Fluir
Ser com el riu que flueix
Silenciós dins la nit.
No témer les tenebres nocturnes.
Si hi ha estrelles al cel, reflectir-les.
I si els cels es cobreixen de núvols,
Igual que el riu, els núvols són aigua,
Deixar que ens emmirallin també, sense amargor
En les profunditats tranquil.les.
Manuel Bandeira
Maite Fruitós 12:00 a. m.
16 Comments:
Hola Myt, Em sembla que el teu escrit encara es calent, fa poc que hi es.
Aiiiisss! (com dius tu), FLUIRRR!!
Algun cop ho aconsegueixo i és una sensació com de ...com de felicitat, que s'ha de viure, no es pot explicar. I això de fluir com el riu.."silenciós dins la nit", estic totalment d'acord, no cal fer soroll, a vegades, crec que cal deixar-te anar sense que es noti, sols tu i la sensació de fluir, tots dos sols...ummmm!
I quina sort donar-te llum a tu. M'està agafant enveja i tot. ;-))
Un somriure de llum! ;-)
Espurnes de somnis és el nom que vares escollir - molt encertadament- per aquest blog.
I també és el somni d'una fèrtil collita que flueix pausadament dins nostre.
Sense límits.
I tot, tot, succeeix sota el mantell lluminós de l'esfera celest.
Què maco, Maite! M'encanten les imatges i la cançó d'Alan Parsons Project; molt adient pel que ens dius avui. Gràcies
Bon cap de setmana laoshi :))
Només cal...deixar-se... I tot marxa sol.Mentre escoltes el silenci...
Preciós!
Me'n vaig a ioga a fluir una estona!
Bon cap de setmana Myt!
Hola Maite!
Fa uns dies un amic em va enviar unes fotos amb un tema comú: l'aigua; en una d'elles es veia un riu de muntanya que passava per damunt d'uns còdols, amb una frase que em va agradar molt i que m'ha vingut al cap quan he llegit el teu post.
Us la deixo aquí
"No va ser el martell qui va polir aquestes pedres,
sinó l'aigua, amb la seva suavitat, la seva dansa i
el seu dringar.
On la duresa només destrueix, la suavitat hi aconsegueix esculpir."
Bon cap de setmana i fins dimarts.
Natàlia
Hola kamal!
Hehehe sembla que et vegi bufar quan dius la paraula "fluirrr", m'has fet somriure :-)
En Mihaly Csikszentmihalyi (sí, sí vaja nom), que va escriure un llibre moltttt recomanable, "fluir", diu que la gent més feliç és la que passa el major temps de la seva vida, fluint. I mira que ens encallem, a vegades, oi? ;-))
Tens total la raó, també penso que la veritable fluïdesa no fa soroll, se sent i es percep, però és molt íntima i sí, realment els moments en que et deixes fluir és per dir aquest ummmm! que expresses.
Gràcies per les teves paraules, de tot cor. Tu també dones llum en aquest espai... :-)
Una abraçada
Aisss Martí, que bonic!
Certament no hi ha límits quan ens deixem fluir i confiem en la llum d'aquesta esfera que esmentes.
Gràcies!! ;-)
Hola Rosa!
Me n'alegro que t'agradi la música i les imatges. Diuen que no hi ha casualitats i com aquest video va caure a les meves mans en el moment just que cercava alguna imatge per il.lustrar el que volia dir, i em va semblar que ni fet a mida s'acostava més al que sentia, va fluir i aquí està... ;-)
Bon cap de setmana, xuesheng bonica :-)
Sí Joana, molt cert!, deixar-se anar, escoltar i Sentir i tot flueix amb harmonia...
Mmmmmm Ioga! que bé!!, Un bon camí per obtenir dia a dia més instants de fluïdesa. Desitjo que hagis gaudir de la pràctica :-)
Bon diumenge!
Ei Natàlia, quina alegria veure't per aquí! :-)
Ostres que maques les paraules que ens regales! Poesia de la sentència xinesa, m'encanta!!!
Moltes gràcies, preciosa! A veure quan aconseguirem fluir tots a classe amb el Tui Shou, oi? (broma eh! que la cosa ja comença a rutllar!) La suavitat, la tendresa i posar-hi el cor, aconsegueix esculpir amb bellesa les pedres més dures...
Bon diumenge i fins dimarts!
PARECE QUE NOS LEEMOS LA MENTE...O ALGO ASÍ...PORQUE HACE POCOS DÍAS HICE UN CURSO DONDE SE HABLABA SOBRE EL HECHO DE POSPONER Y POCO DESPUÉS HABLAS EN TU BLOG SOBRE EL TEMA...
PERO AÚN HAY MÁS...MIRAR LO QUE PUBLIQUÉ HACE UNOS DÍAS EN MI BLOG...Y YA ME DIRÉIS SI NO ES CASUALIDAD... ;)
http://charogs.blogspot.com/
LA VIDA NO DEJA DE SORPRENDERME...GRATAMENTE..POR SUPUESTO.
CHARO.
Hola Charo! ¿Tu no practicabas Tai chi o algo parecido? ;-))))
El Tai Chi es fluir, el vivir la vida, el crear nuestro dia a dia, sintiendo desde el corazón, también. Quizás se este el hilo que nos connecta, ¿no crees?
Si fluimos conscientemente, la vida nos sorprende en cada instante vivido. Precioso tu post!, gracias por compartirlo
Un beso enorme
Hola Mayte,
Si tens una estoneta passa pel meu blog a recollir una cosa molt especial
Diana
Ei Di preciosa!!!
Moltes gràcies, de tot cor!!! M'he quedat de pedra al saber que aquest bloc el fas tu! Caram noia, que especialitzada!!!!
Fixa't com està connectat tot, que ahir una amiga d'un amic (sí, sí, liat..) que va llegir la teva web, el va trucar per dir-li i ell em va comunicar el premi. Jo no entenia res ni que no ho adrecessin aqui. Ara ho he entès tot! ;-)
A veure si trobes algun momentet i et passes a veure'ns (o a practicar altra vegada ;-)), que tinc ganes de fer-te una abraçada...
Com ja vaig comentar, tot i que això dels premis sempre fa il.lusió, amb el poc temps que puc dedicar jo al món dels blocs, les cadenes per passar el premi se'm fan difícils, doncs en visito pocs, però a veure a qui li passo que no el tingui ja ;-)
Una abraçada molt gran i petonets als bitxos ;-)
Hola Maite,
Encara que no deixo massa comentaris en el teu blog, t'espio sovint. Sempre m'ha agradat molt per la temàtica i pel disseny, així quan ens van donar el premi vaig tenir clarissim que una de les premiades series tu. Es una cadena com una altra pero la idea que va sorgir de http://arteypico.blogspot.com es original.
ja veus cada loco con su tema, nosaltres fem el blog amb molta dedicació i ganes i encara que el tema sigui una mica kirtsch esn dona moltes alegries i sastisfaccions. de fet qui ens ha atorgat el premi es la Dra Carolina que es una professora d'Universitat que basa les seves investigacions amb la comunicació social a traves de les telenoveles i sempre ens diu que el nostre blog es molt interessant e intel·ligent.
Pues si tinc moltes ganes de veure-us, a veure si un dimarts m'allargo i us vinc a veure. Pero ja saps que ara tinc una doble responsabilitat ... estan guapissims.
Ara el que veig es que no havia posat el blog www.todotnv.com. M'he descuidat. Res pots donar-li a qui vulguis.
petons a tots
Ei Di, carinyet!
Gràcies per les teves paraules.
M'ha semblat molt seriós de la forma com ho tracteu i no m'estranya, que investigadors de la comunicació social us tinguin en tanta consideració, doncs és un fenòmen que mou moltíssima gent arreu del món.
Faré córrer el teu bloc, segur que els teus companys estaran contentíssims de visitar-lo i de saber de tu.
Vine un dia!, encara que sigui amb els teus dos monjos de shaolin en potència, que tinc ganes de veure'ls. Segur que tot el grup se n'alegraria moltíssim (de 19.15 a 20.45).
T'espero quan vulguis. Un petonàs! ;-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home