Esperança i voluntat
El moviment natural del món, s'observa en els ritmes, les seqüències, els cicles - el pas de les estacions, el trànsit de les estrelles, l'ascens i el flux de les marees,..
Les estacions no s'empenyen les unes a les altres, ni els núvols avancen al vent, traspassant els cels.
Totes les coses succeeixen en el seu moment adequat - ascendint, caient, tornant a alçar-se, com les ones dels oceans, ajustant-se a la roda del temps.
A cada cor de l'hivern, reposa una primavera temperada; darrera el vel de cada nit, espera la sortida d'un astre somrient.
Maite Fruitós 1:05 a. m.
8 Comments:
Hola Maite!
Costa molt pensar en els moments dolents que allò passa quan en el moment adequat, però suposo que sí que com a la natura són naturals els moments de pujar i els de baixar
Molt maca la versió del Dust in the wind :)
Un petonet
No per senzilla deixa de ser una gran veritat que cada cosa té el seu moment. Això, no fa massa temps que ho aprés, però si, cada dia me'n adono més..
I la Sara Brightman m'encanta.
Un abraçada amb pols en el vent.
De fet, com les estacions, tot arriba i tot passa.
Amb els anys vas aprenent que la paciència és una bona companya que potser no sempre agafem prou del braçet.
Segurament si, com el temps, deixem que les coses vagin fent el seu curs, observarem, sorpresos, que "soletes" es van posant a lloc, gairebé com per art de màgia.
Una abraçada, avui virtual (em va agradar més la d'ahir)
Hola Carme!
Crec que si veiem en els moments que ens arriben un temps per aprendre quelcom, no caurem en el victimisme quan siguin temps de tempesta i valorarem els preciosos regals que també ens fa la vida al oferir-nos moments de càlida placidesa
A mi m'agrada molt aquesta versió. Té una veueta preciosa, oi?
Un petonet, bonica
Ei Tarek!
Recordo un text que deia que tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa, un temps per plantar i un temps per collir, un temps d'enrunar i un temps de construir, un temps de callar i un temps de parlar...
Quan fluïm amb aquest temps que se'ns dóna, tot es fa més senzill i més ric alhora
Una altra gran veu la de la Sara, eh!
Una abraçada tancant els ulls (que amb la teva amb pols en el vent encara se'm posarà als ulls ;-)))
Ai Tònia la paciència! Quin gran valor, quan la cultivem i la fem companya del nostre caminar...
Agafem-la del bracet i d'on sigui (tu vigila amb els esforços al bracet eh que encara estàs en fase de recuperació.. ;-). És una de les qualitats que més ens ajudarà a fluir amb la vida, i com tu dius, com per art de màgia, tot es va posant solet al seu lloc en el moment just i precís
Ai com em va agradar abraçar-te!! :-)
Una de virtual per tu, preciosa
M'encanta passar-me per ací. Aleshores com sé que tindràs posada alguna música que de segur m'agradarà engegue l'altaveu que normalment no tinc connectat i plof! efectivament em pose a llegir, escolte la música i em quede una estoneta ... tot té el seu moment i el seu ordre natural. Tal vegada si t'ho diuen així, tan de sobte i tallant, et pot potser intimidar pensar que tot està programat, que el que succeeix habia de succeir així, però si t'ho diuen tan bellament com és el cas de Gibran alehores veus que no es tracta d'un destí marcat i predeterminat sinó d'un ordre natural, lògic de la natura i l'univers en què nosaltres ens trobem immersos com a criuatures vives igual que tot. És un text preciós, jo li posaria un títol : esperança i voluntat. :) una abraçada i non any :)
Hola Joan! i a mi que passis! ;-) Què maco ho dius! mira ara mateix vaig a posar títol al post. Gràcies!!!
Una abraçada i que aquest any t'apropi moments preciosos :-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home