Espai de mi...
... Saps, mare?, com diu el poeta, t'estimo en una dimensió de mi que no sabia.
Jo sí t'enyoro; em manca la teva veu, aquell somriure tendre, la força que tots admiràvem,.. però malgrat això, mai no s'interposarà entre tu i jo cap llei d'amarga melangia.
M'expressava un estimat amic: "la veritable absència és l'oblit", i en veritat, sé que no t'oblidaré mai. Sempre seràs present; romandràs ben viva, en el meu cor, en aquest espai de mi... Mai no tornaràs a marxar, tot i que els meus dits ja tan sols et poden acaronar en un retrat.
Tal vegada, abans no ho hauries vist clar, però sé que tu també perceps ara, que la nostra existència forma part del procés cíclic d'una energia que es transforma, que no mor, i sí! la teva essència és plena de vida.
Avui, el meu cor somriu contemplant unes tiges tot l'any latents. En aquest 4 de febrer anuncien transformació, renaixement i vida, nodrint les petites orquídies que brollen amb força. Sí ara, just quan fa un any, tu ens deies conformada aquell dolorós "bona nit, macos"...
i així sabràs com us estimo.
Maite Fruitós 1:01 p. m.
9 Comments:
Preciós Maite...
no tinc més paraules
una abraçada
(((((M)))))
He llegit un article de Labruixoleta i he plorat. Llegeixo el teu i també.
Expresseu el vostre sentiment de forma que el feu contagiós.
Em regalima una llàgrima per la galta , cau, miro per la finestra i en ombres veig el sol. Potser això és la vida: un dia preciós i unes llàgrimes, una música i el silenci.
una abraçada
Bona nit macos.
És com dir; fins demà o fins qualsevol moment abans de demà. O fins quan sigui passi el temps que passi.
És el que diu una mare que estima i és estimada.
Ara que hi ha manifestacions per que la família no sigui diferent de com era fa cinquanta anys potser caldria que les manifestacions fossin per que a la família (sigui de l'estil que sigui) hi hagués l'amor i el seny que s'endevinen en aquest; bona nit macos.
Ja fa un any Maite!?!?
Ho recordo com si fós ara.
Segur que un any amb molts moments impregnats de dolor, però també de la pau d'haver-la acompanyat fins l'últim moment, d'haver pogut sentir aquest "bona nit macos".
Aquest fragment i una música li encantaran, Maite!
Una abraçada immensa...
La qualitat de les nostres relacions és la nostra qualitat, som nosaltres mateixos. La qualitat del teu amor pels teus és la teva qualitat d'ésser humà, immensa.
Rosa, gràcies bonica :-)
Una abraçada immensa per tu, Martí ;-)
Hola Kamal, bonica descripció de la vida i pren sentit quan es pot expressar el que se sent, veritat? :-)
Despi, bonica, van quedar ben gravades aquestes paraules, passi el temps que passi ... :-)
Ei Tònia!, un any d'enyor però també, com dius, de pau. Gràcies preciosa per ser-hi
Trap, preciós! les teves paraules sempre arriben a l'ànima. Ho saps, oi? Gràcies
Estic massa pertorbada per dir res. Estic acompanyant el meu pare en el seu últim camí i se'm fa costós i lleuger alhora. Somric i ploro i no voldria perdre'l mai, malgrat saber que potser ens queda poc per estar junts, malgrat tot, tinc un immens buit al cor...
Una abraçada!
Joana, bonica...
Sé com et sents i la sensació d'aquest buit que esmentes; és un camí dur...
Arriba el moment que perceps que qui estimes se'n va i et sents impotent, molt impotent per no poder estirar una mica més el fil de la vida i poder compartir un temps més.
Però acompanyant, essent present i aprop en aquestes darreres passes de la vida d'algú estimat, intentant que se senti estimat i sentir tota la força de com l'estimes tu, fa que quan arribi l'immens buit de la separació, et quedi un bàlsam fet de pau i serenitat, que alleuja en molts moments la rossegada de la ferida.
Una abraçada molt tendra. Estima'l com ho fas, Joana, la seva essència s'impregnarà del teu amor
Publica un comentari a l'entrada
<< Home