Cultivar la Vida
d'un idil·li que durará tota la vida"
O. Wilde.
Deixa que els teus ulls vegin el que realment veuen, no el que els altres volen que vegis.
Deixa que la teva oïda escolti el que sent de forma natural, no el que els altres volen que escoltis.
Deixa que la teva boca expressi lliurement els pensaments de la teva ment i no et limitis per l'aprovació o la desaprovació dels altres.
Deixa que la teva ment pensi el que desitja pensar i no permetis que les demandes d'altres persones dictin el teu pensament.
Si no deixes que els teus sentits i la teva ment actuïn, de forma natural, guiats per la teva essència, els hi estàs negant els seus drets.
Quan no puguis pensar, tenir sensacions, sentir o actuar lliurement, el teu cos i la teva ment en poden resultar danyats. Trenca aquestes opressions i cultivaràs la vida.
Ser capaç d'escapar a aquestes opressions durant un dia és millor que viure cent anys presoner d'elles".
Maite Fruitós 5:00 p. m.
8 Comments:
Mai les presons, els cinturons i tot allò que ens oprimeix farà que siguem lliures i per tant feliços!
I com un jardí anem regant i adobant la nostra vida!!! Hi neixeran FLORS!!!!!!
Bona setmana plena de colors! ;)
Quanta raó, Myt! Costa molt ser un mateix i no caure en actuacions que no voldriem per la necessitat de que ens valorin i acceptin
Ens hem d'estimar més a nosaltres, és veritat!
Un petó de Carme
Ei Joana, que bonic!
Que no ens oblidem mai de cultivar la nostra vida, donem-li aigua, energia i mil colors, com dius tu. La il.lusió, les motivacions per seguir avançant, l'ompliran de bellíssimes flors.
Que tinguis una setmana preciosa :-) Una abraçada
Hola Carme! Uff si costa!
Com diu Dyer, en un llibre molt recomanable, "Tus zonas erróneas", la pròpia estima no pot ser verificada pels altres.
Nosaltres som valuosos perquè diem que és així. Si depenem dels altres per valorar-nos, aquesta valoració està feta per ells. Equival a dir: el que tu penses de mi, és més important que la opinió que tinc de mi mateix".
Penso que és difícil, però que és summament indispensable desfer-nos de la necessitat d'aprovació per sentir-nos realitzats com a persones.
Un petonet de Maite ;-)
"... i el navegant els envià un senyal lluminós en arribar a l'illa".
"... i el navegant en posar els peus a terra, se n'adonà que no estava sol a l'illa i que no havia fet el viatge sol, moltes naus arribaven alhora"
:-)
Justament ara estic llegint en Osho i diu:
- "Estima't a tu mateix" diu en Buda i podràs estar amb tu mateix, sol. Et submergiràs en la teva pròpia gloria, en la teva pròpia llum,i gaudiràs del simple fet de ser viu, de ser. Sense lligams i amb llibertat, podras captar la essència de ser i estimar a tots, podràs convertir l 'amor en compassió -
Entenc que diu..Estimat amb llibertat i podràs ser i estimar-ho tot.
Noia, al final, tots ens trobarem en el mateix lloc.
una abraçada de ser viu
Ei Tarek!
Sàvies paraules les d'Osho...
Realment, fins que ens estimem a nosaltres mateixos, l'amor no adquireix tot el seu sentit.
Ens trobarem, ens trobarem... :-)
Una forta abraçada. Passa un cap de setmana preciós
Publica un comentari a l'entrada
<< Home