Imagino que la gent que fa mal ni ha trobat el camí d'ell mateix ni l'interessa doncs prefereix la imitació de models prepotents, l'enfrontament, l'escenificació...
He acompanyat persones prop de la mort que ho vivien amb serenitat i vaig intuir que s'estaven trobant amb elles mateixes.
Me n'alegro que t'agradi. Crec que és molt cert el que dius. Si un està bé amb sí mateix, sí descobreix qui és realment, ben segur aportarà grans coses al seu entorn.
Penso que estimant el que es fa, el camí vers un mateix gaudeix d'un terreny més suau, tot és més senzill i es manifesta la veritable naturalesa d'un mateix.
12 Comments:
Quina frase més maca, Myt!
Si es troba aquest camí segur que també es troba una vocació que et faci sentir útil al món
Un llarg camí però molt vàlid.
bona setmana! ptonets
Quan estimes tot el que fas, hi ha una gran vocació i es va directe al camí cap a un mateix.
M'agrada molt la fotografia, com acompanya la sentència
Gràcies, Maite
Com m'agrada la frase.
Imagino que la gent que fa mal ni ha trobat el camí d'ell mateix ni l'interessa doncs prefereix la imitació de models prepotents, l'enfrontament, l'escenificació...
He acompanyat persones prop de la mort que ho vivien amb serenitat i vaig intuir que s'estaven trobant amb elles mateixes.
Ei, Myt!
Una gran frase plena de raó, una suggerent fotografia i una música ben trobada... qui en dóna més?
Una besada molt grossa! ;-)
Ei Carme!
Me n'alegro que t'agradi. Crec que és molt cert el que dius. Si un està bé amb sí mateix, sí descobreix qui és realment, ben segur aportarà grans coses al seu entorn.
Desitjo que ahir passessis un dia preciós.
Una abraçada
Hola Carles!
Penso que estimant el que es fa, el camí vers un mateix gaudeix d'un terreny més suau, tot és més senzill i es manifesta la veritable naturalesa d'un mateix.
A mi també m'agrada molt la imatge, gràcies! :-)
Una abraçada
Viure el procés de la mort serenament, com un retorn a l'essència d'un mateix, de la tornada a casa, que envejable!
Una abraçada, bonica
Hahaha Caterina!
No comencem amb apostes aquí eh trapelleta...
Un petonet i gràcies pel sms d'avui ;-)
Hi ha una altra frase que diu" Viatja cap a tu! És el millor viatge que pots fer!!!
La música ...com sempre! Ben trobada!
Abraçades!
Qui sóc, qui sóc? es preguntava una i altra vegada
fins que, tímidament, va començar a escriure.
Ei Joana!
En veritat, un gran viatge i un gran destí quan s'arriba a un mateix.
Gràcies, bonica. Abraçades! :-)
... I a cada línia que escrivia descobria més i més coses d'ell mateix, de la seva preciosa essència :-)
Un petonet, bloggy!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home