Si senyora, el mateix que la Bruixeta. Una imatge, dues frases i una música...i ho converteixes en quelcom genial. Guapísim! Les figuerete..Tela!! I el piano ..com per seure i escoltar-lo varies vegades. Com diuen..."Quan se es elegant no cal vestit, amb un llençol ja en tens prou!"
L'estiu passat, Myt, vaig dormir una nit a la platja, a l'estiu. A les 6 va sortir el sol i em vaig capbussar a l'aigua. Ni tot l'or del món m'hagués fet tan feliç. Sovint en tenim prou amb ben poc! I avui el teu post diu molt amb poc! Gràcies per ser-hi! una abraçada
Un d'aquells instants en que et sorprens per la creativitat i l'ingeni... Em va captivar la mestria d' aquest escultor que va decidir que per Setmana Santa, modelaria un bell Sant Sopar a la sorra.
Joana, bonica! quins records m'has fet venir amb aquesta dormida a la platja... m'has transportat en segons a una caleta menorquina, quan encara calia arribar-hi caminant per la muntanya, dormint a la sorra i despertant-me a la matinada, per la veu d'uns pescadors que cantaven... aiissss;-)
És cert eh!, hi ha coses que no es paguen ni amb tot l'or del món...
Gràcies per fer que senti la teva força plena de vida. Una immensa abraçada
Trobo que és un gest de generositat, per part de l'artista, fer una obra tant efímera, de la qual gaudirà altra gent i desapareixerà, de ben segur, sense fer soroll. Reb l'abraçada d'una campanera...!
Una bona dosi de desprendre's de les coses, sí senyora! Em va semblar un treball bellíssim i tot i ser tan efímer, donava una solidesa al marc molt especial...
Una abraçada bonica campanera (fins i tot de vacances, m'han dit... ;-))
10 Comments:
Que xulo! són increïbles algunes escultures amb la sorra!
Ja veig que has estat aprop del teu estimat mar
Un petonet i ens veiem ja!
ostres, i tan especial, el sopar, el marc i les figures de sorra, genial! :-)
Si senyora, el mateix que la Bruixeta. Una imatge, dues frases i una música...i ho converteixes en quelcom genial. Guapísim!
Les figuerete..Tela!!
I el piano ..com per seure i escoltar-lo varies vegades.
Com diuen..."Quan se es elegant no cal vestit, amb un llençol ja en tens prou!"
una abraçada amb piano i tot! ;-))
L'estiu passat, Myt, vaig dormir una nit a la platja, a l'estiu. A les 6 va sortir el sol i em vaig capbussar a l'aigua. Ni tot l'or del món m'hagués fet tan feliç.
Sovint en tenim prou amb ben poc! I avui el teu post diu molt amb poc!
Gràcies per ser-hi!
una abraçada
Ei Carme!
Sí preciosa, impactava el conjunt, els plats, el menjar, personatges del tot expressius...
Vaig visualitzar aquest quadre al moment i em va semblar ben bonic :-)
Un petonet, desitjant que les agulletes siguin suaus... ;-)
Hola labruixoleta!
Un d'aquells instants en que et sorprens per la creativitat i l'ingeni... Em va captivar la mestria d' aquest escultor que va decidir que per Setmana Santa, modelaria un bell Sant Sopar a la sorra.
Un petó, bonica
Hehe Kamal, gràcies!
Sí, sí, tela marinera!!! ;-)))
ui ui que ara m'he imaginat un fantasma amb el llençol... :-)
Una abraçada amb piano i onades
Joana, bonica! quins records m'has fet venir amb aquesta dormida a la platja... m'has transportat en segons a una caleta menorquina, quan encara calia arribar-hi caminant per la muntanya, dormint a la sorra i despertant-me a la matinada, per la veu d'uns pescadors que cantaven... aiissss;-)
És cert eh!, hi ha coses que no es paguen ni amb tot l'or del món...
Gràcies per fer que senti la teva força plena de vida. Una immensa abraçada
Trobo que és un gest de generositat, per part de l'artista, fer una obra tant efímera, de la qual gaudirà altra gent i desapareixerà, de ben segur, sense fer soroll.
Reb l'abraçada d'una campanera...!
Hola Tònia, campanera! ;-))
Una bona dosi de desprendre's de les coses, sí senyora! Em va semblar un treball bellíssim i tot i ser tan efímer, donava una solidesa al marc molt especial...
Una abraçada bonica campanera (fins i tot de vacances, m'han dit... ;-))
Publica un comentari a l'entrada
<< Home