Paranys de la ment
Tot moment és fràgil i fugisser.
Per més bonics que siguin, no poden retenir-se els moments del passat.
Per plaents que es percebin, no poden mantenir-se els moments del present.
Per molt que es desitgin, no poden atrapar-se els moments del futur.
Però la ment es desespera per fixar el riu a un lloc: posseïda per les idees del passat, preocupada per les imatges del futur, passa per alt la simple veritat del moment.
Maite Fruitós 11:00 a. m.
14 Comments:
La ment ens domina sovint i no ens permet disfrutar del moment present. Si ho deia Lao Tse és que ha passat sempre. Vols dir que ho podrem canviar mai?
Bon cap de setmana llarg. Una abraçada
quin MOMENT de pau més exquisit...
Molt treball en les passes de Tai txí que ens mostres (discretament) a la foto del saltant, per poc se m'escapen :)
Tornaré
LA MENTE...MUCHO SE PUEDE DECIR DE ELLA...PERO QUIZÁS LA RESPUESTA NO ESTÁ EN ESCUCHARLA A ELLA SINO EN "SENTIR" LO QUE NOS SUSURRA AL OÍDO NUESTRO CORAZÓN.
CHARO.
M'agrada el que diu charo.
Potser el “MOMENT” és fet de present+records+esperances+el que surt del cor?.
Com aconseguir allargar els bons moments i "enpetitir" els dolents?
Hauriem de ser capaços de "fabricar-ne" molts de bons i gaudir-los intensament, enlloc de quedar-nos encallats en els dolents, com passa moltes vegades, oi Maite?
Desitjo a tothom que aquest cap de setmana llarg, estigui farcit de bons moments!
Ei Núria, molt cert el que dius!
Massa sovint la ment fa de les seves com un cavall desbocat que no para mai.
Hauríem de ser nosaltres el seu amo i ella el nostre criat i acostuma a ser al contrari, i no ens permet viure totalment centrats en el moment present.
Tens raó, sempre ha passat i segur que seguirà passant...
Si no som conscients de com actuem, de com se'ns escapa el present, dels paranys que ens posa la nostra ment,.. és impossible canviar, però bé, si cada vegada en som uns quants més, si dins el nostre petit món ho anem aplicant, penso que ja aportem el nostre petit gra de sorra a la humanitat.
Bon cap de setmana!
Hola anònim!
Me n'alegro si has sentit aquesta pau que comentes :-)
Hehe discretet està posat, una mica de treball si que hi ha fet però en queda tanttt...
Seràs benvingut/da si tornes :-)
¡Charo, que bonito!!!
Muy importante lo que dices. Cuando estamos concentrados en sentir los instantes vividos, permanecemos presentes en ellos. Nuestra mente juzga, determina, clasifica, organiza,.. Sólo nuestro corazón puede sentir i vivir el momento.
Ojalá no tuviéramos tanta lucha entre lo que dice nuestra mente y lo que nos susurra el corazón.
Un abrazo enorme! :-)
Ei Despi, bonica!
Sí que és maco sí, el que diu...
Penso que els records ens connecten al passat (potser a vegades no massa bo) i les esperances, al futur (potser incert i centrat en la por), així que millor centrar-se en l'instant i només dedicar-se a sentir, a experimentar, no creus?
El que va succeir té un espai per ser recordat, el que serà té un espai per ser planificat, però si deixem que es fongui el present, què tenim?
Una abraçada ;-)
Ei tònia, preciosa!
Si ens centrem del tot en els moments presents, en gaudim més temps i s'allarguen el que tinguin de vida. El moments dolents són els que són i malauradament no podem empetitir-los, tan sols viure'ls amb consciència i aprendre'n el que poguem.
Hehe mira-la ella! Sí senyora, a fabricar-ne molts de bons, gaudint-los amb intensitat. Com ens diu la Medecina Xinesasa: "les coses estancades es podreixen, es fan malbé", així que res d'encallar-se en els moments dolents, a fluir amb la Vida!
Passa un cap de setmana farcit d'instants preciosos, val? :-)
Aquest post es casi definitiu. Estic escrivint i encara sento les notes i l'aigua de la peça d'aquest Anzan. Entre la frase i la música...diví!
Ja ho heu dit tot,només puc dir que si ..pau i una sensació de estar vivint el present, d'estar dins d'una petita obra d'art i que no vull que s'acabi i de que ara estic gaudint del moment com poques vegades...Torno a començar des del principi i resto en silenci.
Un petó
Com aquest soroll de l'aigua que va passant.. Passa la nostra vida per racons i viaranys sense aturadors... i sense poder tornar enrere...
Com sempre és una joia llegir-te tot escoltant aquesta música.
Bon cap de setmana!Myt
Ei Tarek, gràcies per les teves paraules!
Me n'alegro si t'ha fet sentir el que expresses...
Una abraçada :-)
Què bonic Joana! Cert, no podem tornar enrera i no ens hem de quedar atrapats per aquest passat. Forma part del nostre bagatge, de les nostres experiències, però tenim una vida molt rica per endavant.
Gràcies per passar uns momentets aquí, bonica
Bon diumenge!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home