Meditació per caminar
Dóna'm la mà.
Caminarem.
Tan sols caminarem.
Gaudirem del nostre passeig
sense pensar si arribarem enlloc.
Caminarem en pau.
El nostre caminar és un caminar de pau.
El nostre camí és un camí de felicitat.
Aleshores aprendrem
que no hi ha un camí vers la pau;
la pau és el camí;
que no hi ha un caminar vers la felicitat;
la felicitat és el camí.
Caminem per a nosaltres.
Caminem per a tothom.
Sempre donant-nos la mà.
Camina i toca la pau en tot moment.
Camina i toca la felicitat en tot moment.
Cada pas et porta una flaire d'aire fresc.
Cada pas fa néixer una flor sota el teu peu.
Besa la terra amb els teus peus.
Dibuixa a la terra el teu Amor i la teva Felicitat.
La terra romandrà més segura
si sentim prou seguretat en nosaltres mateixos.
- Meditació del Mestre Zen, Thich Nhat Hanh -
Maite Fruitós 6:00 p. m.
11 Comments:
Sabia que la felicitat era el camí i no pas al final, però tota la resta és com dius, per meditar-la i anar absorvint els conceptes poc a poc, en calma, plegats.
Aquest Bloc és com un racó de pau, tendresa, càlid, és acollidor i.....plé de flowers i música dolça, per exemple.
Quin relax!!!
Ja m'estranyava que no ens ensenyessis la foto d'algún nen del Tibet. Si en vas fer tantes com al sud de la Xina els tens tots ben retratats! :) És una monada! i sembla com si es mirés el terra per donar cada pas amb tota la seguretat possible. Tan de bo trobi aquesta seguretat que comenta la meditació.
Gràcies, Maite
Abans de començar la pràctica del zen, les muntanyes eren muntanyes i les valls, valls.
Després d'un cert temps, les muntanyes deixaren de ser muntanyes i les valls deixaren de ser valls.
Quan la pràctica madura, les muntanyes tornen a ser muntanyes i les valls, valls.
Venir aquí ja és donar-se la ma.
despi_na,
Si.
Hola Tarek!
Gràcies per les teves paraules.
Diuen que les energies que vibren de forma semblant, s'atrauen d'alguna manera. L'energia de pau, tendresa,.. que sentiu aquí forma part de la vostra essència, n'estic segura :-)
Una abraçada
Hehe Anna... En tinc uns quants del Tibet també ;-)
La veritat que va ser un moment especial. Anava ell sol, bastant avançat al grup de peregrins que feien les pregaries al voltant del Potala. El seu semblant seriós, com molt segur d'on anava, del que estava fent, del que faria la resta de la seva vida seguint l'aprenentatge dels seus familiars, em va fer enfocar repetits la càmara cap a ell. Era una cucada!
Tant de bo, com dius tu, trobi aquesta seguretat, que pugui sentir la pau al seu país i dibuixar moltes passes de pau i felicitat a la Terra.
Petons, bonica
Què bonic trap!
Ai que t'imagino al teu zafú, ben dret amb les cames creuades en posició de loto... ;-)
"Quan l'esperit no roman sobre res, apareix el veritable esperit", diu la pràctica za zen.
Que poc sovint el cavall desvocat de la nostra ment deixa que apareixi aquest veritable esperit, la nostra essència més pura...
Gràcies per deixar la teva espurneta de llum per aquí: il.lumina.
Una abraçada i un somriure
Ei despi, bonica, ets un solete!
La teva mà és càlida i despren tendresa i pau..
Te l'envio perquè me l'agafis una estoneta ;-)
Mayttieta,
Ha estat casualitat o el neixement de la Júlia t'ha recordat aquests infants que vas fotografiar, durant el teu viatge?
Se'l veu sol, però alhora tranquil i segur, al voltant del Potala.
Tant de bo els nens i les nenes de casa nostra puguin trobin un camí de pau i felicitat en el nostre món.
Ei tonia, carinyet!
hehe bitxet... Sovint recordo molts dels petits orientals d'ulls vius, nets, encuriosits, savis... :-)
Sí, nineta, impactava la seva seguretat; malgrat la seva curta edat, semblava conéixer a la perfecció cada trosset de camí. No era pas el primer cop que els seus pares el portaven de peregrinatge...
Tan de bo el teu desig s'acompleixi. Els nostres nens, tot i que pugui semblar que ho tenen tot, a vegades crec que ho tenen més difícil que aquells que no tenen gairebé res per ser feliços...
Fins aviat, preciosa
Publica un comentari a l'entrada
<< Home