Posposar...
- preguntà el mestre al deixeble.
Quan tingui l'oportunitat de fer-ho,
- va respondre el noi.
Aleshores el mestre digué:
L'oportunitat mai no arriba,
l'oportunitat ja és aquí!
Anthony de Mello
Maite Fruitós 12:15 a. m.
14 de febrer 2008
- preguntà el mestre al deixeble.
Quan tingui l'oportunitat de fer-ho,
- va respondre el noi.
Aleshores el mestre digué:
L'oportunitat mai no arriba,
l'oportunitat ja és aquí!
Anthony de Mello
ALTRES ESPURNES
ESPURNES REGALADES
14 Comments:
Ja es aquí!..Siiii. Només cal veure-la.
En Miten be, ara a mi m'agrada més la Deva, deu ser normal, oi? ;-))
I els "regals" que ens fas a tots m'encanten.
un somriure de orella a orella. ;-))))
És la música que ens vas posar a classe, oi? A mi m'agrada molt! :))))
Moltes vegades esperant l'oportunitat perfecte se'ns escapen els somnis. M'agrada també molt el de Mello. Gràcies per aquesta oportunitat de recordar el que ens cal!
Hola Kamal!
Mira que convençut que està ell... ;-) A estar ben atents, oi?
Bé suposo que el teu gust pels mantres fa que t'agradi més, no? A mi me n'agrada algun però em cansa una mica escoltar-ne masses de seguits. L'altra dia vaig fer una prova, com diu la Carme i vaig posar un cd de Miten i Premal a la classe, i es va crear una atmòsfera molt especial. Va ser maco... :-)
Un somriure ample, ample :-)))))
Ei Carme! Sí bonica, aquesta cançó hi era... :-)
Tens tota la raó! No hi ha oportunitats perfectes. O aprofitem les que ens arriben, sense pors ni exigències o talvegada se'ns escaparan
Gràcies per ser-hi, carinyet. Un petonàs
Què ho fa que moltes vegades tenim la sensació de no haver aprofitat prou una oportunitat o d'haver-nos deixat alguna cosa al tinter i no sempre és així.
I si tant sols és una percepció...
També pot ser que siguem un pel exigents...
Segurament cada dia, cada instant n'estem aprofitant d'oportunitats. Encara que alguna se'ns escapi, no som infal·libles!
Vaig a dormir que potser m'estic "enrotllant" molt.
Un petó de bonanit!
Tònia preciosa!
Perdona la tardança en contestar al teu comentari, no he pogut entrar fins ara...
Crec que tens molta raó en que a vegades som massa exigents amb nosaltres mateixos. Com dius, no som infal·libles. Penso que es tracta d'estar atents al que realment desitgem i veure si estem fent petites passes, posant petites llavors dia a dia per tal que algun dia germinin.
A voltes pensem que fins que arribi aquella gran oportunitat no podrem aconseguir quelcom i no ens en adonem que fent un passet dia a dia ens hi anem apropant amb força.
No ens cal castigar-nos per si hem fet o no les passes que calien. Només estar atents a que no ens posem excuses per pors o peresa...
Un petonet de bona setmana!
aixxx benvolguda myt ara m'has trobta el meu taló d'aquiles. "l'oportunitat" ptser sempre és ací, però allò fotut és saber, o voler, o poder prendre-la i en això encara solc fallar moltíssimes vegades :) una abraçada
La música com sempre preciosa :) he de fer una recollida de noms i cançons de la teua pàgina :)))
besets
Sovint estem tan pendent de tot que no veiem el que tenim davant dels nassos!
I aquesta música abans d'anar a dormir...preciosa! No saps com em calma i m'acompanya!
gràcies Myt!
Hehe Joan. Em sembla xiquet, que aquest és un taló d'aquiles de molts... ;-)
Doncs a prendre cada vegada més sovint aquells instants agafats al vol. Segur que en ells trobarem oportunitats, petites o grans, però que ens conduiran vers on el nostre cor anhela.
Els que fallen, són els que es mouen vers els seus somnis. Les errades són les llavors de futurs èxits, així que, tot i que ens equivoquem, no deixem mai de fer intents, d'estar atents a les oportunitats que tenim amb nosaltres...
Me n'alegro que t'agradi la música. Totes teves quan les vulguis recollir! ;-)
Besets!!
Ei Joana, bonica!
Tens tota la raó, a vegades, no veiem un burro a quatre passes! ;-)
De tant en tant ens seria molt bo deixar d'abarcar tantes coses o de mirar fites enormes que ens fan sentir estancats, sense avanç, i concentrar-nos en petits objectius, en petites coses, una cosa darrera l'altra.
Aniriem acomplint amb més facilitat allò que ens proposem i sentiríem que avancem més, no creus?
Com me n'alegro que et doni serenitat la música del meu espai. Una abraçada de bona nit
M'encanta aquesta figura de la imatge, Maite.
El mestre té tota la raó! Gràcies per recordar-nos ho
Un petonet
Tonia, jo no s� si t'est�s �enrotllant� per� jo agraeixo molt les teves paraules.
Quasi be tot el que dieu m'agrada per� avui, especialment all� que ens diu la Myt; concentrar-nos en petits objectius, en petites coses, una cosa darrera l'altra.
Hola Rosa!
A que és bonica! No té massa valor material, però per mi és una peça molt especial.
Forma part d'una mini-colecció que tinc amb el mateix tema: una nena i un savi donant-li coneixement.
És curiós perquè les que tinc les havia aconseguit aquí i pensava que a Xina en trobaria moltes més i només vaig poder aconseguir-ne una.
Si en veus per aquí, m'avises ;-)
És un mestre savi... ;-)
Un petó preciosa, fins aviat
Hola Despi, bonica!
Full a full, s'escriu un gran llibre, així que poc a poc, amb petites passes i obres, aconseguirem omplir pàgines de qualitat a la nostra vida
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada
<< Home