Bombolla...
Us vaig retrobar una nit sense lluna, un xic massa fugissera, com acostumen a ser les nits precioses. La vostra màgica metamorfosi transformà la foscor en Clar de Llunes...
I sabeu, bombolles? la vostra essència va arribar-me molt endins.
Des d'aquella nit, intento atrapar amb més anhel els moments, perquè com m'heu xiuxiuejat, el temps s'esvaeix escorredís, efímer vers una irrepetible existència.
Vull acariciar amb més passió la felicitat, intentant viure cada instant com únic, perquè, com m'ha assenyalat el vostre esclat, només posseïm el moment present.
Desitjo mostrar-me molt més atenta a la delicadesa, a la subtilitat, a la suau fragilitat, saber apreciar el que, tot i ser efímer, ens regala una extraordinària bellesa.
Guardeu-me el secret; he posat sota el coixí una bombolla de colors, perquè m'acaroni els somnis. Entraré dins la seva pell d'aigua, i serà per sempre més, la meva torre d'ivori, l'abric que asereni i ompli d'harmonia el meu son.
Maite Fruitós 2:30 p. m.
12 Comments:
Volia anar a veure Clar de llunes i se'm va escpar :( He llegit molts comentaris sobre l'espectacle del Pep Bou i Myt, tu més que comentar n'has fet poesia :)
Preciós!
Bon cap de setmana!!!
mmmm preciós!
Bon cap de setmana
Etèries formes sense principi ni fi, acolorides transparències a partir d'un raig de llum. Minúscules o més grans, buides o plenes de fum, somni infantil que transcendeix al llarg del temps. Rodons estels que omplen de músiques una nit plaent.
Una besada molt grossa! ;-)
ESCUCHANDO "CLARO DE LUNA" HE SENTIDO EN MI INTERIOR
EL SIGNIFICADO DE LAS PALABRAS DE TU CORAZÓN.
GRACIAS POR ESTA MÚSICA QUE REFLEJA A LA PERFECCIÓN
CUAN EFÍMERA ES LA VIDA COMO UNA BURBUJA DE AGUA Y JABÓN.
CHARO.
Viure l'instant present...com si fos l'últim de la nostra vida...
Preciós!
Va bé que ho recordem sovint!
Una abraçada!
Sàpigues, indesxifrable, sublim i juganera Myt, que aquest indescriptible post arribarà ben aviat a mans del mag de les bombolles...
... i ja saps què passa, si goses oposar resistència a una bombolla :-)
Ei Roser!
A veure si una altra vegada no se t'escapa, de veritat que val la pena.
Jo havia vist al Pep Bou fa moltíssims anys, al cafè-teatre El Llantiol, quan crec que tot just començava i ja em va captivar.
Amb Clar de Llunes, m'ha emocionat veure l'amor que aquest home sent per les bombolles, tot l'esforç, l'estudi i la experimentació de tants anys, partint d'elements tan senzills com són l'aigua i el sabó. Veritablement, preciós!
Gràcies pel que dius, carinyet. Una abraçada bombollejant :-)
Gràcies anònim :-) Bona setmana
Ei Caterina, quin comentari més bonic!
Gràcies, preciosa!
Petonets
Hola Charo, cariño
Me alegro que te haya llegado el mensaje al compás de esta exquisita melodia de Debussy.
La consideré preciosa en el espectáculo, mientras el pianista Jordi Masó la interpretaba y las pompas de jabon danzaban a su compás y cada vez que la oigo más me gusta.
Un besito y a ver si tenemos la oportunidad de coincidir algun dia si vienes de vacaciones por aquí, vale? :-)
Ei Joana! Gràcies bonica
Sí que és necessari, sí que recordem sovint viure al màxims els moments que vivim. Malauradament a vegades ho deixem una mica de banda...
Una abraçada i bona setmana!
Ai ai ai bloggy trapelleta, quines coses dius... ;-)
Mira, doncs, fora ressistències! tot sigui per veure una estoneta més una preciosa bombolla
Parlem abans de marxar. Una abraçada ;-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home