Em va captivar la bellesa de la vostra terra, l'increïble blau d'un cel que no podia deixar de mirar; la riquesa de la llengua, la cultura, l'art, les tradicions,..
M'impactà la vostra profunda devoció, els durs pelegrinatges familiars, les colrades mans fent girar les rodes d'oracions, els cavalls del vent expandint acolorides pregàries pel cel de Lhassa.
No oblidaré la vibració del mantra sagrat sorgint dels vostres llavis: "om mani padme hum", les postracions a les portes dels temples, l'olor de les candeles de mantega d'iac, que ho impregnava tot.
La vostra mirada m'arribà molt endins. S'hi podia llegir tanta agitació no expressada amb la paraula...
Vaig marxar especialment emocionada i commoguda del Tibet. Em retornen aquests dies, mirades, rostres, moments, i em costa no connectar amb l'emoció de la tristesa pel que esteu vivint.
Llueix ja la lluna plena, la que dóna la màxima força a les pregàries, segons creences budistes. M'uneixo a l'energia de les vostres "Pujas" i oracions, per fer-vos arribar les meves espurnes d'esperança i harmonia.
Aquesta Setmana Santa, la meva mirada més tendra és allí, amb vosaltres...
Maite Fruitós 1:02 p. m.
16 Comments:
Deu ser pura màgia endinsar-se en aquest " altre món", tan desconegut per nosaltres.
Que tinguis una bona setmana!
Gràcies per passar per casa.Les teves paraules m'han arribat molt endins!
Un petó bonica!
Hola, Maite!
Tot escoltant les notícies provinents d'aquest racó de món, he pensat en tu, en tota la il·lusió que posares ja fa alguns estius en aquell meravellós viatge a la Xina que, a través de les teves ESPURNES DE SOMNIS, volgueres compartir amb nosaltres. Un viatge que tengué una important etapa al Tibet, un lloc que volies conèixer i del qual tan grat record atresorares.
Aquests dies ens solidaritzam amb la gent d'aquest indret.
Una abraçada!
Suposo que es normal en aquests dies pensar en Om Mani Padme Hum, tant que jo també l'havia posat al meu blog.
Quina pena, tot plegat. Espero que no acabi malament, bé més malament del que ja va.
En fi, qualsevol espurna que brilli per la llibertat suposo tindrà el seu lloc en el firmament que formem entre tots.
Molts petons!
És trist que tantes vegades uns vulguin imposar-se per damunt dels altres.
Tant fàcil que semblaria respectar tots els pobles, totes les persones i qualsevol opinió, creença, idiologia, i un llarg etc., però sempre hi ha qui s'esforça perquè tot plegat sigui sols una utopia.
Aquest dies, més que mai, al costat dels germans tibetans.
Una abraçada.
Quina llàstima que avui en dia encara sigui possible aquesta repressió d'un poble que no vol perdre la identitat
Molt maques les fotos que vares fer, Maite. Ja t'imagino per allà emocionada amb el que veies
Ofereixo també un pensament amb molta força, per ells
Que passis bons dies :)
En un món tant globalitzat es produeixen moltes situacions injustes on hi estem tots implicats sense alternatives massa clares de millorar-ho.
Gaudirem d'unes olimpíades que faran a Xina.
Cada cop més sovint comprem productes fabricats allà. Per pressupost o per altres raons.
Augmentem el nombre de ciutadans (majoritàriament ciutadanes) al nostre país provinents d'allà (adoptades i molt estimades).
No sé si puc posar granets de sorra per augmentar la resistència i la força dels oprimits. Ara mateix només soc capaç de solidaritzar-me amb ells.
Hola joana, bonica!
Va ser una experiència molt especial, que em va fer sentir moltes emocions, algunes de dolces i d'altres de força crues, però no oblidaré mai els meus dies allí.
Gràcies per entrar!, tinc la seguretat que tot el que et vaig dir és més que cert... Un tendre somriure, (((Joana)))
Uei Cat, preciosa!
No sé si podem fer massa, però almenys que el nostre pensament de tendresa, voli ver aquelles terres, no?
Desitjo que estiguis passant uns dies ben macos. Una abraçada immensa!
Ei Kamal!
Bonic el que dius... que les teves espurnes arribin ben lluny!
Una abraçada esperant que estiguis passant uns dies de Setmana Santa preciosos :-)
Sí Tònia, és trist però malauradament és difícil d'acabar amb això, no?
Estic pensant molt en ells...
(Desitjo que us ho passéssiu molt bé dissabte, finalment vaig marxar a trepitjar la sorra... ;.)
Ens veiem dimarts, bonica!
Hola Carles!
Ai la identitat d'un poble reprimida... és trist, molt trist!
Gràcies per les teves paraules. El paisatge era preciós però els rostres, les mirades, el caminar,..
Que hagis descansat tant com necessitaves, maco, Una abraçada :-)
Ai Despi, molt apuntes tu, senyora...
Segur que els hi arriba la teva energia solidària
Bona Setmana Santa, bonica!
De vegades,...Només de vegades...Tremola el silenci.
Hola Te!,
Tan de bo els tibetans aconsegueixin la llibertat algun dia...
Veig que tots els teus blogs continuen tan interessants com sempre!
un petó
Soci
Hola Pilar! i se sent al cor la seva tremolor, oi?
Una immensa abraçada I gràcies altra vegada pel teu regal al mail :-)
Ei soci! quina alegria! Quant de temps!!! ;-)
Tan de bo, tan de bo! o almenys es deixessin de fer tantes barbaritats de repressió a les llibertats fonamentals de l'Ésser humà i el poble tibetà deixès de patir com ho està fent ara...
Una abraçada molt forta. Gràcies per les teves paraules. M'ha fet molta il.lusió que entressis. Els negociets bé, soci? ;-))))
Publica un comentari a l'entrada
<< Home