Aire

"Si vivim de la mateixa manera que respirem, prenent i deixant anar, no podrem equivocar-nos..."
Clarissa Pinkola

Hem encetat la Primavera, l'estació del vent, de l'aire que mou i remou, i més que cap altre any, em ve de gust caminar arran de mar, trepitjar la sorra humida, sentir el pessigolleig de l'aigua als peus i absorbir profundament l'alè que m'apropa l'oceà.

M'agrada el que diu Clarissa i penso que connecta totalment amb el concepte de fluir. Malauradament, no sempre aconseguim enfocar la vida així, prenent i deixant anar, sense resistències, i la veritat és que sovint, poqueta consciència posem, en com prenem i deixem anar l'aire.

Respirar és viure! La vida humana comença amb una inhalació i acaba amb una exhalació. I si ens costa veure què trenca la fluïdesa a les nostres vides, també ens parem ben poc a observar com respirem. En som realment conscients de la nostra respiració, d'aquest meravellós mecanisme que ens acompanya tota vida?

Si ens hi fixéssim, descobriríem que l'acte de respirar està íntimament relacionat amb les nostres emocions i la nostra energia vital. D'una acurada observació de com és, en podem obtenir un bon reflex del nostre estat emocional.

Quan la respiració no és fluïda ni completa, quan trobem alguna resistència física en absorbir l'aire i fer que arribi a l'abdomen, rebem senyals que ens indiquen que estem sotmesos a alguna resistència emocional, quelcom dins nostre resta estancat.

Tenint-la en compte, exercitant-la de forma molt conscient, podrem regular el flux respiratori i canalitzar les nostres emocions, descarregant la majoria dels bloquejos emocionals, recobrant l'equilibri.

Agafem-nos a la respiració, aquesta primavera!, recuperem l'alegria que ens oferiran uns pulmons reblerts d'alè vital; veurem com també augmenta dins nostre, la sensació de pau que tant necessita el fetge, en aquesta estació. Cerquem els moments, per fer que aquest acte inconscient, esdevingui totalment conscient.

Ens concentrem uns minuts en ella? ;-)

Posem-nos còmodes i, amb la boca tancada, sentim els nostres narius, focalitzant tota l'atenció en aquest petit espai del nostre rostre. Siguem conscients del pas de l'aire (sentim com entra fresc, net i ple d'energia i com surt més càlid, arrossegant les toxines fora del nostre cos).

Inspirem i centrem l'atenció en un punt, entre les dues celles. Imaginem que tenim davant un flascó d'aquell perfum que tan ens agrada i intentem respirar com si l'oloréssim.

Ara, fem que la nostra respiració sigui molt, molt subtil, com volent evitar que algú que dorm a prop nostre es desperti. Fixem-nos si les nostres fases respiratòries són regulars, notem si per un dels nostres narius, l'aire entra més lliurement que per l’altre. Observem la respiració tranquil·lament...

Ara que ja en som més conscients, concentrem-nos en intentar que la nostra respiració sigui completa. Podem col·locar una mà sobre el melic i l’altra una mica més amunt. Fem sortir l’aire pel nas i observem que es fa un buit sota les nostres mans.

Inspirem pel nas i sentirem com les mans s’omplen i pugen. És un moviment fluid semblant a les onades del mar que van i vénen. Fem unes quantes respiracions profundes i sentirem que el ritme es va regularitzant i s'alenteix espontàniament.

Bones respiracions de primavera!