Aixi que aquest post t'ha fet pensar que estic tristona? Vaja! doncs, noooo! estic ben eixerida, una mica enfeinada però contenta ;-)
La veritat que era un misstge d'esperança que em va semblar llegir en el poema de Pessoa. Em va evocar el missatge dels xinesos "Si caus 7 cops, aixeca-te'n 8" i de cada cosa en treiem un aprenentatge.
De totes maneres, en aquesta estació, la tardor, és especialment fàcil caure en estats una mica de tristesa i melangia.
Els nostres pulmons, han començat a treballar al màxim i necessiten molta energia.
Hem de treballar especialment la respiració conscient, estar alerta de com respirem per tenir-los ben forts i equilibrats. Igualment, els pulmons necessiten que estiguem alegres i així no decau la seva energia.
Què maco el poema, Myt! Jo sí que llegeixo un misstge d'esperança en el post. Tots tenim camins que s'acaben però ens tenen que servir per fer-ne de nous. Si busquem amb força, estic segura que aconseguirem arribar on volem
A veces una interrupción nos puede cambiar la vida en positivo. Al principio puede ser doloroso, el desapego siempre lo es, pero cuando decidimos volver a caminar, descubrimos nuevos caminos, llenos de nueva gente, de nuevas emociones, en definitiva de una nueva vida que nos invita a sentir, a encontrar.
És cert que l'entrada a la tardor dóna una certa melanconia. Però també és una etapa que encetem amb nous projectes i il·lusions renovades. Tens molta raó: per vencer els moments de tristor, a somriure i respirar!!! (de forma concient, és clar)
¡Sí anónimo! Si un camino se interrumpe, después de meditar, de concienciar cosas como qué ha pasado, que he aprendido, que no quiero volver a vivir o lo que ya forma parte de mi forma de ser y no quiero cambiar jamás porqué me gusta, debemos desapegarnos.
Volveremos a encontrar nuevos caminos, nuevos sentimientos y emociones que la vida nos quiere regalar.
Vinga que tenim molta feina aquest any eh! Respirem al màxim! (conscient ment o com es pugui ;-)) que el nostre organisme ens ho demana ara més que en cap altra època.
8 Comments:
No sé què et passa pel cap, però sembla que la tardor ha fet efecte en tu. Només puc donar-te un poema:
Tinc un clavell per tu,
que m’han dit que tens pena al cor,
i tristesa als ulls.
Jo només passava, ni sé on anava, però penso que...
Tinc un clavell per tu,
si és que tens el cor malalt d’amor,
o el cap malalt de món,
o et sembla tan difícil veure una finestra. I tanmateix...
Au! Vinga, amunt, amunt.
Obre els teus ulls i amunt.
Puja a la barca amb el teu bagatge
i recorda que la vida és teva.
Tinc un clavell per tu,
sé que potser em poso on no puc,
però un somriure teu
em faria un sant amb la feina acabada. I és així que...
Tinc un clavell per tu.
Apa! Pren-lo, doncs.
Per què esperar més,
mira que el temps passa. I tanmateix...
Au! Vinga...
Tens un clavell per mi,
que a voltes tinc pena al cor
i tristesa als ulls
i em sembla tan difícil un poc de llum.
Au! Vinga... (lluis Llach)
Sigues feliç!!!!
Ui Tarek, gràcies pel poema preciós que m'envies.
Aixi que aquest post t'ha fet pensar que estic tristona? Vaja! doncs, noooo! estic ben eixerida, una mica enfeinada però contenta ;-)
La veritat que era un misstge d'esperança que em va semblar llegir en el poema de Pessoa. Em va evocar el missatge dels xinesos "Si caus 7 cops, aixeca-te'n 8" i de cada cosa en treiem un aprenentatge.
De totes maneres, en aquesta estació, la tardor, és especialment fàcil caure en estats una mica de tristesa i melangia.
Els nostres pulmons, han començat a treballar al màxim i necessiten molta energia.
Hem de treballar especialment la respiració conscient, estar alerta de com respirem per tenir-los ben forts i equilibrats. Igualment, els pulmons necessiten que estiguem alegres i així no decau la seva energia.
Així que, a somriure i a respirar!! ;-)
Una abraçada
Què maco el poema, Myt! Jo sí que llegeixo un misstge d'esperança en el post. Tots tenim camins que s'acaben però ens tenen que servir per fer-ne de nous. Si busquem amb força, estic segura que aconseguirem arribar on volem
Bon cap de setmana wuapa
A veces una interrupción nos puede cambiar la vida en positivo. Al principio puede ser doloroso, el desapego siempre lo es, pero cuando decidimos volver a caminar, descubrimos nuevos caminos, llenos de nueva gente, de nuevas emociones, en definitiva de una nueva vida que nos invita a sentir, a encontrar.
Un abrazo
És cert que l'entrada a la tardor dóna una certa melanconia.
Però també és una etapa que encetem amb nous projectes i il·lusions renovades.
Tens molta raó: per vencer els moments de tristor, a somriure i respirar!!! (de forma concient, és clar)
Ei Rosa! Me n'alegro que t'agradi :-)
Tens tota la raó! Un camí enllaça amb un altre i si enfoquem bé sabrem el que ens cal escollir en cada moment.
Bon dilluns, preciosa!
¡Sí anónimo! Si un camino se interrumpe, después de meditar, de concienciar cosas como qué ha pasado, que he aprendido, que no quiero volver a vivir o lo que ya forma parte de mi forma de ser y no quiero cambiar jamás porqué me gusta, debemos desapegarnos.
Volveremos a encontrar nuevos caminos, nuevos sentimientos y emociones que la vida nos quiere regalar.
Gracias :-)
Ei Tònia! ai ai aquesta melangia...
Vinga que tenim molta feina aquest any eh! Respirem al màxim! (conscient ment o com es pugui ;-)) que el nostre organisme ens ho demana ara més que en cap altra època.
Ens veiem demà, bonica. Bon dilluns!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home