De vegades, la vida es pentina amb la pinta de la sorpresa i es fa trenes amb la il-lusió i l'amor. Llavors, equilibra el dial de la balança amb què pessa les emocions.
Fas cara de tenir el teu cor en calma, feliç i ple de goig. La música de la Aoife de lo més escaient per a una criatura que acaba de treuer el nas en aquest món. Crec que li produirà una sensació de pau i benestar. Un altre encert teu i meu per començar el dia miran-me en aquest mirall de somnis. Benvinguda Júlia, la teva Myttieta et portarà més enllà de totes les coses que puguis somiar!!!
Felicitats! Despres del post anterior on es mouen sentiments de tristor i d'encongiment són una meravella aquestes espurnes d'alegria que comparteixes amb nosaltres. Un petonàs Myttieta! :)
Me n'alegro, Carme, que t'agradi la música, em sona a cançó de bressol :-).
Sí Pilar pers sort la vida ens pentina dolçament i al emmirallar-nos sentim que realment és preciós viure.
Despi, entones bé eh ;-) Per ara em sembla que amb el pit de la mare estarà més que contenta... ;-)
Uei nineta de ses illes!, tan de bó els teus desitjos es facin realitat :-)
Ai Tarek, que apart de caure'm la baba em va caure alguna llagrimeta i tinc els ulls entelats... Me n'alegro que trobis la música escaient, em va agradar per aquest moment. Gràcies per les teves paraules. :-)
Sí Carles, el constant fluir de la Vida. Em fa feliç compartir els meus moments d'alegria
Aisssss! Si no em connecto més sovint, em perdo els "esdeveniments" més "important"! La vida és plena de moments de felicitat i la Júlia ha arribat per omplir-ne molts. Enhorabona, fes-li un petó de part meva! m.@ntònia
Quin gran privilegi, el poder crèixer sota la mirada atenta, la distància exacta i la paraula justa i plena de llum que li irradies, sota el vestuari d'una tendra i carinyosa tieta, que també.
Quin privilegi. No em sabria cap greu tornar a nèixer.
11 Comments:
ohhhh quina ninetaaaa!
Molt maca la música, Myttieta. esteu precioses les dues
Moltes felicitats!
De vegades, la vida es pentina amb la pinta de la sorpresa i es fa trenes amb la il-lusió i l'amor.
Llavors, equilibra el dial de la balança amb què pessa les emocions.
MARS de felicitat!!!
Que li darem a la Júlia bonica,
que li darem que li sàpiga bo,
panses i figues i nous i olives,
panses i figues i mel i mató....
Ei, Maite!
Enhorabona per la petita Júlia. Que cresqui amb salut, alegria i pau.
Una besada molt grossa! ;-)
Fas cara de tenir el teu cor en calma, feliç i ple de goig.
La música de la Aoife de lo més escaient per a una criatura que acaba de treuer el nas en aquest món. Crec que li produirà una sensació de pau i benestar.
Un altre encert teu i meu per començar el dia miran-me en aquest mirall de somnis.
Benvinguda Júlia, la teva Myttieta et portarà més enllà de totes les coses que puguis somiar!!!
Felicitats! Despres del post anterior on es mouen sentiments de tristor i d'encongiment són una meravella aquestes espurnes d'alegria que comparteixes amb nosaltres.
Un petonàs Myttieta! :)
Hola a tots!! Moltes gràcies!!
Me n'alegro, Carme, que t'agradi la música, em sona a cançó de bressol :-).
Sí Pilar pers sort la vida ens pentina dolçament i al emmirallar-nos sentim que realment és preciós viure.
Despi, entones bé eh ;-) Per ara em sembla que amb el pit de la mare estarà més que contenta... ;-)
Uei nineta de ses illes!, tan de bó els teus desitjos es facin realitat :-)
Ai Tarek, que apart de caure'm la baba em va caure alguna llagrimeta i tinc els ulls entelats... Me n'alegro que trobis la música escaient, em va agradar per aquest moment. Gràcies per les teves paraules. :-)
Sí Carles, el constant fluir de la Vida. Em fa feliç compartir els meus moments d'alegria
Un petonàs a tots!
Aisssss!
Si no em connecto més sovint, em perdo els "esdeveniments" més "important"!
La vida és plena de moments de felicitat i la Júlia ha arribat per omplir-ne molts.
Enhorabona, fes-li un petó de part meva!
m.@ntònia
Hahaha mª antònia! Ja veus que no val a badar! ;-)
Gràcies, preciosa, li serà donat ;-)
Quin gran privilegi, el poder crèixer sota la mirada atenta, la distància exacta i la paraula justa i plena de llum que li irradies, sota el vestuari d'una tendra i carinyosa tieta, que també.
Quin privilegi. No em sabria cap greu tornar a nèixer.
Hehe martí, que maco ets... Gràcies!
Ai que ja t'imagino de petitó, petitó... Seria un privilegi veure la xispeta dels teus ulls de trapella ;-)
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada
<< Home