L'Inalterable

"Tots els tipus de coneixement, definitivament signifiquen auto-coneixement. D'aquí a no res encetem novembre, mes que correspon a l'11 de la Numerologia Tàntrica i que posseeix el nom simbòlic de l'Inalterable.
Part de la mestria d'un mateix, resideix en romandre en calma, tranquil, atent, i completament en sintonia amb el món interior propi i amb l'entorn que l'envolta.
Aleshores, i només aleshores, una persona pot arribar a conèixer's a si mateix". - Bruce Lee
L'11, és el número que expressa la nostra saviesa interior, la pròpia integritat. D'alguna forma engloba els 10 números anteriors i reflexa el coneixement obtingut durant l'any.
S'esvaeix prest l'octubre, el 10 que ens reclamava prendre decisions, assumir responsabilitats i mouren's, i ara, arriba el temps d'instal•lar-nos en la quietud, de contemplar el nostre voltant, amb serenitat.
Fent una mirada enrere, segur ens somriurem davant petits objectius assolits, observarem potser algun canvi important que ens hem atrevit a realitzar aquests darrers temps, ens podem arribar a sorprendre amb alguna decisió presa.
Probablement, percebrem moltes coses positives al nostre entorn, a la nostra vida. Per ventura, però, no tot ens agradi, tal vegada captem cert desordre o ens espanti algun tipus d'inseguretat o incertesa. Aleshores, la nostra ment ens sacsejarà exigint-nos que actuem...
En aquests moments, segons la Numerologia Tàntrica, només en la quietud podrem retrobar l'ordre; ens és indispensable, mantenir-nos inalterables, passi el que passi.
Amb una actitud serena, tranquil.la, inalterable, podrem enfrontar-nos amb destresa a qualsevol situació, plaent o dura, i tindrem la seguretat de treure'n alguna lectura enriquidora, d'adquirir noves experiències útils per saber molt més de nosaltres mateixos, per anar assolint mestratge en el nostre caminar.
És temps de posar en ordre les nostres creences, les nostres opinions, els nostres valors, sense justificar ni jutjar, respectant les diferents maneres de ser dels altres. No podem forçar res i ens mantindrem en pau interiorment, si aconseguim conscienciar que tot passa en el moment més oportú, quan estem preparats per viure-ho.
Ara ens serà profitós acceptar, ser humils i coherents, i per sobre de tot, intentar allò que molt sovint ens resulta ben difícil: ser en tot moment el que som, sense pensar en què esperen els altres de nosaltres.
12 Comments:
Per algun motiu estrany Octubre ha representat per a mi la presa de decisions, el prendre consciencia del "O ara o mai o tot o res" que deies tu. Ara, al novembre, ben mirat, cal reposar-ho. Ja està presa la decisió, ja ha començat el camí, cal parar i mirar dins teu i, potser, no pensar gaire en el que esperen els altres de nosaltres.
Em quedo en això que dius.."ser el que soc i romandre inalterable, però atent al que passa al meu voltant"
Ah!..i qui m'hagués dit a mi fa un temps que en Bruce Lee..amagava tanta saviesa, casi com tu..;-)
Una abraçada
Costa costa això de no alterar-se, però serà cosa d'intentar-ho una mica més aquest novembre :)
Gràcies per sentir-te aprop. Bona castanyada!
Hola Tarek
Segur que no és tan estrany el motiu que t'ha fet prendre decisions i consciència. Quan és el moment oportú tot flueix perquè així sigui...
Aprofita per fer-hi una bona mirada, tal vegada petits ajusts o retocs ho acabaran de refinar i et faran sentir encara més feliç al contemplar que realment has fet el que la teva essència desitjava amb intensitat.
Uff en Lee!, hi ha molta saviesa en el llegat que ens va deixar. Em conformo en poder anar treballant i integrant els conceptes que ens va deixar. Com deia ell: "Conèixer no és suficient; has d'aplicar", així que a posar en pràctica tot el que aquí es diu... ;-)
Una abraçada i que passis una bona castanyada (ull amb els pals de tai txí eh! les castanyes es mengen, no és donen, ok ;-))
Ei Rosa, preciosa!
Sí que costa, sí mantenir-se inalterable en alguns moments, però la serenitat i la seguretat que et va fer sentir quan el el foc emocional no crema, bé es valen que ho anem intentant, no creus?
Bona castanyada! (aiss que no sé si els quilets romandran inalterables amb tanta castanya i panellet... ahir a una de les classes la Natalia ens va regalar una safata de pastissets de xocolata amb castanya increïblement deliciosos!, la Carmen em va portar una capsa de panellets, ufff!!) ;-)
Sempre m'han agradat les paraules acabes ne -etud o -itud : quietud, lentitud fins i tot solitud...tan necessàries i tan oblidades de vegades. El meu més se'n va , l'octubre, ho note de la mateixa manera que quan ve, aquest pas relaxat a la tardor del meu origen . Pensant-ho bé és cert almenys per a mi, aquest temps sempre és un temps de pensar, sospesar, valorar per una nova etapa :)
Com abans , com feia temps me tornat a trobar a gust a ca teua :) una abraçada
Si que ha estat un octubre per prendre consciència d'algunes coses, per decidir-ne d'altres, casualitat o no, ha estat així i potser sí que ara toca pair-les bé, assaborir-les, deixar-se portar pel novembre, mentre el fred es va acostant de forma lenta, gairebé inperceptible.
Ara això de romandre inalterables, com diu la Rosa, a vegades costa tant...però també caldrà intentar-ho!!!
Una abraçada
Hola Joan!
Quina alegria veure't per aquí i adonar-me'n que la teva estació torna a estar ben viva! :-)
Molt cert el que dius, malauradament ens costa prendre consciència de aquesta necessitat d'anar més lents, de parar per observar i pair, d'estar sols,.. però bé, quan és el moment oportú tot hi convida.
Et desitjo tota la sort del món en aquesta nova etapa, Joan. Si el teu mes és el 10, un número que qui el té no passa mai desapercebut per la llum que emana, segur que arribaràs on el teu cor desitja.
Una forta abraçada. Tornaré a agafar el tren, malgrat com estan les coses. La teva estació bé s'ho val :-)
Ei Tònia, carinyet!
Casualitat, casualitat... Tu creus? ;-)))
Diuen que l'èxit només és d'aquells que ho intenten, tot i que fracassin molts cops, així que au! a fer els intents que calguin ;-)
Un petonet endolcit (serà per tan panellet? ;-)))
"SI NOS ESCUCHAMOS, ESCUCHAREMOS A LOS DEMÁS
SI NOS ENTENDEMOS, ENTENDEREMOS A LOS DEMÁS
SI NOS QUEREMOS, QUERREMOS A LOS DEMÁS"
"MIL GRACIAS POR TUS ENSEÑANZAS, POR TU SABIDURÍA Y POR TU AMOR
MIL GRACIAS POR ESCUCHARME, POR ENTENDERME Y POR QUERERME"
TU ALUMNA Y AMIGA,
CHARO.
¡Hola Charo, cariño!
¡Tienes toda la razón! Sólo así, podemos dar lo máximo de nosotros y sentirnos conectados con la vida.
Grácias a ti por tu cariño y por sentirte tan cerca aunque físicamente ahora estamos lejos. Un abrazo enorme!
En Josep Pla deia: Si un no té la pau a dins no pot transmetre pau. Aplicat al coneixement, primer cal conèixe's un mateix per, després, entendre als altres!
Com sempre,sàvies paraules..
Sàvies paraules les de'n Josep Plà, Joana!
També els savis xinesos diuen: "conèixer els altres és saviesa, conèixer's un mateix és la il.luminació"
Gràcies per la teva aportació, bonica
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada
<< Home