim a coberta per no desitjar tancar-nos nosaltres mateixos a la bodega!
Un petonet, preciosa!
És una paraula important la que escrius avui, Myt. Sense sentir no hi ha vida.
M'agrada també la cançó :-)
Si no tens un motiu per viure de què et serveix viure?
Molt bonic! la música m'encanta!
Hola Charo, que sorpresa!!!
Gràcias por tus preciosas palabras. Aunque ahora estés lejos sigues estando bien presente :-)
Un besazo
(ya sabes, si este verano vienes, hacemos un entreno ;-)
Ei Rosa, bonica!
I tant que és el motor de la Vida, el Sentir!
I si aquest sentir és negatiu és bo també expressar-lo i canalitzar-lo per que no ens rossegui per dins. No negant el dolor que a vegades sentim, deixant que s'expressi, podrem també expressar i viure al màxim els moments feliços
Ais que ja se m'acaba altra vegada la setmana. Volennn!
Petonets
Hehe Carme, carinyet!
Tens tota la raó!, a vegades fa "pupa", però el cor té una capacitat enorme d'auto-regeneració i sanació i si reconeixem el dolor, si el conscienciem i no ens tanquem al sentir-nos ferits, ben segur la vida ens acostarà d'altres instants que ens faran sentir privilegiats, d'altres experiències que seran precioses
Petonets!
Ai laurinha, què dius!! Tu tancada dins el buc???? No m'ho puc imaginar!!
El fluir de la vida ens porta a viure instants brillants i d'altres de més foscos, és així. El yin i el yang, l'oscil.lació constant de les nostres passes per aquí...
Tens raó i crec que ens cal valorar tot allò positiu que tenim, que vivim, i potser així, fent balança, veiem que déu n'hi dó lo privilegiats que som.
Desitjo que estiguis gaudint d'un preciós viatge. Se't trobarà a faltar el divendres al sopar
Petons!
Hola Pere!
Me n'alegro que t'agradi la paraula.
Jo la considero fonamental a la meva Vida i crec que només sentint, podem donar sentit a la nostra vida i realment sentir-nos bé amb nosaltres mateixos
Una abraçada
Hola Joana, bonica!
Penso que si ens permetem sentir, sempre trobarem un motiu per viure, no et sembla?
Si escoltem el que ens mana el cor, el que desitja, segur que es dibuixa clarament el planell del que realment volem i podem fer a la vida
A mi també m'agrada la cançó. Josh Groban té una veu preciosa i té moltíssimes cançons que m'encanten! (una espurneta de somni és anar-lo a veure al Pepsi Stadium ;-)
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada
<< Home