Poc a poc...
i a voltes indecises.
Així, i no d'altra
manera, podem créixer
i assumir la creixença.
Maite Fruitós 6:30 p. m.
24 d’octubre 2007
i a voltes indecises.
Així, i no d'altra
manera, podem créixer
i assumir la creixença.
ALTRES ESPURNES
ESPURNES REGALADES
10 Comments:
Caram! sembla que al Martí i Pol li agradés el tai txí. Sembla fet a mida el poema
Preciosa i infinitament dolça la música, Myt
Petonets
Hola, Maite!
Totalment d'acord amb na Rosa. No sabria afegir-hi ni una coma!
Una besada molt grossa! ;-)
Caram!....Mira la ella! Tu si que no pares, eh! ;-)
Les frases molt adients. Em sumo a na Rosa i na Caterina.
La música...ummm!! aquest Michel Pp...de una tendresa infinita.
jo com na Caterina...
Una besada ben grossa!!
Ei Rosa!
Ah que sí! Em meravella la tendresa, la dolçor i la força dels seus poemes. Un poeta amb les qualitat de l'aigua...
Aiss si que és dolceta la música, oi? ;-))
Petonets preciosa!
Hola Caterina!
I tant que en sabries! (Com que no ens coneixem...)
Gràcies per venir :-) Una abraçada lenta
Hehe Tarek! no paro però a pas lent eh! ;-)
Me n'alegro que us agradi la música. El Michel Pepé (això de Pp queda raret, no?) és un compositor que vaig descobrir fa molts anys i trobo gran part del seu treball ben interessant.
Te'l recomano si no el coneixes... :-)
Una abraçada
Hola Maite!
Només anant a poc a poc es poden anar paint les experiències. Tot passa molt ràpid i estaria bé que ens detinguessim alguns moments a veure el que ha passat, potser ens ajudaria a enfrontar el que viurem d'una manera diferent
Bon cap de setmana carinyet :)
Ei Carme! Tens tota la raó! Mira, el mes que encetem en res ens demana precisament això, detenir-nos una mica i mirar... T'ho explico una mica més, en res... ;-)
Bona setmana curta que segur que fas pont, trapelleta ;-)
Ostres, el que diu el poema és del tot cert. A mi però, a vegades em passa que tinc ganes de crèixer depressa, i clar de tant córrer, arriba un moment que no puc més, que estic cansada i m'he de parar. Intentaré aprendre a anar més a poc a poc!! :-))
Hola bruixoleta!
És important dosificar la velocitat i les forces i, com no, tenir moments de descans que ens permetin recuperar dels esforços realitzats. Xino-xano que diuen... ;-)
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada
<< Home