La perseverança de l'Aigua
el riu guanya, no tant per la duresa
sinó per la persistència"
Buddha
Avança la suau tardor a passes lleugeres i avui pensava en aquest fet de ser responsables de la nostra vida que, segons la Numerologia Tàntrica, ens exigeix el número 10 del mes d'octubre.
Fent un recorregut pels petits objectius que m'he anat fixant un cop acabades les vacances, m'he somrigut al sentir que començo a avançar en aquelles fites que he aconseguit definir amb claretat.
Penso, que només tenint un objectiu ben enfocat, és possible assolir l'èxit. D'altra forma, provem coses i les deixem, anem picotejant ací i allà, fent tan sols tastets que poc sabor i pòsit ens deixen.
Quan tenim clar el que desitgem, cap on volem anar, ens motivem, i és aquesta motivació una clau mestre per a nosaltres. Però encara és imprescindible un altre ingredient: la perseverança.
Perseverar comporta acció, enfrontar-nos als possibles obstacles i fracassos, prosseguir, continuar, ser constants, mostrar-nos ferms, una mica tossuts, sí!, no abandonar. En molts casos, serà dins el fracàs on trobarem les llavors per recollir els millors fruits.
L'aigua ens ensenya que poques coses hi ha que no puguin ser vençudes per la perseverança. Si optem per la retirada, no podria ser que allò que hem abandonat prematurament, ens estigués demanant només un darrer esforç? Com sabrem mai si no érem ben aprop de les portes de l'èxit?...
Maite Fruitós 2:30 p. m.
20 Comments:
Al llegir el teu post he recordat el conte aquell del pintor de dracs, que era el millor pintor de dracs, per la seva imaginació i tècnica, admirat per tothom, però que un dia que va rebre la visita d'un veritable drac perquè li fes un retrat va sortir corrents espantat.
Doncs això, que després de tot l'esforç no s'espantem en el moment decisiu... ;-) Gràcies pel teu bloc.
Que important el que dius, Myt!
A vegades ens rendim pensant que no podem aconseguir el que volem i segur que no faltava tant, però és que costa no veure el final i creure en ell, oi?
Seguiré aquests consells en les coses que realment vulgui.
Petonets
Responsables de les nostres vides, motivació, perseverança. quines paraules! I quina forma més clara i directa d'expressar el concepte.
Tu si que ets com l'aigua, perseverant, sabia, motivada i sempre clara, transparent i senzilla, al mateix temps que profunda i ferma com una roca.
Un plaer saber que encara hi ha aigua damunt el planeta!
petons sota l'aigua
Quanta raó tens, Maite!
Segur que ser perseverant és bàsic per l'èxit.
I certament són aquelles coses que més esforç ens han costat, les que més valorem.
Però tenir els objectius clars, uf! a vegades costa, eh!!!
Com sempre, gràcies per la teva "empenteta".
Un petó molt gran!
Hola Trap!
Què maco!, no el coneixia aquest conte...
Això mateix! Res de pors! Observem tot el camí que ja portem fet i no perdem el convenciment de que malgrat que allò que desitgem ens sembli que costa d'assolir, que fem passes més lentes de les que voldríem, no tardarem molt a somriure, segur!
Ens sentim tan plens interiorment quan dirigim la nostra vida, eh Trap ;-)
Una abraçada i gràcies per venir
Hola Roser!
Sí que és cert: ens costa tenir Fe en nosaltres mateixos i en que la vida ens vol regalar un final feliç davant allò que desitgem amb claredat i sincerament, des del cor.
Mira, crec que sí que aquests punts que comento aquí són claus per aconseguir coses, així que per provar no hi perdem res, no?
petonets guapa
Ei Tarek! Gràcies pel que dius. Uff encara em manquen moltes de les qualitats de l'aigua però "en ello estamos", que diuen... ;-)
Respira a fons eh!, que això de fer petons sota l'aigua vol una bona caixa pulmonar ;-)
Un somriure :-)
Ei Tònia, preciosa!
Sí que costa sí definir clarament els nostres objectius, però per a mi és el punt fonamental.
Sense saber el que volem, no hi podem posar força, impuls, motivació, ni perseverar perquè no sabem ben bé què volem aconseguir al final. Trobarem distraccions i paranys que ens entretindran i no arribarem a cap final que ens ompli.
No m'has d'agrair cap empenteta, val?. Estava boníssim el te i el cafè i va ser un plaer compartir l'estoneta amb tu. ;-)
Se t'ha trobat a faltar avui ;-)
Una abraçada immensa
Has dado en el clavo, Myt. Solamente si se tiene definido un objetivo con claridad pueden llevarse a cabo acciones positivas para conseguirlo.
Cómo haces para que claves de Marketing parezcan tan dulces? :)
Cadascú mirem les coses a la nostra manera (l'anònim ho relaciona amb el Marketing) però intueixo que tots estem d'acord amb el que dius per aplicar-ho a la vida en general.
Ai tieta!Com m'agradaria arribar a l'èxit amb èxit!
Crec que tens tota la raó, i que l'únic que hem de fer es esforçar-nos en aconseguir allò que volem...no ha de ser tan difícil no? o si?? Jo ja veus, de viatge en viatge i vaig "tatjant" de la meva llista les grans coses que vull fer en la meva vida...perquè ser que si no ho faig...men arrepentire tota la vida; i no es pot viure pensant en el què hauria passat no?
Una abraçada i us espera un regalet de la patagònia!
Anna
Hola anónimo
Hehe alguna cosa queda después de trabajar 17 años en Publicidad y Marketing, no? ;-)
Es realmente importante definir el objetivo. Tan solo así podemos utilizar todas nuestras estrategias para alcanzarlo.
Una abrazo
Hola Despi, bonica!
És cert que a vegades es poden utilitzar fòrmules d'un determinat camp per aplicar a la vida en general.
Per exemple, tot i que a simple vista, no té massa cosa amb la vida, jo intento aplicar tots els principis que puc del Tai txí a la meva vida. Em són una bona guia... ;-)
Una abraçada
Ei nebodeta preciosa!
Com t'agradaria arribar?????? No sé xiqueta, però des de fa un temps ença, em sembla que estàs arribant a l'èxit, a allò que et proposes amb un èxit total, no? ;-)
Tu mateixa ho dius, no deixis el que realment desitges i sents des del cor, per un futur. Qui sap què hi ha en aquell futur llunyà i segur que ho viuries de forma molt diferent a ara...
Sé que darrerament t'estàs marcant objectius ben definits, ben clars i això ja és garantia d'èxit.
Torna a fer aquest viatge que t'il.lusiona, torna a dir-nos quan l'acabis, com has fet recentment, que "ha estat el millor viatge de la teva vida". Segur que vindran molts més viatges, moltes més il.lusions i objectius.
En quan al regalet, res de dofins o taurons vius eh que ja tinc prous animalons a casa ;-)
Un petó enorme!! (truca abans de marxar ;-)
LA FUERZA DEL AGUA RADICA EN SU SUAVIDAD Y CONSTANCIA
LA FUERZA DEL HOMBRE RADICA EN SU FLEXIBILIDAD Y VOLUNTAD
EL TAI CHI NOS ENSEÑA A SER SUAVES COMO EL AGUA PARA ALCANZAR LA FLEXIBILIDAD DE NUESTRO CUERPO Y A SER CONSTANTES PARA LOGRAR DOMINAR LA VOLUNTAD DE NUESTRA MENTE
CHARO.
Ei Charo, bonita!!
Aiss que feliz me siento por haberte tenido de alumna i por sentir como captaste la esencia del Tai chi, como te impregnaste de los principios que nos regala para aplicarlos a nuestra vida. Que bien que ahora también tu estés en el camino de enseñar esta disciplina que queremos tanto!
Un abrazo enorme
Ei, Maite!
Tot i no fer cap comentari referent al post en si, voldria fer una petita aportació. Em sembla que ha estat avui de matí que a Catalunya Ràdio han esmentat un espectacle teatral que es fa a Terrassa relacionat amb l'AIGUA, si no ho he entès malament, i que es pot veure durant una desena de dies. Pel que en deien pot ser interessant.
Au, queda dit.
Una besada molt grossa! ;-)
Ei Caterina!
Sí, sí, ho vaig escoltar ahir. Gràcies per la informació, bonica!
Efectivament, "L'aigua", del novel·lista Jesús Moncada, s'estrena al Teatre Alegria de Terrassa fins el 28 i després viatjarà al Festival Temporada Alta de Girona el 3 de novembre i la sala Muntaner de Barcelona, del 7 de novembre al 2 de desembre.
Es veu que la peça és una obra sobre la pèrdua, però també sobre la vida d'un poble que l'escriptor sempre va tractar com si fos una persona.
Tinc uns caps de setmana una mica plens però miraré si trobo un dia per anar-hi...
Gràcies altra vegada. Un petonàs
Molt cert tot el que dius. La cita del comen�ament de l'aigua i la roca ho descriu genial! Per� qu� dif�cil a vegades tenir les coses clares...
Hola labruixoleta :-)
Benvinguda i que bé que t'agradi la cita, a mi m'encanta! ;-)
Ufff per què és dificil... Potser perquè les coses senzilles ens semblen massa poc i sempre estem cercant grans coses i complicant-nos?...
Jo aposto per petits objectius amb freqüència que et dónen la satisfació de que els vagis acomplint i et motivin a crear-ne de nous. ;-)
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada
<< Home