Image hosted by Photobucket.com

20 d’octubre 2007

La Humilitat i la Força, de la mà...

Una vegada, li preguntaren a un invencible guerrer per què es passejava pel carrer amb un aire tan humil.

Els mostrà la mà i els hi digué: - els meus cinc dits són cinc senyors i s'inclinen davant meu.

Tancant la mà fins convertir-la en un ferm puny, continuà: - mentre més humils es fan, més força em donen.


M'ha fet gràcia llegir aquesta petita història de Jodorowsky. M'evoca la salutació que utilitzem al Tai txí i a la majoria de les arts marcials, amb el puny com a protagonista, amb la força i la humilitat, de la mà...LA SALUTACIÓ
Quan comencem i acabem la pràctica, o al treballar amb un company, ens saludem, tancant el puny de la mà dreta. La mà esquerra queda amb la palma estesa, a excepció del dit gros que es replega sobre la palma.

El puny representa la força, l'audàcia, el coratge. Quan es mostra descobert assenyala l'atac o el reptar a l'oponent.

Els quatre dits alçats de la mà esquerra simbolitzen la moralitat, la intel•ligència, l'energia física i l'habilitat.

El polze replegat és senyal de modèstia, d'humilitat; doblegar-lo indica deixar fora la vanitat i no creure's superior a l'altre.

La salutació és l'emblema de la nostra actitud, indica el respecte que sentim vers el contrincant, mestre o company.

No és difícil que sentint la força i la potència pugui aparèixer l'impuls de sortir-se de les regles, de transgredir normes. Per això, la mà esquerra sobre el puny ens connecta al poder de la moral, la intel•ligència i la humilitat, per poder controlar qualsevol mostra d'agressivitat.

El meu estimat mestre Cheng Man-Ch'ing, sempre deia que la salutació havia de ser una afirmació del que realment som. No la considerava només un ritual, sinó una mostra de l'actitud d'atenuar la nostra necessitat de domini sobre els altres.

Penso que la humilitat ens ajuda a controlar la força agressiva que no ens serveix per a res i ens porta a expressar i a canalitzar la nostra màxima fortalesa vital i d'esperit, quan la vida ens la demana.


Una altra interpretació oriental més poètica, expressa que els cinc dits del puny representen els cinc llacs més famosos de la Xina (Dong Ting, Tài, Päng Yáng, Qïng Hâi i Hü Lün), mentre que els quatre dits de la mà estesa representen els quatre oceans del món (Pacífic, Atlàntic, Índic i Àrtic).

De la unió d'ambdues mans, sorgeix el símbol de l'agermanament de les diferents races que habiten la terra.


12 Comments:

Anonymous Anònim ha dit...

Els hi encanten els simbolismes als xinesos oi? Aquest és ben curiós!
Ara no tindré excusa si el faig malament amb tant detall ;)

Bon diumenge (que no sigui massa mogudet ;) Ens veiem

Petonets

d’octubre 20, 2007  
Anonymous Anònim ha dit...

Ei, Maite!

Les mans, el seu moviment, els seus gests, saluden, acaronen, defensen, ataquen, paren, empenyen, protegeixen...

Dites i expressions populars en parlen:

"Una mà renta l'altra i les dues la cara".
"Vengué amb les mans damunt el cap".
"Es quedà amb una mà davant i l'altra darrere".

Avui em qued especialment amb la veu del poeta de Roda de Ter, en Miquel Martí i Pol:

"Dóna'm la mà per compartir projectes i esperances..."

Una besada molt grossa! ;-)

d’octubre 21, 2007  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Ei Rosa!

Ja no es valen excuses, tens tota la raó! ;-))

I no ho dic per ningú eh! que en sé d'una estimada alumna que quan s'examinava per profe encara tenia dubtes... ;-))

Va ser mogudet, mogudet! ara això sí, amb la majoria de moviments lentssss... ;-)

Bona setmana, preciosa

d’octubre 22, 2007  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Ei Caterina, que bonic!
Gràcies per sentir la teva mà, tantes vegades...

Una abraçada molt gran des de l'altre costat del Mirall, estrelleta de les sentències i dites ;-)

d’octubre 22, 2007  
Anonymous Anònim ha dit...

Hi ha tantes coses en aquest escrit que no sabria pas que dir. Les histories dels xinesos, sempre tant boniques, la humilitat amb la força, cosa difícil per alguns, la salutació, que per cert, no sabia el concepte del dit gros, el respecte a qui en sap més, i finalment ho enllaces amb l'agermanament...un escrit rodó.
Un contingut fort, però dit amb humilitat. Com tu dius, un potencia a l'altre.

petons

d’octubre 22, 2007  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Hahaha potser amb tantes coses ha quedat una mica liada la cosa ;-)

Tu fixat que també com a Occident quan un guanyador aixeca el dit gros enlaire, és senyal de que ell és qui ha guanyat. Quan es perd, s'utilitza el dit apuntant el terra.

Sí, Tarek, humilitat i força es potencien un a l'altre i també es poden anular.

Algú excesivament orgullós i pre-potent, mancat d'humilitat, ben segur que en molts aspectes de la seva vida té una força nul.la.

Gràcies per les teves paraules (per cert, saludes bé, eh ;-)

d’octubre 23, 2007  
Anonymous Anònim ha dit...

Intento saludar bé....però sempre només a qui s'ho mereix. ;-)

Com diuen els hindús:

Namasté
(amb les dues mans en posició de oració i ajupint una mica el cap davant de....)

d’octubre 23, 2007  
Blogger Joana ha dit...

El poder de les mans és immens. Tenen un poder de sanar, només amb el tacte. Transmeten pau, calor...
Quan ens fa mal alguna part del cos hi posem la mà...i aquell susu tacte ens calma...
Potser quan saludem hauríem de pensar el significat de la salutació i no només en el seu formalisme!
Una encaixada ben forta! Myt!

d’octubre 23, 2007  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Namasté Tarek! ;-)

és bonica també aquesta salutació...

:-)

d’octubre 23, 2007  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Hola Joana! Penso com tu, les mans guareixen, transmeten pau, calidesa, estima, serenitat, solidaritat, companyia, amistat, amor, tendresa, emocions.

Es nota tant quan algú et dóna la mà només com a formalisme o realment hi ha quelcom més darrera aquella encaixada o aquell contacte...

Són un gran canal d'expressió les nostres mans i, tens raó, estaria molt bé quan saludem tenir-ho en compte.

Una càlida encaixada, Joana :-)

d’octubre 23, 2007  
Blogger Charo ha dit...

SIN DUDA ES REALMENTE FASCINANTE TODO LO QUE SE ESCONDE TRAS EL SALUDO.

TRAS LEERLO DECIDÍ QUE SERÍA ENRIQUECEDOR COMPARTIRLO CON MIS ALUMNOS, ASÍ QUE ESTA MISMA SEMANA SE LO HE EXPLICADO.

MUCHÍSIMAS GRACIAS.


CHARO.

de novembre 10, 2007  
Blogger Maite Fruitós ha dit...

Tienes toda la razón, Charo, un mundo fascinante...

Me alegro que se lo transmitas, creo que les gustará.

Un beso muy grande para tí y para tus alumnos

de novembre 10, 2007  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Image hosting by Photobucket