Alzheimer
Aquest és el nom del meu rival.
Qui t'allunya de mi.
Però com si es tractés d'una altra dona
envaint-te el pensament, lluitaré
per defensar un minut d'amor.
I si cal, aprendré, com tu,
a acariciar la seva pell,
a endinsar-me en la boira del desvari.
A compartir-te.
El meu pensament avui, Dia Mundial de l'Alzheimer, per tots aquells que, dia a dia, defenseu cada minut d'amor, cada instant compartit amb aquell ésser que estimeu, acompayant-lo amb tendresa i estima pels àrids camins vers l'oblit.
Maite Fruitós 11:00 a. m.
14 Comments:
Hola, Maite,
Ahir, en un dia especialment dur per la pèrdua d'un familiar afectat per l'Alzheimer, vaig tenir ben presents totes les persones que lluiten diàriament i constant per atendre i acompanyar tots aquells éssers estimats que pateixen tan penosa malaltia.
Una besada molt grossa!
Vaja Caterina, sento aquesta pèrdua.Força!
Una gran lluita i un constant donar-se i estimar el d'aquestes persones que comparteixen el camí d'aquesta cruenta malaltia. Segur però que també senten molts moments de serenitat i creixement interior que els reconforta i els impulsa a no defallir.
Molts petons
Un bonito homenaje, Myt. Muchas veces es verdad que nos sentimos celosos del fantasma que nos roba la mente de nuestros seres queridos, por unos minutos, por horas, por días,....
Una gran lucha pero mucho amor tambien.
Gracias por tu precioso post
Juan
Hola Juan
Gracias por tu testimonio. También he vivido familiarmente esta lucha y creo que sé bien lo que se puede llegar a sentir...
Un gran abrazo y mucha fuerza
És curiós que, la persona més propera que he conegut amb aquesta malaltia tant cruel (no era un familiar directe), es va transformar completament al patir-la: de ser l'home més seriós del món, va passar a ser una persona riallera i feliç com mai havia estat.
Res a veure, però, amb el patiment dels més propers.
Desitjo que, tots aquells que s'hi trobin, sàpiguen trobar les forces necessàries per tirar endavant
Una abraçada molt forta.
M. Antònia
Ei Mª Antònia! (al final has pogut eh ;-)
Gràcies pel teu missatge, bonica.Poc puc afegir...
Una abraçada enorme. Ens veiem demà ;-)
GRÀCIES.
No poder compartir postes de sol, silencis, petons, xerrades, no saber si en dir t'estimo t'entendrà, en algú amb qui has compartit moltes més coses que el camí, deu ser molt dur. Cal molt afecte, molt amor per seguir acompanyant a qui poc a poc et va oblidant.
Una abraçada
Pilar...
Una abraçada molt tendra
Sí Tarek, molt cert el que dius i l'Amor i la tendresa és l'únic bàlsam que serveix al malalt i a qui aompanya en aquest camí vers l'oblit.
Una abraçada i bon cap de setmana
Jo crec que els cuidadors es mereixen tot el nostre recolzament.És un viatge molt dur!
Gràcies per recordar-nos-ho!
Bon cap de setmana, Myt!
I tant, Joana!
Gràcies a tu per ser-hi ;-)
Bon cap de setmana. Una abraçada
Sembla com si la persona afectada hagi deixat de viure en el món dels que fan la seva vida per passar a ser “els qui viuen dins un somni”.
Si s'han fet estimar en el passat, ara se'ls estima encara més.
Tant de bo que tots ells tinguin l'ajuda que cal.
Tant de bo que cap “cuidador” acabi pagant amb la seva salut la feina que fa i la disponibilitat que aporta.
Hola despi!
Sí, un món de somni que els allunya cada vegada més d'aquells que encara voldrien dir-els hi tantes coses, compartir tants instants de somnis i realitats...
M'adhereixo als teus bons desitjos, bonica.
Un petonet
Publica un comentari a l'entrada
<< Home